Fracàs del cop d'Estat ianqui a Macedònia

Les autoritats de Macedònia han neutralitzat aquest 14 de maig un grup armat, els caps del qual estaven sota vigilància des de fa 8 mesos. Van evitar així un nou intent de cop d’Estat, planificat per Washington per al 17 de maig. L’objectiu de l’intent era estendre a Macedònia el caos ja instaurat a Ucraïna per tallar el pas a un oleoducte rus cap a la Unió Europea. Thierry Meyssan analitza en un article les motivacions d’aquesta operació que els mitjans de comunicació corporatius han silenciat.

La matinada del 9 de maig de 2015, la policia de Macedònia va emprendre una operació contra un grup armat sospitós de preparar una sèrie d’atemptats després d’haver-se infiltrat al país. Abans d’iniciar l’assalt, la policia havia procedit a evacuar els civils residents al lloc.

Davant la resistència dels sospitosos, que van obrir foc contra els policies, es va produïr un combat durant el qual es van registrar 14 morts entre els terroristes, 8 morts entre els membres de les forces de l’ordre i un nombre encara indeterminat de ferits. Almenys 30 persones van ser arrestades.

No va ser una acció terrorista sinó un intent de cop d’Estat

És evident que la policia de Macedònia estava molt ben informada abans de l’inici de l’operació contra el grup armat. Segons el ministre de l’Interior, Ivo Kotevski, el grup estava preparant una operació de gran abast per al 17 de maig, o sigui durant la manifestació convocada per l’oposició de llengua albanesa a Skopje.

La identificació dels sospitosos va permetre comprovar que gairebé tots eren ex membres de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UCK).

Entre aquestes persones es troben:
• Sami Ukshini, més conegut com el «Comandant Sokoli», la família del qual va tenir un paper històric a l’UCK.
• Rijai Bey, conegut com a ex guardaespatlles de Ramush Haradinaj. Haradinaj és conegut al seu torn com traficant de drogues, cap militar de l’UCK i primer ministre de Kosovo. Rijai Bey va ser jutjat 2 cops pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex Iugoslàvia sota l’acusació de crims de guerra. Va resultar absolt ja que 9 testimonis fonamentals van ser assassinats durant el judici.
• Dem Shehu, actual guardaespatlles del líder de llengua albanesa i fundador del partit BDI, Ali Ahmeti.
• Mirsad Ndrecaj, més conegut com el «Comandant de l’OTAN», nét de Malic Ndrecaj, comandant de la 132ª brigada de l’UCK.

Els principals caps de l’operació planejada pel grup armat, entre els quals figurava Fadil Fejzullahu (mort en l’assalt), són personatges vinculats a Paul Wohlers, ambaixador dels Estats Units a Skopje.

Fadil Fejzullahu, un dels caps del grup armat, va resultar mort durant l’assalt. En aquesta foto el veiem en companyia del seu cap directe, l’ambaixador dels Estats Units a Skopje, Paul Wohlers. L’ambaixador apareix al centre de la foto, amb jaqueta però sense corbata.

L’ambaixador dels Estats Units a Skopje és fill del diplomàtic nord-americà Lester Wohlers, qui va tenir un paper important en la propaganda atlantista i va dirigir el servei cinematogràfic de la USIA (US Information Agency). El germà de Paul, Laurence Wohlers, és actualment ambaixador a la República Centreafricana. El mateix Paul Wohlers, expilot de la US Navy, és un especialista en contraespionatge. Va ser director adjunt del Centre d’Operacions del Departament d’Estat -o sigui, del servei a càrrec de la protecció i la vigilància dels diplomàtics nord-americans.

Encara Macedònia no és membre de l’OTAN, el secretari general de l’aliança atlàntica Jens Stoltenberg «va seguir» l’operació de la policia a Kumanovo.

Per a que no quedin dubtes sobre qui es troba darrere del grup armat de Kumanovo, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va fer una intervenció pública fins i tot abans que acabés l’assalt. Però Stoltenberg no va condemnar el terrorisme ni va donar suport al govern constitucional de Macedònia. El que va fer va ser convertir el grup terrorista en una oposició ètnica legítima:

«És amb gran inquietud que estic seguint els esdeveniments de Kumanovo. Expresso tota la meva simpatia a les famílies de les persones mortes o ferides. És important que tots els dirigents polítics i responsables de comunitats s’esforcin junts per restaurar la calma i que facin que es realitzi una investigació transparent per determinar els fets. Crido encaridament a cadascú a mostrar contenció i a evitar tota nova escalada, en interès del país i de la regió en el seu conjunt.»

