En les darreres setmanes el Parlament de Catalunya ha aprovat dues mesures legislatives històriques. D’una banda, el passat 30 de juny, s’aprovava la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. De l’altre, el 13 de juliol, s’aprovava la Iniciativa legislativa Popular de renda garantida de ciutadania.
La primera llei suposa un primer pas necessari per a la restitució de la dignitat i la memòria de les víctimes del feixisme. És un reconeixement que malauradament arriba tard per a milers de dones i d’homes víctimes de la repressió, però que obre una nova esquerda en la cada vegada més dèbil legitimitat institucional del règim del 78.
La segona llei suposa un gran triomf dels moviments socials i una conquesta important en drets de la ciutadania. La Renda Garantida de Ciutadania no queda sotmesa a la disposició pressupostària. Suposa una millora significativa en comparació a l’antiga Renda Mínima d’Inserció, la supressió de la qual, el 2011 sota el govern d’Artur Mas, va motivar la Iniciativa Legislativa Popular.
Tanmateix, la celebració d’aquestes victòries no ens pot fer oblidar que ambdues lluites encara no han acabat. Els drets es declaren als parlaments però es guanyen als carrers.
Desgraciadament, encara tenim al davant un gran camí per recórrer en la condemna del feixisme franquista i en la compensació de les víctimes. Revocar la Llei d’Amnistia de 1977, indemnitzar les persones represaliades o els seus descendents, eliminar els símbols del règim de l’espai públic, condemnar i perseguir tots els crims i expolis comesos sota l’empara de les institucions franquistes, des dels afusellaments del 39 fins els Bebés Robats, són només alguns dels reptes pendents de la nostra societat.
També en el cas de la Renda Garantida ens cal mantenir-nos vigilants perquè sabem bé que no tots els drets recollits per les lleis es poden exercir efectivament. CCOO ja ha mostrat públicament la seva preocupació pel retard en la dotació dels recursos que han de permetre la posada en marxa d’aquesta renda i per la manca d’informació sobre la seva concreció.
Amb tot, ambdues lleis són el resultat de molts anys d’intenses lluites dels moviments socials, de les quals ens hem de felicitar col·lectivament. Són dues victòries irrefutables que ens demostren, una vegada més, la utilitat de la lluita organitzada de les classes populars.
