La ciutat de Múrcia està sent notícia en els mitjans de comunicació aquestes últimes setmanes a causa de les mobilitzacions multitudinàries que estan protagonitzant les veïnes i veïns del municipi. El motiu no és altre que el començament de les obres per a l’arribada del tren d’alta velocitat AVE a l’estació del Carme. Unes obres que impliquen l’aixecament d’un mur de 9 quilòmetres de llarg i 5 metres d’alt que dividiria la ciutat en dues, deixant a més de 200.000 persones aïllades del centre urbà.
Però les reivindicacions veïnals en relació a la situació de les vies de tren a la ciutat vénen de lluny. En concret, des que va ser inaugurada l’estació del Carmen allà pel segle XIX per Isabel II. Aquella estació provisional -gairebé un baixador- ha perdurat fins als nostres dies, creant multitud de problemes a la ciutadania de Múrcia per la situació de les vies en superfície que divideixen una ciutat que ha anat creixent en ambdós costats d’aquesta.
Des de fa més de tres dècades, la Plataforma Prosoterramiento ha defensat que el tren arribés soterrat, eliminant els perillosos passos a nivell i integrant els barris de la ciutat que ara es troben separats per les vies. Aquestes reivindicacions han estat sempre respostes per les diferents administracions amb promeses que mai s’han arribat a complir.
Així arribem al moment en què es planteja l’arribada de l’AVE a Múrcia. A causa de les característiques d’aquest tipus de tren, i que la seva arribada a la ciutat suposaria grans obres en qualsevol cas, el projecte inicial incloïa el soterrament, la qual cosa donaria una solució a la històrica reivindicació veïnal.
No obstant això, la crisi econòmica de 2008 retalla dràsticament les inversions estatals i s’anuncia que l’AVE arribarà a Múrcia en una primera fase en superfície i que el soterrament de les vies s’escometrà en una segona fase de data incerta -ara s’està parlant d’entre el 2020 i el 2023-. Tenint en compte que l’AVE arribaria a Múrcia en principi el 2015 i que estem a finals de 2017 i encara no ho ha fet, ens podem fer una idea de la flexibilitat en els terminis que anuncia el ministeri de Foment.
L’arribada en superfície de l’AVE comporta la instal·lació d’una catenària de 25.000 volts, la perillositat de la qual és evident. La solució que proposa el ministeri -i que actualment està en execució- és la construcció d’un mur que, com hem dit, tindrà una extensió de 9 quilòmetres de llarg i una alçada de 5 metres. Amb aquesta obra s’eliminaran tots els passos a nivell, que se substituiran per dues passarel·les desmuntables, la qual cosa suposa en la pràctica la divisió de la ciutat de Múrcia en dos.
Els barris afectats són Sant Jaume El Major, Nonduermas, Barriomar, Pius X, El Progrés, Patiño i Ermita del Roser. Les conseqüències per a la vida si aquest mur arriba a aixecar-se, serien dramàtiques. Per a què un lector que no conegui de prop la situació es faci una idea de fins a quin punt arriba la desraó, només un exemple: el mur que s’està construint en alguns trams queda a només 80 centímetres de la porta dels habitatges. Les persones que resideixin en elles hauran d’entrar a casa de costat.
Però la repercussió per a la vida als barris va molt més enllà. El col·legi està a un costat de la via, de la mateixa manera que passa amb el centre de salut i altres serveis. Per accedir-hi la majoria de veïns hauran d’utilitzar els seus vehicles envoltant mitja ciutat per arribar a llocs als quals abans accedien a peu en menys de cinc minuts. Amb el consegüent caos circulatori que suposarà per a la zona de Ronda Sud -ja de per si bastant congestionada-, la qual cosa afectarà també a veïns d’altres barris pel considerable augment del trànsit rodat.
Encara que sens dubte els més malparats seran els petits comerços de la zona, que en el moment en què s’aixequi el mur perdran de forma automàtica i radical la meitat de la seva clientela. La qual cosa abocarà a molts d’ells al tancament forçós, generant atur i empobrint a uns barris de la ciutat que ja de per si són històricament obrers i humils.
Davant aquesta situació les veïnes i veïns no s’han quedat impassibles i han intensificat les seves mobilitzacions organitzats a la Plataforma Prosoterramiento. A les ja tradicionals concentracions a les vies de tots els dimarts es van sumar altres manifestacions multitudinàries que van omplir els carrers de Múrcia, aconseguint el nombre de 50.000 participants en algunes d’elles. A més, des de fa més d’un mes -coincidint amb l’inici de les obres de construcció del mur-, les protestes són diàries i recorren els carrers de la ciutat cada nit en unes mobilitzacions ciutadanes i pacífiques sense precedents. Aquestes demostren l’ampli suport de la ciutadania de Múrcia a les legítimes reivindicacions dels veïns dels barris afectats.
La Plataforma Prosoterramiento proposa que l’AVE arribi fins a l’estació de Beniel -sense entrar a Múrcia-, i que la connexió amb l’estació del Carme es faci per mitjà de llançadores o trens de rodalia com succeeix en altres llocs. D’aquesta manera es prioritzaria la integració dels barris i el benestar del veïnat, a l’espera que el tren d’alta velocitat pogués arribar soterrat sense necessitat d’aixecar cap tipus de mur. Tanmateix, però, les autoritats tenen pressa que arribi l’AVE sigui com sigui i li pesi a qui li pesi -hi ha qui apunta a motius electoralistes-, i davant aquestes propostes les diferents administracions governades pel Partit Popular han fet oïdes sordes. Fins al punt que en els dos últims plens de l’Ajuntament de Múrcia l’alcalde José Ballesta ha impedit l’entrada als veïns i als membres de la Plataforma Prosoterramiento, que han hagut de quedar-se al carrer. Però els moments més durs es van viure després de la visita que va fer a Múrcia el ministre de Foment Íñigo de la Serna el passat mes de setembre. En aquesta visita, no només no va escoltar a les veïnes i veïns, sinó que va donar ordres a la Delegació del Govern d’actuar si s’alterava d’alguna manera el trànsit ferroviari, conscient que les protestes veïnals solen consistir en un tall de les vies. Els resultats d’aquesta visita del ministre i de les seves instruccions a la Delegació del Govern no es van fer esperar: identificacions, multes, càrregues policials i violència contra els veïns que es manifestaven pacíficament. Res d’això ha aturat a la plataforma, que ha continuat amb les seves reivindicacions dia rere dia. Fins al punt que Adif s’ha vist obligada per la pressió a anunciar que avança les obres i que començarà les primeres fases del soterrament de l’AVE a partir del 15 de novembre. La qual cosa suposa sens dubte una victòria de les veïnes i els veïns de Múrcia fruit del seu treball i tenacitat en pro del soterrament. Aquest anunci podria haver desmobilitzat a les persones dels barris del sud de Múrcia si no fos perquè més de trenta anys de lluita donen molta experiència pel que fa a promeses i terminis que mai es compleixen. Per tant, les mobilitzacions continuen diàriament en defensa d’una reivindicació clara: el mur no es pot construir. Tant és així que aquest dissabte 28 d’octubre Múrcia portarà la seva lluita contra el mur “de la vergonya” -com així l’anomenen- als carrers de Madrid davant del ministeri de Foment. Desenes d’autobusos sortiran des de Múrcia en la que s’espera que sigui una manifestació multitudinària que sumi la solidaritat de la resta de ciutadania de l’Estat.
Roberto López
Més articles sobre el Muro de la Vergüenza a la realitat*
Un mur de classe