Per no entendre-ho caldria estar completament cec.

Sent governador de la regió de Strumitsa, Zoran Zaev va ser acusat d’haver afavorit la construcció d’un centre comercial i arrestat per corrupció. El seu partit el va recolzar retirant-se del parlament. Finalment, va ser indultat pel president de la República -i també president del seu partit- Branko Crvenkovski. Zoran Zaev va acabar sent triat president de l’SDSM al juny de 2013.

Al gener de 2015, l’ex iugoslava República de Macedònia aturava un intent de cop d’Estat a favor de cap de l’oposició, el socialdemòcrata Zoran Zaev. Quatre persones eren arrestades i les autoritats van confiscar el passaport de Zaev mentre que la premsa atlantista començava a denunciar una «deriva autoritària del règim» (sic).

Zoran Zaev gaudeix del suport que li aporten públicament les ambaixades dels Estats Units, del Regne Unit, d’Alemanya i dels Països Baixos. No obstant això, en l’intent de cop d’Estat només hi ha indicis, fins ara, de la participació dels Estats Units.

El Partit Socialdemòcrata (SDSM) de Zoran Zaev havia convocat a la realització d’una manifestació. Aquesta formació política tenia previst distribuir 2.000 màscares per impedir la identificació dels terroristes que estarien entre els manifestants. Durant la manifestació, el grup armat i emmascarat atacaria diverses institucions per iniciar una «revolució» similar a la de Maidan, a Kíev.

El cop d’Estat estava coordinat per Mile Zechevich, exempleat d’una de les fundacions del multimilionari George Soros.

Per entendre el creixent interès de Washington en enderrocar el govern de Macedònia hem de referir-nos a la guerra dels gasoductes i recordar que la política internacional és com un tauler d’escacs, on cada peça que es mou té repercussions sobre les altres.

La guerra del gas

El gasoducte Turkish Stream hauria de travessar Turquia, Grècia, Macedònia i Sèrbia per portar el gas rus fins a la Unió Europea. Per iniciativa del president hongarès Viktor Orban, els ministres de Relacions Exteriors dels països interessats es van reunir a Budapest el 7 d’abril per coordinar la seva posició davant els Estats Units i la Unió Europea.

Des de 2007, els Estats Units està tractant de tallar els vincles entre Rússia i la Unió Europea. Obligant a Bulgària a anul·lar la seva participació, Washington va aconseguir sabotejar el projecte South Stream. Però l’1 de desembre de 2014, per a sorpresa de tots, el president rus Vladimir Putin iniciava un nou projecte en convèncer el president turc Recep Tayyip Erdogan de signar un acord amb Rússia, tot i que Turquia és membre de l’OTAN. El que preveu el nou projecte era que Moscou proveirà de gas a Ankara, que al seu torn proveirà a la Unió Europea, esquicant així l’embargament anti-rus decretat per Brussel·les. El 18 d’abril de 2015, el nou primer ministre grec Alexis Tsipras donava la seva aprovació al gasoducte que ha de passar pel seu país. Per la seva banda, el primer ministre de Macedònia, Nikola Gruevski, havia negociat discretament l’assumpte al març. I Sèrbia, participant del projecte South Stream, havia expressat al ministre d’Energia de Rússia, Alexander Novak, en rebre’l a Belgrad a l’abril, que estava disposada a participar en el projecte Turkish Stream.

Entestat a aturar el projecte rus, Washington va emprendre diferents accions:
– a Turquia, donar suport al CHP contra el president Erdogan amb l’esperança d’aconseguir que aquest últim perdés les eleccions;
– a Grècia, el director del Buró de Recursos Energètics de Estats Units, Amos Hochstein, va arribar a Atenes el 8 de maig per intimar al govern de Tsipras a que renunciï al seu acord amb Gazprom;
– a Macedònia, Washington tenia previst bloquejar la ruta del nou gasoducte posant en el poder a una de les seves marionetes;
– ia Sèrbia, està reactivant el projecte de secessió de Voivodina, que és precisament el punt del territori serbi que garantiria la connexió del gasoducte amb Hongria.

Un últim assenyalament, però no per això menys important: el Turkish Stream alimentarà Hongria i Àustria amb gas rus, la qual cosa posaria fi al projecte alternatiu que els Estats Units ja té negociat amb el president Hassan Rohani -en contra de l’opinió dels Guardians de la revolució- per oferir aprovisionament en combustible amb el gas iranià.