Com és possible que una part numèricament important de cibernautes i gamers hagin generat una cultura progressivament reaccionària que ha triomfat entre sectors de la joventut estatunidenca i hagi empenyat a Donald Trump a la presidència dels EUA?
A aquestes preguntes vol respondre Muerte a los Normies, un llibre d’Angela Nagle que recentment ha estat traduït al castellà i editat per Orciny Press. Muerte a los Normies compila moltes de les batalles culturals que han derrotat o posat en perill espais hegemonitzats o guanyats pels liberals nord-americans (el centreesquerra) durant dècades des de l’aparició i expansió de la nova esquerra als anys 60.
En aquest sentit, Angela Nagle descriu molt bé com és aquesta esquerra que va abandonar progressivament les nocions de lluita de classes i igualtat sòcio-econòmica per l’estricta defensa de les “polítiques de la identitat” (IdPol), polítiques que en els casos més excessius porten al fet que part de les classes treballadores quedin totalment orfes de referents polítics, o se situïn totalment enfrontats a ells, i per tant són sectors socials perfectament fèrtils per l’èxit de les llavors de les dretes més reaccionàries i racistes.
Angela Nagle analitza el fenomen del fòrum d’internet 4chan com un lloc on, les en altres temps identificades com “progressistes” arts de la transgressió i provocació, són vehicles que reforçaran els ideals de la dreta alternativa (o alt-right) racistes, classistes i masclistes dins d’un embolcall nou i “rebel” que fins i tot s’enfronta al conservadorisme clàssic per “carca”. En aquest sentit, hi ha connexió clara entre el naixement dels feixismes europeus, clarament innovadors i avantguardistes en el seu enfrontament al conservadorisme clàssic, i la nova alt-right.
Per una altra banda, Nagle mostra aquesta reacció com una batalla contra “l’esquerra de Tumblr”, molt vinculada a la base ideològica que va fer guanyar a Obama. Una esquerra liberal que va ser una factoria de milers d’identitats com expressió de “progressisme” i en va fer elogi de la diferència i la diversitat, identitats totalment allunyades de la conflictivitat socioeconòmica de classe. Una “esquerra Tumblr” que a més prendrà partit per Hillary Clinton i no dubtarà en mofar-se –i fracassant- de l’esquerra socialista que dóna suport a Sanders dins d’uns paràmetres més clàssics.
Muerte a los Normies no es queda aquí, i analitza fenòmens com el de personatges públics com Milo Yiannopoulos –homosexual i racista-, Richard Spencer, el fundador de la revista Vice Gavin McInnes, el cas del Gamergate –on una gamer feminista acaba sofrint un duríssim assetjament- o el món de la “homosfera” –internet masclista-.
Angela Nagle deixa caure que, davant de la desfeta cultural de determinada esquerra liberal nord-americana, cal assumir que transgressió o provocació no tenen per què ser sinònims de progrés; que internet ha deixat de ser la utopia que es pronosticava durant l’optimista inici global de les xarxes, i que potser no cal copiar els mètodes propagandístics de l’alt-right, sinó ser més intel·ligents que ells. Nagle és part d’una emergent esquerra nord-americana socialista que planteja recuperar les anàlisis de classe, que s’expressa a través de la revista The Jacobin o The Grafter, i és partidària d’enfrontar-se a les tendències antiintel·lectuals dins de la cultura dominant. Muerte a los Normies no només és un llibre indispensable per saber què passa a les batalles culturals del món anglosaxó, sinó per veure i intuir molts debats que d’una manera o l’altra tenim a sobre de la taula aquí a casa nostra.
Toni Esteban
Nagle, Angela: Muerte a los Normies. Orciny Press . 160 pàgines. Edició: maig 2018. Preu: 17,95€ . Traducció: Hugo Camacho.
