La Revolució dels Clavells, una fita històrica a Portugal que va ressonar a través de les dècades, continua sent un tema d’intens escrutini i debat. Per a entendre la història de les esquerres del segle XX i de les ramificacions sociopolítiques i culturals que aquell mes d’abril de 1974 va iniciar, cal explorar en profunditat els esdeveniments i les implicacions d’aquest moviment revolucionari que va transformar la història del país.
L’arrel de la Revolució dels Clavells es troba en les profundes tensions polítiques i socials que van caracteritzar a Portugal durant gran part del segle XX. Des del règim autoritari de Salazar fins als desafiaments de la guerra colonial a Àfrica, el país s’enfrontava a una sèrie de crisi que finalment van portar a l’esclat de la revolució en 1974.
En un context marcat per la repressió política i l’agitació social, la Revolució, com ens explica la Lucía Aliagas, graduada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona que va treballar en l’estudi de la Revolució dels Clavells i el seu paper i influència en partits comunistes ibèrics com el PCP i el PSUC, es va centrar en la transformació de l’estructura judicial, política i administrativa del règim existent. El període revolucionari es va veure marcat per la figura d’Antonio de Espínola i els intents de moderar la revolució a causa de la prolongació de la guerra a l’Àfrica. Els intents de cop d’Estat el setembre de 1974 i el març de 1975 van reflectir la lluita interna pel control de la revolució entre diferents faccions polítiques.
Destaquen els avenços aconseguits durant el govern de Vasco Gonçalves, caracteritzat per nacionalitzacions i una major orientació cap al socialisme, expressat en una Constitució amb mesures d’índole profundament col·lectiu. El conegut com a “estiu calent” de 1975 es recorda com un gran moment de tensió política a Portugal, on va estar a la vora d’una guerra civil a causa de la polarització política i l’activitat de grups feixistes. La fi de la Revolució dels Clavells, marcat per l’intent de cop d’Estat de novembre de 1975, va representar el final d’una era clau en la història de Portugal.
Avui dia, ens explica la Lucía, forces polítiques portugueses com Chega, d’extrema dreta, intentan desprestigiar la Revolució i demonitzar-la, així com esborrar el paper del Partit Comunista de Portugal i atacar els seus assoliments com a lluitadors i lluitadores antifeixistes durant la dictadura de Salazar. El llegat de la Revolució perdura en la memòria col·lectiva del país, com un símbol de lluita per la democràcia i la justícia social. Aquest moviment revolucionari s’ha convertit en un element central en la identitat nacional portuguesa i en la seva narrativa històrica. La Revolució dels Clavells no només va deixar una marca indeleble en l’àmbit polític i social de Portugal, sinó que també ha tingut un impacte significatiu en la política i cultura contemporània d’altres llocs, sent àmpliament estudiada com a influència destacada en les narratives polítiques d’altres països. Un bon exemple d’això és el treball de final de màster en Història Contemporània realitzat per la Lucía, titulat “Entre la reforma i la revolució: Trajectòries divergents dels comunistes catalans i portuguesos (1970-1982)”. A través d’aquesta recerca, ha explorat les diferents estratègies i camins seguits pels comunistes a Catalunya i Portugal durant aquesta època crucial, aportant una nova llum sobre la complexitat del moviment comunista a la península ibèrica durant els anys 70 i principis dels 80. La seva recerca ofereix una visió detallada de les tensions, les estratègies polítiques i les conseqüències dels moviments reformistes i revolucionaris en aquests dos contextos nacionals i tenint sempre present que cal posar en valor el crucial paper exercit pels comunistes en la Revolució, que, com comentem abans, amb freqüència es passa per alt o és directament estigmatizat.
Però la Revolució dels Clavells no només es recorda ferventment en sectors acadèmics. La memòria col·lectiva es manté viva a través de diverses expressions culturals, com la literatura, el cinema, la música i les arts visuals. Moltes obres d’art i literàries han explorat les experiències individuals i col·lectives durant aquest període de la història portuguesa, brindant una perspectiva única sobre les seves implicacions i conseqüències.
Al cinema, destaquen pel·lícules com a “Capitães de Abril” (“Capitans d’abril”), de María de Medeiros, que ofereix una representació cinematogràfica vívida dels esdeveniments ocorreguts durant aquests dies, i el documental col·lectiu “As Armes e o Povo” (“Les armes i el poble”), de 1974, proporciona un registre autèntic i visceral de la setmana del 25 d’abril, mostrant l’optimisme i la lluita de classes que caracteritzaven la revolució. D’altra banda, “Outro País” (“Un altre país”), de Sérgio Tréfaut, és un documental fet d’imatges d’arxiu dels fotògrafs, periodistes i cineastes estrangers filmades a Portugal durant els anys de 1974 i 1975, i “Alla rivoluzione sulla due cavalli” (“A la revolució sobre un dos cavalls”), de Maurizio Sciarra, narra l’historia de un jove italià i el seu amic portuguès que viatgen a Lisboa el 25 d’abril de 1974.
En l’àmbit literari, diverses obres han explorat els aspectes històrics i personals de la Revolució dels Clavells. “Fusiles y claveles” (“Fusells i clavells”), de Diego Carcedo, ofereix visions detallades dels esdeveniments i causes que van portar al canvi polític a Portugal. D’altra banda, novel·les com “Dès que tu meurs apelle-moi” (“Quan et moris crida’m”), de Brigitte Paulino-Nieto, i “Las cenizas de abril” (“Les cendres d’abril”), de Manuel Moya, exploren des de la ficció les experiències individuals i les implicacions personals de la Revolució en la vida de les persones.
La Revolució dels Clavells ha transcendit, doncs, la seva importància històrica per a convertir-se en un símbol cultural i un punt de referència clau en la identitat nacional portuguesa. El seu llegat perdura en la memòria col·lectiva del país i continua inspirant a generacions futures a lluitar per la justícia, la igualtat i la democràcia, i, en definitiva, a somiar amb un món millor i a creure que, malgrat les adversitats i obstacles, és possible.
