Comunistes de Catalunya rebutgem l’acord assolit entre els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP-CC per a la investidura de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat de Catalunya.
Les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre van ser condicionades pel caràcter plebiscitari que van imposar els partits independentistes durant la campanya electoral. El resultat de les eleccions en vots va suposar que els partits independentistes freguessin el 50% sense arribar a superar-lo. Els i les comunistes vam expressar el nostre rebuig al plantejament plebiscitari d’unes eleccions al Parlament, per diversos motius. En primer lloc, per considerar-lo part d’una estratègia de refundació de CDC com a partit de la burgesia catalana, actualment en una profunda crisi pels casos de corrupció i per l’aplicació de polítiques reaccionàries d’austeritat criminal. En segon lloc, per considerar que en cap cas unes eleccions al Parlament podien substituir la legitimitat d’un referèndum d’autodeterminació. Finalment, per considerar que aquest plantejament només servia per concentrar l’atenció en el conflicte nacional i obviar el conflicte social, per incidir en la divisió de les classes populars i per afavorir en la perpetuació del règim oligàrquic, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol.
El sistema electoral escassament representatiu vigent a Catalunya va permetre que, tot i no comptar amb una majoria del 50% en vots, els partits independentistes sí disposessin d’una majoria parlamentària en escons. Tanmateix, aquesta majoria independentista estava dividida en dos blocs principals, JxSí i la CUP, amb plantejaments polítics a priori molt diferents. Des del mateix 27 de setembre, la major part dels mitjans de comunicació catalans, afins als interessos de l’oligarquia catalana, van pressionar perquè la CUP investís a Artur Mas com a President, possibilitat que aquesta candidatura negava en el seu programa electoral. La pressió mediàtica sobre la CUP ha sigut absolutament desproporcionada i ha arribat, en molts casos a graus d’assetjament públic especialment menyspreable. Tanmateix, sembla haver fet el seu efecte. Després de diverses i llargues assemblees en les quals la CUP ha negat una vegada i un altre la possibilitat d’investir a Artur Mas, per representar una Convergència neoliberal i corrupta, ha acabat acceptant un candidat que representa els mateixos valors i els mateixos interessos de classe.
Comunistes de Catalunya rebutgem l’acord entre JxSí i la CUP perquè entenem que suposa la submissió del moviment sobiranista popular pel dret a decidir als interessos partidistes de la burgesia catalana per a seguir-se mantenint en el poder. El rebutgem perquè tenim el convenciment que aboca Catalunya al carreró sense sortida d’una decisió unilateral que no compta amb el suport popular suficient, no s’assenta en bases fermes, ni té possibilitats de desenvolupament. El rebutgem perquè l’entenem com una oportunitat perduda de construcció d’una veritable alternativa d’Unitat Popular al nostre país i al conjunt de l’Estat. El rebutgem perquè el considerem l’enterrament del Procés Sobiranista i la institucionalització d’un processisme reaccionari. El rebutgem perquè estableix el pretext necessari per a justificar a l’Estat una gran coalició de les forces sistèmiques, en un moment de profunda debilitat del Règim del 78. El rebutgem perquè és un acord que enforteix l’estratègia política de l’oligarquia, d’una segona transició teledirigida mediàticament que asseguri la perpetuació de les estructures econòmiques de dominació.
Per a Comunistes de Catalunya, la investidura de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat és una maniobra més de manipulació política i d’oportunisme de l’elit econòmica catalana, que proporciona oxigen i un major marge de moviment a l’oligarquia catalana i espanyola per a reconduir la sortida sistèmica a la crisi econòmica, a la crisi institucional i a la crisi social que patim. Per a la classe treballadora de Catalunya, Carles Puigdemont no és diferent a Artur Mas. És representant dels mateixos interessos de classe, del mateix projecte polític neoliberal i de la mateixa xarxa clientelar dels Pujol, els Prenafeta i els Millet. Puigdemont s’ha destacat, a més, per representar l’ala més conservadora, retrògrada i reaccionària del catalanisme burgès, havent-se posicionat obertament a favor del règim sionista d’Israel, en contra de l’avortament o a favor d’una concepció etnicista i classista del nacionalisme català.
Comunistes de Catalunya continuarem treballant activament per la Unitat Popular i per un Procés Constituent a Catalunya que condueixi a la constitució d’una República Catalana, Social, Democràtica i Lliurement Federada. El nostre compromís camina per l’únic camí que pot portar-nos a aquests objectius: la unitat de les classes populars, la reivindicació d’un referèndum d’autodeterminació, i el treball braç a braç, des dels valors de la solidaritat i l’internacionalisme, amb la resta de forces progressistes i rupturistes de tots els pobles d’Espanya que lluiten per l’enderrocament del Règim del 78.
Per la República Catalana, Unitat Popular!
Comunistes de Catalunya
Secretariat
Font: bloc.comunistes.cat
