Si Telesur no existís des de fa una dècada, els compromesos amb la veritat comunicacional no tindríem cap més alternativa que fundar-la. Però Telesur existeix i és una assignatura superada. En deu anys no ha deixat de posar-se metes, perfeccionar-se i superar-se a ella mateixa. Aquell canal de quatre hores de programació diària és avui una plataforma de mitjans amb cobertura global i un empaquetatge noticiable i es desmarca -en formalitat i ètica- dels seus homòlegs transnacionals.
Durant anys, molts van ser els que van anhelar a Amèrica Llatina una pantalla que s’assemblés a les nostres realitats i donés veu als sense veu. Per ventura no pensava així el Comandant Fidel, per exemple, aquella tarda de 1982 quan li va suggerir a Ted Turner crear una versió global de la cadena de notícies CNN? Turner havia inventat el 1980 el primer canal dedicat exclusivament a notícies, ia partir de la seva trobada amb Fidel va llançar CNN Internacional.
Així ho recorda Turner en la seva biografia: “Després d’aquest revelador viatge a Cuba, vaig volar de tornada a casa amb un nou desig d’entendre més sobre altres cultures i sistemes polítics i disposat a fer el que pogués per incrementar la comunicació i el diàleg entre les nacions … Després de veure l’interès de Castro en CNN, em vaig adonar que nosaltres teníem una oportunitat real per construir un negoci internacional de notícies”.
Però CNN, amb una arrencada prometedora, no va deixar de ser aquella “oportunitat” que havia anticipat Turner: “Un negoci”. A l’inici, assabentada de l’amistat entre Fidel i Turner, la comunitat cubana a Miami va batejar a CNN (Cable News Network) com Castro News Network. Atacat per molts i venerat pels que beneïen l’existència d’un canal de notícies-24 hores, CNN va esdevenir un altre monstre televisiu i ja en mans de Time Warner va col·locar el seu senyal en les coordenades més properes a la dreta i l’oligarquia mediàtica internacional.
Va passar un quart de segle i la necessitat d’un canal de televisió internacional, amb ànima i veu llatinoamericana seguia gravitant sobre les pantalles del continent. Quantes vegades parlarien Fidel i Chávez al respecte? Sense dubtes, és en el vell anhel de Fidel i en l’innat olfacte comunicacional d’Hugo Chávez on trobem l’arrel del que aquell 24 de juliol es va presentar des de l’escenari del teatre Teresa Carreño, a Caracas, com Telesur.
Han transcorregut deu anys, però encara es recorda clarament al Comandant Chávez, com tot pare feliç, explicant-nos sobre el part de Telesur: “Portàvem gairebé sis anys amb aquesta idea, amb aquesta proposta i per fi veiem com el nen neix i més en una data tan important com avui, com és el naixement de Bolívar”.
Mai més es va separar Chávez de la pantalla de Telesur i mai Telesur va abandonar al seu Comandant. Va ser, fins i tot, el primer president a concedir-li una entrevista en viu: “Un escolta Telesur i és com una música divina, una música de l’ànima. Quants anys amb aquestes idees, no només nosaltres, crec que abans que tu nasquessis i potser abans que jo naixés ja hi havia gent al món, a Amèrica, plantejant idees com Telesur”, va dir a la periodista Patrícia Villegas, avui presidenta de la cadena.
I va ser Telesur, fidel al seu Comandant, el canal que va estar al costat de Chávez fins a l’últim minut. Per la seva pantalla va saber el món de la seva partida. La mateixa pantalla que tanta satisfacció li va causar, per estar sempre, al llarg d’aquests deu anys, en el lloc i en el moment on la veritat va estar en perill: tots respectem una mica més a Telesur després de la seva cobertura del cop d’Estat a Hondures contra el president Manuel Zelaya (2009); després va tornar a mostrar rostres colpistes a Paraguai, a l’Equador, a Bolívia i va denunciar les maniobres de desestabilització a l’Argentina i Brasil.
Per això va néixer i va créixer Telesur. Perquè la impunitat no passi més pel prisma d’una televisió mercenària i mesquina. Perquè tot el continent abraci el procés de pau a Colòmbia, conegui de primera mà a l’oligarquia pitiyanqui de Veneçuela, s’acosti més a Cuba, acompanyi els somnis d’integració de Petrocaribe, Alba, Unasur i Celac; perquè ens quedi més a prop la realitat del món i els altres no ens maquillin les intervencions dels Estats Units a Líbia i Síria, o ens pintin com bojos inadaptats als manifestants d’Ocupy Wall Street, o als desnonats espanyols, o als estafats grecs, o els africans que moren en l’intent d’arribar a la civilitzada Europa que els detesta.
Des de Cuba, a Telesur se l’ha vist, a més, com un model de la comunicació possible. Una manera de fer televisió on és més creïble qui mostra la història i la veritat, sense ometre, o emmascarar. Una finestra que et mostra al món, però t’ofereix l’oportunitat de pensar i valorar, fer-te d’una opinió. De manera que, ideològicament parlant, Telesur va venir a resoldre també aquella equació equivocada que la comunicació elaborada per l’esquerra, o sota el paraigua del socialisme, era per naturalesa esbiaixada, xata i mal produïda.
Aquests dies, a poques hores del desè aniversari, apareixen felicitacions, agraïments, picades d’ullet i vaticinis de tot tipus. La de l’intel·lectual veneçolà Luis Britto posa a la coctelera una mica de tot: “En deu anys Telesur acumula encerts, com la diversa extracció regional dels seus presentadors i àncores, que ens acostuma a la meravellosa varietat d’accents i de trets llatinoamericana i caribenya. S’anota gols com el desmuntatge de l’acusació que Gaddafi hauria bombardejat manifestants. És vívtima de persecucions, com la detenció dels seus comunicadors a Colòmbia o a Hondures (…) Serveix de punt de referència per desmentir, matisar o revertir les brutals campanyes difamatòries de les transnacionals de la informació. I segueix sent per sobre de tot portaveu del gran projecte d’integració de la Nostra Amèrica, que pas rera pas anem veient realitzat”.
A punt el còctel, amb el comandament a la mà, sense necessitat d’un frustrat zàping per trobar nostre canal de notícies, brindem pels deu anys de Telesur, el canal que de no existir encara estàriem inventant.
Félix López
Traducció al català de Realitat.
Article publicat a la publicació germana Granma: La noticia es Telesur
