El 17 de novembre vinent hi ha convocada pel MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa, que engloba sindicats de professorat, d’alumnat, d’organitzacions de mares i pares…) una manifestació a Barcelona, amb el lema que dóna títol a aquest article.
Una manifestació que hem de considerar prioritària. No només pel professorat o mares i pares, sinó el conjunt de la societat. Perquè una educació de qualitat és un dels eixos bàsics d’una societat cohesionada.
I perquè l’educació de qualitat no és només una inversió de futur, sinó, sobretot un dret pels infants actuals.
En un document del MUCE del setembre, podem llegir: «Comencem el curs 2018-2019 amb unes retallades pressupostàries encara no recuperades que han implicat (també) una aturada en el desenvolupament del sistema públic. La desinversió en el sistema educatiu ha estat considerable. La reducció entre el 2010 i el 2018 ha estat de quasi un 10%. A la vegada, el nombre d’alumnes del sistema s’ha incrementat en un 10%. Respecte al pressupost de 2010, l’única partida pressupostària que s’ha incrementat ha estat la dels concerts educatius. Dada que corrobora que el Govern de la Generalitat fa una clara aposta per l’escola privada sostinguda amb fons públics en detriment de l’escola pública que en surt clarament perjudicada».
Recordem que la a la majoria de països de la UE, la mitjana del PIB que es dedica a educació és del 6%, acumulat al llarg de molts anys. Percentatge que la mateixa LEC (Llei Educació a Catalunya) reconeix que s’hi hauria de destinar a Catalunya. Actualment es destina 2,8% i la mitjana d’Espanya és del 4,1%. Però a més, bona part d’aquest pressupost no reverteix en l’educació pública, sinó a la privada concertada, la majoria de la qual segrega per raons de classe, de gènere…
I què comporta aquesta reducció pressupostària?
Segons el mateix document del MUCE:
– Increment insuficient de les plantilles davant de l’augment d’alumnat que ha provocat la massificació d’alumnat a les aules especialment a la secundària obligatòria.
– Falta de planificació de places públiques que puguin donar resposta a les necessitats d’escolarització i la tendència de les famílies que és escollir escola pública. El Govern de la Generalitat segueix any rere any tancant grups públics de P3 i creant places de 1r d’ESO molt per sota de la demanda. A la vegada, sobre planifica l’oferta de places privades concertades.
– Manca de places de Formació Professional, que genera la desviació d’alumnat als centres privats o derivant a la formació a distància, a més de 20.000 alumnes.
– Unes elevades taxes als ensenyaments postobligatoris i universitaris que n’impedeixen l’accés a gran part de la població.
– Manca de places i de finançament del Departament d’Ensenyament a l’educació pública 0-3 anys que ha comportat un increment de l’escletxa social.
– Hi continua havent més de 1000 aules prefabricades, xifra que es manté des del 2008 i la tendència serà a augmentar a causa de l’increment d’alumnes a secundària els anys vinents. Problema endèmic i sense pla de Govern per solucionar-lo.
– Deteriorament de les condicions de treball dels treballadors i treballadores de l’educació (horari lectiu, ràtios, precarització de la feina…)
– Uns anys de tancament normatiu i dèficits democràtics.
En un article del 18 de setembre, publicat a Realitat ja dèiem: «Cal revertir les polítiques educatives actuals per aconseguir una escola pública, gratuïta, de qualitat, coeducadora, laica. Una escola realment inclusiva que no converteixi les diferències en desigualtats. Perquè quan parlem d’educació, podem escriure sobre moltes teories però en primer lloc, cal parlar de pressupostos. I la reducció del pressupost públic destinat a educació és una constant».
Molt es parla de copagaments a sanitat, però a l’educació és una constant de fa molts anys. Amb els copagaments (materials, sortides, personal necessari, mobiliari, quotes 0-3…), les famílies han intentat suplir les mancances pressupostàries però aquest fet està provocant una triple xarxa dins el sistema. La segregació per raó de classe es fa més fonda i el sistema educatiu deixa de complir una de les funcions que li assignem la societat de lluitar contra la segregació social.
Aquesta manifestació convocada el 17 de novembre és una magnífica oportunitat per fer sentir la veu de tota la societat en favor que la Generalitat destini el 6% del PIB a Educació.
Exigim uns pressupostos suficients i necessaris per atendre amb qualitat les necessitats de totes les criatures i joves i del professorat i altres professionals que treballen en el món educatiu.
Adelina Escandell i Grases
