Comunistes de Catalunya valorem el resultat de les eleccions del 27 de setembre de manera negativa per als interessos de la classe treballadora però també considerem que el context polític posterior a aquestes eleccions ha deixat assentades les bases d’un nou cicle polític.
Anàlisi dels resultats del 27s
Comunistes de Catalunya reconeixem que les candidatures partidàries de la independència unilateral han assolit una victòria important, però no han aconseguit superar el 50% dels vots, per la qual cosa no disposen de l’impuls necessari per a continuar el procés en els termes proposats. Així mateix, el resultat conjunt dels partits explícitament espanyolistes o unionistes (Ciutadans, PP i PSC) estableix una nova correlació de forces més enfrontada però menys favorable a l’independentisme, que ara té al davant l’oposició explícita de més d’una tercera part de la població. L’extremisme patriòtic, l’agitació de la por, els plantejaments maximalistes i l’agressiva campanya realitzada des d’alguns sectors dificulten qualsevol consens majoritari.
Comunistes de Catalunya som molt crítics amb el resultat obtingut per la candidatura Catalunya Sí que es pot, en la qual hem participat al costat d’altres forces d’esquerres i moviments socials. El resultat s’apropa a l’aconseguit per la coalició ICV-EUiA el 2012, però queda lluny de les expectatives de creixement que ens havíem marcat. Pensem que és conseqüència d’una confluència que s’ha fet a contrarellotge, al ritme d’una agenda electoral frenètica i en un context d’enfrontament nacionalista, factors que han desterrat els programes polítics de tots els debats. El populisme ha guanyat aquestes eleccions, disfressat de nacionalismes antagònics: el de Junts pel Sí i el de Ciutadans, i nosaltres no hem aconseguit capgirar el plantejament plebiscitari que han fet d’aquests comicis tant les forces independentistes com les forces unionistes. No hem estat capaços de fer prioritzar la lluita social ni d’explicar el nostre posicionament a favor de l’autodeterminació i el federalisme, principis democràtics que seguim defensant. Contràriament al que nosaltres volíem, en aquestes eleccions només s’han confrontat les potències del Sí i del No.
Per damunt dels resultats obtinguts, valorem en positiu el gran esforç de les militàncies i de les organitzacions que han fet possible aquesta confluència electoral, perquè hem fet un pas important en la construcció de la Unitat Popular, malgrat que alguns sectors i líders polítics han preferit posar l’èmfasi en la divisió de l’esquerra i avantposar els interessos partidistes o individuals a les necessitats col·lectives de la classe treballadora. La unitat es construeix caminant plegats allà on coincidim, en els diferents fronts de lluita contra el nostre enemic comú: l’oligarquia capitalista.
Per als i les comunistes el creixement del populisme és especialment preocupant als barris obrers i populars. Ciutadans s’ha alçat com a primer partit a moltes ciutats, disfressat de moviment ciutadà, amb l’objectiu de salvaguardar el règim del 78 i amb un discurs que trenca el consens històric del catalanisme al voltant de temes com la immersió lingüística. El nou lerrouxisme anticatalanista ha aconseguit recollir, gràcies a la propaganda mediàtica, milers de vots d’una classe treballadora completament oblidada, explotada laboralment, ignorada políticament, marginada econòmicament i exclosa socialment. Tenim la convicció que una gran majoria d’aquesta gent treballadora que ara ha votat opcions populistes, són en darrera instància la nostra mateixa classe, una classe treballadora defraudada i espoliada, a la que hem de defensar i fer partícip, subjecte, d’un projecte d’empoderament popular.
El creixement del populisme qüestiona algunes estratègies de l’esquerra, com l’abandonament de les organitzacions històriques de la classe treballadora en favor de moviments mediàtics de tipus ciutadanista. Per als i les comunistes aquests resultats evidencien que la renúncia a la lluita de classes i a l’organització de la classe treballadora (en un sindicat de classe, en un partit revolucionari i en un front polític unitari) porten a la pèrdua d’hegemonia i la debilitat de les forces progressistes, en favor d’artefactes electorals que són ràpidament assimilats pel sistema.
Els i les comunistes ens alegrem perquè la CUP ha triplicat els seus vots i la seva representació, amb un discurs anticapitalista i rupturista, amb el qual compartim molts punts. Lamentem, però, que bona part d’aquesta campanya electoral hagi estat centrada en l’enfrontament entre les forces rupturistes per les diferències d’estratègia o prioritats. Malgrat els bons resultats de la CUP, el conjunt de vots a les forces d’esquerra rupturista, només igualen els aconseguits per Ciutadans, i queden molt lluny del resultat de Junts pel Sí, per la qual cosa pensem que en termes globals no hi ha motius per a la satisfacció. L’esquerra té encara un gran camí per recórrer per a invertir l’hegemonia ideològica del neoliberalisme.
Crida comunista a la Unitat Popular
Els i les comunistes ens reafirmem, més que mai, en la necessitat d’una estratègia de classe centrada en la Unitat Popular i un programa revolucionari de construcció del socialisme. Una estratègia i un programa que encara no hem tingut l’oportunitat i l’eficiència de desenvolupar.
Per a Comunistes de Catalunya, aquestes eleccions han estat una batalla perduda per a la classe treballadora, però també l’entenem com una oportunitat de replantejament crític i reorganització de les forces. Seguim defensant que hem de treballar estratègicament pel procés constituent d’una República Catalana, sense abandonar mai la lluita per un procés constituent a l’Estat Espanyol i a Europa. Els tres àmbits són diferents dimensions d’una mateixa lluita per la sobirania, contra el capital. Tenim la certesa que la crisi del règim del 78 encara no és un problema resolt i que tenim al davant oportunitats històriques que no podem deixar escapar.
En primer lloc, tenim l’oportunitat de construir la Unitat Popular sobre nous fonaments, bastint un front social que vagi més enllà de la simple coalició de partits, recollint i valorant l’experiència de les darreres grans mobilitzacions populars i de les forces municipalistes que el maig passat van aconseguir arrabassar a la dreta el govern d’important ciutats.
En segon lloc, tenim al davant l’oportunitat històrica d’exigir al partit majoritari la convocatòria de noves eleccions si és incapaç de tirar endavant el seu programa i d’assumir les exigències socials irrenunciables de les classes populars de Catalunya. I tenim l’obligació i la responsabilitat de construir una proposta més unitària, més revolucionària i més engrescadora de la que hem sabut construir fins ara, aprenent dels errors que hem comès.
En tercer lloc, tenim al davant l’oportunitat d’unes eleccions a l’Estat Espanyol, eleccions a les quals tenim la responsabilitat de participar per afavorir un canvi en el govern, ara en mans de la dreta més reaccionària i immobilista d’Europa. Tenim la responsabilitat d’assegurar-nos que la decadència del règim no tornarà a ser utilitzada per a reconduir el descontentament cap a falses alternatives. És per això, necessari, contribuir a la Unitat Popular amb la resta de pobles en lluita, en defensa d’un programa de la majoria i per a la majoria.
Per la revolució democràtica, Unitat Popular!
Comunistes de Catalunya
SecretariatBarcelona, 30 de setembre de 2015
Font: Comunistes.cat
