L’aparició de les xarxes relacionals, com Facebook, Twitter o Instagram, ha tingut un impacte evident en l’agitació política i el debat ideològic. Tanmateix, els efectes d’aquest impacte tot just comencen ara a ser compresos.
Més homogeneïtzació ideològica
En els darrers anys, la premsa s’ha anat fent ressò de diversos estudis que alertaven sobre les influències negatives de l’ús o abús de xarxes relacionals en les persones usuàries, especialment en les adolescents.
La major part d’aquests estudis ens parlen de com les xarxes han propiciat una dissolució de les fronteres que delimiten la intimitat, de manera que l’àmbit privat de les relacions humanes s’ha vist molt debilitat, així com els llaços familiars.
Per una altra banda, la projecció de la personalitat en la vida pública ha fomentat l’ocultació d’aquells aspectes personals que es consideren debilitats o que no estan socialment acceptats pel grup o comunitat en la qual la persona se sent còmode i vol sentir-se integrada. Així que l’ús de les xarxes s’ha assenyalat com un condicionant que propicia l’homogeneïtzació ideològica i també estètica de les persones en relació al seu sentiment de pertinença a un grup.
Les xarxes han possibilitat l’exposició pública de les vides personals, han esdevingut una mena d’aparadors on mostrar la millor versió d’un mateix. En fer-ho, també han fomentat una visió de la persona com a producte, perquè són els productes els que s’exhibeixen en aparadors.
L’impacte de les xarxes és molt notable en l’adolescència. Nombrosos estudis han destacat la relació existent entre l’ús de les xarxes i l’augment de trastorns de la personalitat. Han establert també relacions de causa i efecte entre l’ús de les xarxes i el creixement de comportaments egoistes, narcisistes, racistes i masclistes en la població usuària més jove.
En general, la major part de treballs sobre la matèria assenyalen la influència deshumanitzadora de les xarxes en les relacions personals. El caràcter immaterial de la comunicació en les xarxes fomenta la il·lusió d’un distanciament de la realitat, de manera que les persones usuàries tendeixen a desinhibir-se en l’expressió de pensaments que no realitzarien en un ambient quotidià. Tanmateix, aquestes expressions fora de to sí que tenen una projecció pública i acaben tenint conseqüències.
Més polarització política
Estudis posteriors s’han enfocat en la influència de les xarxes sobre l’opinió pública, l’activisme polític i les tendències ideològiques.
El Center of Politics and Comunication d’Holanda, ha elaborat diversos estudis en els quals ha constatat que les tendències registrades en els adolescents, també es detecten a gran escala en el conjunt de la població. Els seus treballs parlen de “públics egocèntrics” que cerquen en les xarxes la satisfacció del reconeixement del grup i l’autoafirmació constant de la mateixa personalitat que intenten projectar.
D’aquesta manera, diuen, l’ús de les xarxes afavoreix dos fenòmens que potser podrien semblar contradictoris però que es combinen perfectament: l’homogeneïtzació i la polarització ideològica. La major oferta de canals informatius permet l’elecció d’aquells canals més afins. Així, les persones tendeixen a escollir canals informatius que reafirmen els seus perjudicis. També acostumen a inclinar-se per continguts menys seriosos i més entretinguts, així com per canals sensacionalistes, més que no pas per canals de major qualitat. Aquest fenomen succeeix també amb l’oferta televisiva, però a les xarxes s’accentua pel seu caràcter més actiu i personal.
A les xarxes, les persones no trien entre canals de televisió, sinó entre altres persones, altres usuàries de la xarxa que són les que generen el flux informatiu que consumeixen. Algunes són qualificades d’amigues i acceptades en el cercle, tota la resta, no. Les persones usuàries de les xarxes tendeixen a gestionar el seu cercle d’amistats com si fos un bé preuat que els altres anhelen: recompensen a aquelles amistats que pensen igual i castiguen a aquelles que pensen diferent. Així que, de manera general, s’acostuma a començar amb un ventall molt ampli d’amistats que es va reduint amb el pas del temps fins a arribar a estabilitzar-se amb un cercle reduït de persones afins que pensen de manera similar.
El fenomen de la polarització a les xarxes va ser estudiat durant la darrera campanya electoral nord-americana. L’hostilitat mostrada entre els candidats i els seus partidaris als canals televisius va traspassar-se a l’àmbit personal dels seus seguidors. Va ser possible documentar com, a mesura que avançava la campanya, les persones usuàries políticament actives tendien a eliminar dels seus cercles d’amistats que defensaven posicions contràries.
El mateix fenomen pot notar-se també a Catalunya des de l’inici del Procés i a totes aquelles parts del món on els mitjans i les xarxes amplifiquen un conflicte que enfronta a dues comunitats.
Abundància de mitjans de masses i escàs debat ideològic
Els mateixos treballs analítics sobre l’ús de les xarxes també han posat de manifest la important influència dels grans mitjans corporatius de masses en la confrontació política.
Són les grans cadenes corporatives les que decideixen els temes de debat. Elles controlen el mainstream, és a dir, el flux principal d’informació i propaganda abocada a la ciutadania per a generar estats d’opinió. Són ben escassos els casos que la pressió activista en les xarxes que ha aconseguit col·locar un tema en el centre d’atenció dels mitjans contra la voluntat d’aquests. De manera habitual, la posició ideològica es polaritza però només en relació als temes que els grans mitjans presenten ja com a polaritzats, en un cercle viciós i pervers. Així que l’ús de les xarxes no afavoreix el debat ideològic, ni l’intercanvi d’idees, sinó la simple confrontació de posicions preestablertes, en contextos condicionats pels mitjans corporatius.
L’anàlisi de la campanya electoral nord-americana va fer evident aquesta dinàmica de major confrontació i menor debat real. De fet, es va arribar a demostrar que la major part de debats polítics a les xarxes durant la campanya es basaven en informacions falses o manipulades, publicades per mitjans absolutament sensacionalistes. La dialèctica i la confrontació d’arguments racionals no forma, doncs, part del debat polític que es desenvolupa a les xarxes. Al contrari, aquest es desenvolupa en els termes d’allò que s’ha convingut en anomenar la postveritat, és a dir, un simulacre esbiaixat de la realitat que no és una altra cosa que el govern de la mentida.
A manera de conclusió, val a dir que aquest article no és una invitació a abandonar l’ús de les xarxes com a canals de comunicació personal ni com a canals de comunicació política. Només pretén ser una eina de reflexió per a utilitzar-les amb més coneixement i per a ser més conscient de les seves limitacions.
PA
