Una mirada des del fil roig. El passat 28 de febrer, a Badalona estàvem d’aniversari. L’eina municipalista, que vàrem construir plegades diferents persones provinents de moviments socials, partits i gent independent, va complir 1 any. Qui ens hauria dit fa uns anys que avui seríem la segona força política de la ciutat i guanyaríem l’alcaldia per a les classes treballadores i populars en un govern compartit amb ERC-Avancem-MES i ICV-EUiA, arrabassant el poder a l’autoritari, xenòfob i antisocial PP de Xavier García Albiol.
I què és Guanyem Badalona en Comú? Com bé va definir la companya, activista social i alcaldessa, Dolors Sabater i Puig, a l’assemblea del passat 28 de febrer, Guanyem Badalona en Comú “és un moviment polític genuïnament badaloní que reuneix fins a quatre cultures polítiques diferenciades: la gent que prové de partits molt diferents, les persones que vénen de la diversa cultura associativa badalonina, les procedents de la tradició llibertària o les que troben en Guanyem la seva primera experiència d’activisme social o polític. Aquest és el principal valor de Guanyem Badalona, tot un exemple de construcció d’unitat popular des de la base. Una unitat popular sobre la base del treball “a les places” i espais comuns i a partir de consensos de base.
Però, com hem arribat fins aquí? Com vàrem construir aquesta eina municipalista totalment nova, un nou subjecte polític, un nou espai, que aglutina activistes de diferents forces polítiques, que no és una coalició i no té quotes? Com vam construir un nou espai on tota la gent procedent de diferents formacions polítiques (Podemos, CUP, Comunistes, Procés Constituent, Els Verds…) i moviments socials, així com moltíssimes companyes que mai havien militat políticament ens vam posar a treballar en comú?
La resposta és senzilla i a la vegada complicada, però un dels pilars va ser la confiança, haver estat treballant colze a colze al carrer, lluitant a les vagues generals, lluitant contra l’odi i l’autoritarisme del PP de Xavier García, unint forces contra les polítiques neoliberals que ens oprimien i ens oprimeixen com a classe, en qualsevol de les seves expressions. Això genera un clima de respecte, de camaraderia, que va continuar creant espais unitaris com el Comitè de Vaga, l’Àgora ciutadana de Badalona, el Comitè Cívic de Salvador Allende, la Comissió del Che, la Comissió de Festes Alternatives, les lluites veïnals…
Confiança, que permet la generositat i flexibilitat suficient per a construir un nou subjecte polític, un nou espai. Un projecte que va molt més enllà de governar l’Ajuntament, que es forja en les lluites obreres i en les places.
Però no tot és tan senzill. Tots portem les nostres motxilles, diferents experiències, la visió de com transformar la ciutat des de punts de vista diferents, però, com escrivíem més a dalt, la confiança que hi ha generada en el projecte i en les persones integrants, confiança basada en el debat i en la praxi, fa que això no sigui un escull sinó tot el contrari: enriqueix el debat a l’organització. Tots lluitem pel mateix objectiu, retornar el poder a les classes populars i treballadores de Badalona, aquest és l’objectiu i caminarem juntes sense por, aprenent juntes dels encerts i dels errors, perquè l’unió fa la força.
No ens podem ni volem oblidar dels gestos de generositat de companys i companyes de Guanyem perquè el projecte continuï endavant, gestos que no tota la gent estaria disposada a fer, no almenys des d’una mirada identitarista i tacticista. Gestos de generositat per un projecte comú, tot per què Guanyem Badalona continuï creixent.
Ocupant les places de nou, explicant a la vegada que construíem el projecte barri a barri, treballant en comú. Així vam arribar a ser segona força política i governar juntament amb els companys i companyes d’ERC-Avancem-MES i d’ICV-EUiA i el suport extern del PSC. Però, ara que formem part del Govern de la tercera ciutat catalana, al davant tenim un “monstre” immens, ple de moltes contradiccions, un monstre que, si no estem ben preparades, som conscients que ens pot devorar. Com l’entomem?
No és fàcil gestionar una institució que no està pensada per als nostres objectius. Si a això li sumem els atacs del PP, que intenta fracturar aquesta nova experiència intentant separar-nos a partir de les nostres diferents procedències, la situació es complica. Segur que tots sabeu de què parlem, només cal escoltar qui governa la ciutat segons Xavier García, que, segons en qui mitjà de comunicació parli, varia el discurs. A TV3 som “El govern dels independentistes de la CUP” i, a la Sexta, som “El gobierno de PODEMOS”.
Els i les comunistes ens sentim molt orgullosos de compartir aquest projecte col·lectiu amb la gent de la CUP i amb la gent de Podemos i, per descomptat, amb tota la resta i no caurem en el discurs de la dreta i del règim. Un representant de Guanyem és un representant de Guanyem i per descomptat de tothom que comparteixi aquesta eina de ruptura democràtica amb el règim del 78, per construir una societat més justa i democràtica. Ruptura democràtica que inclou el dret d’autodeterminació i la construcció de la república catalana social i democràtica, barri a barri, com a punt de trobada entre federalistes i independentistes.
Però tenim una altra cosa encara més clara. No aconseguirem els nostres objectius basant-t’ho tot en l’àmbit institucional, és un error que ja hem après. El canvi, les revolucions, les grans transformacions socials no la fan els partits, les fa la gent. Per tant, no hem de cometre anteriors errors, no hem d’abandonar el carrer, seria un error molt greu centrar-nos únicament i exclusivament en això i afeblir els moviments socials i la lluita per vertebrar el poder popular.
