Deia Antonio Gramsci que la indiferència és el pes mort de la història perquè viure vol dir prendre partit. Perquè un revolucionari es mulla: no fa la seva política des de l’ambigüitat. És així com es construeix i es canvia la realitat.
I perquè volem canviar les coses i que l’espurna del canvi esdevingui en flama, fem una crida a la participació en el referèndum de l’1 d’octubre i a les mobilitzacions per reivindicar l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya. Davant l’immobilisme del govern de l’estat i la seva judicialització del conflicte, reconeixem la legitimitat del poble català per decidir el seu futur com a subjecte polític i jurídic sobirà. Defugim de les teories del carreró sense sortida i del xoc de trens entre l’estat i el govern de la Generalitat perquè creiem que l’1 d’octubre és fruit de la mobilització popular i que el futur de Catalunya només l’ha d’escriure el poble de Catalunya.
Pensem que el moviment sobiranista a Catalunya és un dels reptes més grans als quals s’ha enfrontat el règim constitucional del 78 en els seus gairebé 40 anys d’història. El mantra de la unitat de l’estat espanyol és un dels pilars sobre el qual s’erigeix un sistema polític, social i econòmic en decadència i que dia rere dia ens ho demostra amb més corrupció, pèrdua de drets socials, precarització laboral i l’empobriment generalitzat de la classe treballadora. Cal una aposta decidida per accelerar la ruptura política amb el règim i en aquest sentit veiem el referèndum com un mitjà per avançar en clau de ruptura i esquerdar des de la desobediència un règim que ja només s’aferra als seus aparells judicials i repressius per bloquejar el legítim dret a decidir dels pobles. Nosaltres ho tenim clar: entre la democràcia i les urnes d’una banda i les oligarquies del 78 d’altra banda sempre estarem amb les demandes populars.
El potencial rupturista del referèndum ha de ser aprofitat per l’esquerra alternativa mitjançant la mobilització social. Tanmateix, creiem que les esquerres catalanes hem de jugar un paper cabdal a l’hora d’hegemonitzar la defensa del dret d’autodeterminació. No podem cedir aquest espai a una dreta catalana que als darrers anys s’ha refugiat a la qüestió nacional per mantenir-se al poder i per a fer del processisme un nou temps polític a Catalunya. Considerem que l’anomenat processisme vol allargar el conflicte per forçar una negociació amb l’estat espanyol i garantir els interessos de la burgesia catalana amb un pacte entre oligarquies. Davant d’això, apostem per desbordar les oligarquies espanyoles i catalanes, per superar tant l’immobilisme de l’estat com l’oportunisme de les classes dirigents catalanes. Només des de la ruptura política, el dret d’autodeterminació i la mobilització de les classes populars ho farem possible.
L’1 d’octubre ha de pertànyer a tots i totes les catalanes. Defensem un referèndum que interpel·li al conjunt de la població de Catalunya com un sol poble. Recordem que durant la dictadura franquista molts militants d’esquerres, especialment del PSUC, van sortir al carrer per defensar les llibertats de Catalunya i que molts d’ells eren treballadors d’origen andalús, gallec o castellà mentre la burgesia catalana feia els seus negocis amb les elits financeres i econòmiques del franquisme. A la classe treballadora poques lliçons ens pot donar la burgesia en la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya. El nostre vessant solidari i internacionalista agermanat amb la resta de pobles i classe treballadora de l’estat és una de les senyes d’identitat del moviment obrer i de l’esquerra política catalana. Aquest és un dels principis sobre el qual s’hauria fonamentar el referèndum de l’1 d’octubre: un referèndum que sigui el de tots i totes.
Al cap i la fi, la legitimitat del referèndum es donarà amb el reconeixement i la mobilització de la majoria social del poble català, on càpiguen totes les opcions i on cadascú pugui expressar els seus posicionaments de manera lliure i democràtica. Entre l’excés d’optimisme dels que defensen que el referèndum l’1-O és el que tant de temps portem esperant i qui pretenen fer com si no passés res, un plantejament realista ens porta a defensar la participació en el referèndum com a gran acte massiu de mobilització. El debat sobre si el referèndum ha de ser pactat amb l’estat espanyol o unilateral és artificial. Aconseguir que qui et nega un dret te’l reconegui i es normalitzi el seu exercici és el millor escenari possible, però sovint molts drets s’han hagut d’aconseguir amb la desobediència i la mobilització. El debat ha de ser sobre com aconseguir fer avançar el dret a l’autodeterminació de Catalunya en les circumstàncies reals i objectives de cada moment.
L’1 d’octubre votem per la república i per la ruptura política, per desobeir les imposicions de l’estat i per dir a la dreta catalana que el nostre futur només el decidirà el poble, lluny dels seus tacticismes i interessos. L’1 d’octubre hem de consolidar un nou cicle polític i social de ruptura que va començar amb les mobilitzacions del 15M i que va posar de manifest la descomposició i la il·legitimitat d’un règim que ja ni tan sols manté la seva façana democràtica. Podem tenir horitzons diferents. Podem ser federalistes, confederalistes o independentistes. L’objectiu comú de la República Catalana obre les més diverses possibilitats per al nostre poble. I també podria ser l’inici d’un procés republicà a la resta de pobles de l’estat espanyol. No és el moment de mirar cap a altra banda. És el moment de lluitar per la ruptura política.
Pedro Luna i Miguel Ángel Parra
