La guerra és més gran que mai i els seus efectes més destructius que en qualsevol altre període històric. El rebuig a la guerra és generalitzat, tanmateix, ja no desperta la indignació ni els moviments de protesta massius de fa només uns anys. És especialment preocupant la dissolució dels moviments antiimperialistes de solidaritat a tot l’occident després del gran moviment internacionalista contra la segona guerra d’Iraq de principis d’aquest segle. Com s’han desactivat el gran moviment pacifista?
La fal·làcia de la lluita contra el terrorisme i contra totes les dictadures, que s’ha alimentat de l’eurocentrisme i del xovinisme neocolonial, ha jugat un paper estratègic per a trencar els vincles de solidaritat entre els pobles, ha servit de pretext per dissoldre la consciència d’una lluita global contra l’Imperialisme. Amb l’ajut dels mitjans de comunicació, convertits en simples instruments de propaganda bèl·lica, els moviments d’alliberament nacional d’arreu del món han estat equiparats i confosos amb grups terroristes i mercenaris, sovint finançats pel mateix occident. L’OTAN s’ha imposat com a gendarme mundial i una part del pensament progressista europeu l’ha acabat assumint de manera acrítica.
La imposició del discurs antiterrorista ha servit per a recuperar encobertament allò que en realitat és propaganda racista i legitimació de l’Imperialisme. L’esquerra europea ha anat assimilant en fases aquest discurs reaccionari del Partit Demòcrata ianqui: primer els laboristes britànics, després la socialdemocràcia continental, més tard, fins i tot, alguns ecologistes i anticapitalistes. Com si no, s’explica que suposats líders de l’esquerra europea hagin defensat explícitament la intervenció militar contra països sobirans sense el suport de l’ONU, que és l’únic organisme que podria arribar a legitimar una intervenció?
La renúncia a la defensa de la sobirania i l’acceptació d’una gens justificada superioritat moral del sistema occidental està implícita en aquest discurs: ens vénen a dir que “els EUA i la UE són la veritable Democràcia i tenen el dret i l’obligació d’imposar-la a totes les nacions del món, a la seva conveniència i semblança”. No difereix en essència del discurs colonial dels evangelitzadors del nou món que ha servit de pretext per a l’extermini i el genocidi durant més de 500 anys al continent americà. Amb quina arrogància poden la UE o els EUA donar lliçons de democràcia a ningú, mentre impulsen una regressió democràtica sense precedents? És aquest un discurs essencialment racista i contrari als drets humans, però perversament elaborat. És un discurs que fractura l’aliança dels pobles contra l’Imperialisme i atempta directament sobre el principi de sobirania de les nacions. És un discurs que alimenta els fanatismes religiosos i que fomenta el terrorisme sectari, en lloc de combatre’l.
Les guerres no les produeixen els conflictes religiosos o culturals. Les guerres es produeixen sempre per motius econòmics, per la conquesta de nous recursos, i són per elles mateixes un negoci molt rendible per a algunes minories. Totes les nacions poden ser víctimes de la guerra, cap país del món està protegit contra aquesta possibilitat. Treballar per la pau és treballar per vèncer el capitalisme responsable de totes les guerres. Tornar a guanyar la solidaritat internacionalista és un dels principals reptes de l’esquerra europea per no esdevenir còmplice de l’Imperi del Terror.
PA