Tenim clar que la institució ens generarà moltes contradiccions, que no es pot aconseguir tot només des del món municipal. El “monstre” institucional, de mica en mica, l’anem calmant, però sabem que aquest monstre és una eina més del capitalisme per adequar-lo als seus interessos.
És una realitat que no hem d’oblidar, així que comencem a crear el nostre model, el model de la democràcia popular. Però la nostra gent que treballa allà (gent que representa totes les persones que formem part de Guanyem), que han signat un Codi Ètic consensuat a l’organització i que estan a disposició constant del col·lectiu, tenen tota la nostra confiança, basada en el debat i la participació. Sabem que ho faran/farem de la millor forma possible.
Nosaltres defensem la participació activa de la gent en política, l’apoderament, com ho posem en practica? Volem fer la revolució i la volem fer a tots els nivells, per això cal, ara més que mai, enfortir els moviments socials i les estructures de poder de la classe treballadora. Cal també, per tant, que el moviment sindical, imprescindible, faci el seu propi procés constituent, que el porti a ser una eina de lluita real dels amplis sectors de les classes treballadores precaritzades i/o a l’atur del nostre país.
En l’àmbit organitzatiu, Guanyem Badalona En Comú té un model territorial, encara en fase d’implementació, és a dir, cada districte té el seu nucli, on la gent discuteix políticament, prepara accions, preparen assemblees obertes per explicar a la ciutadania el què i el com estem treballant i copsar les seves opinions i propostes. En l’àmbit municipal, Guanyem Badalona en Comú és l’única organització amb aquesta implantació i això ens ha de fer visibles a tots els racons de la ciutat.
Paral·lelament, des del govern, s’està fomentant la participació activa en decisions de ciutat, activant tots els Consells de Participació i obrint nous espais. A l’Àrea de Badalona Democràtica (àrea que gestiona recursos humans i Hisenda) es va obrir un procés participatiu, inèdit a la nostra ciutat, per distribuir 500.000 € del pressupost ordinari escollint entre 7 programes diferents. I ara estem preparant un altre procés participatiu perquè la ciutadania triï on s’inverteix una gran part del pressupost d’inversions que encara s’ha d’aprovar.
Un altre projecte participatiu, aquest impulsat des de l’Àrea de Badalona Habitable (àrea que gestiona Urbanisme i Espais Públics), és per decidir com serà el projecte del Canal del Port de Badalona. Aquest passat dissabte 27 de febrer, va començar la primera jornada per decidir el nomenclàtor dels nous carrers i els futurs equipaments municipals que s’instal·laran en el nou barri, on van participar més de 150 persones, la gran majoria futur veïnat del barri.
I així, de mica en mica, pas a pas, anem construint una nova Badalona, una Badalona participativa, democràtica i rupturista que vol trencar amb les estructures actuals de poder, que treballa per la unitat popular sobre la base del treball a les places i a partir de consensos de base.
Pel camí ens trobem resistències, això és un bon senyal, vol dir que estem fent bé la feina. No ens trobaran els que vulguin utilitzar-nos contra ningú, ni ens trobaran els que utilitzin aquesta experiència per fer atacs a organitzacions que formen part del projecte en altres ciutats. Hem nascut per sumar i ja sabem a on ens porten les restes. Hem d’aprendre a no veure la diferència i la diversitat com un problema sinó com una riquesa i hem d’aprendre a gestionar-la. Com a organització ens sentim germanes d’altres experiències del canvi, diverses i plurals, des de les nostres diferències i especificitats, respectant els diferents processos, buscant el que ens uneix i ens fa avançar, capaços de construir un projecte comú. Hem de perdre la por a la diferència, al debat obert i sincer, a explotar la nostra creativitat i capacitat d’arribar a acords, però no només això, també a construir un nou espai, en codi obert, on tothom ens sentim còmodes des de les nostres diferències i diversitats, però capaços de compartir i treballar unides pel bé comú.
Tenim un gran repte i no tenim manual d’instruccions, ho hem d’escriure nosaltres, totes i cadascuna de nosaltres, aprenent cada dia, al carrer i a la institució, en les places i en les fàbriques. Tenim molt a millorar i ho hem de fer d’acord amb les experiències comunes, aprenent dels errors, escoltant-nos i cuidant-nos entre nosaltres, perquè estem només al principi d’un gran objectiu.
I volem acabar amb un altre aniversari important, el del 29 de febrer, quan vam commemorar el 40 aniversari de la primera manifestació tolerada de l’Estat espanyol, que va tenir lloc a Badalona. Una manifestació pro-amnistia convocada per l’Assemblea de Catalunya, amb una forta impremta i lideratge del PSUC que va obrir les portes al primer govern democràtic poc després. Aquesta commemoració surt de la Comissió de la Memòria Històrica, comissió de què formen part l’Ajuntament, el Museu de Badalona i la ciutadania, per recuperar la memòria que va estar negada en els anys foscos del franquisme i que va continuar molt després de la mort del dictador.
Visca la Badalona obrera, popular, rebel, feminista i valenta, sense por a equivocar-se si ho fa unida. Lluitem, creem unitat popular!
1 de març de 2016, Badalona
Quim Cornelles i Eduardo Ramos
