És molt curiós que, ara, des del govern dels EUA no es defensin els drets humans de la caravana d’emigrants que prové d’Hondures i sí que s’incendiï l’opinió pública amb propaganda d’odi i rebuig.
Durant molts anys, el Govern dels EUA i els seus servidors, amb el suport dels grans mitjans de (des)informació, han atacat a Cuba per la seva emigració. “Fugen del Castro-comunisme!” es podia trobar com a lema habitual les principals línies editorials. Tampoc no van escatimar-se recursos en fabricar incentius per generar onades de sortides il·legals de l’illa, incloent-hi premis especials si les sortides es realitzaven per mitjans violents.
La Llei d’Ajust Cubà, engendre adoptat el 1966, i la seva variable Peus Secs-Peus Mullats, que va estar en vigor des de 1995 fins a la seva derogació el 12 de gener de 2017, van ser molt eficaces en premiar amb ajudes econòmiques, residència i treball a les persones cubanes que emigraven de l’illa. Però això sí, només a aquelles que arribaven per vies il·lícites als EUA.
Igualment, s’ha “condemnat” recentment als mèdia l’emigració veneçolana que, després de la violència generada per la dreta, sota assessorament de la CIA i el mandat dels EUA, va sortir del país buscant seguretat. No obstant això, mai s’ha parlat dels centenars de milers de colombians que van fugir del seu país per refugiar-se en la germana Veneçuela Bolivariana, a causa de la violència reaccionària.
La propaganda anticubana i antiveneçolana és un negoci fructífer i molt convenient per a l’Imperialisme que l’utilitza per tractar de denigrar, tant la Revolució cubana, com la Revolució Bolivariana.
Però hi ha altres casos d’emigrants que la premsa liberal i els governs de l’anomenat primer món no els resulten còmodes.
D’Orient Mitjà i Àfrica fugen centenars de milers de persones, a causa de la fam, la misèria i la violència, allà generada per guerres imperialistes o conflictes interns, convenientment tutelats per dictadures titella o, directament, per presència militar estrangera. El Mediterrani s’ha tornat un erm fangar de sorres movedisses que engoleix ja més de 15 mil morts, que s’hagin pogut quantificar des del 2013 al 2017. Com a mitjana, moren deu persones al dia tractant de creuar el Mediterrani.
Els milions de persones desplaçades d’Orient Mitjà i l’Àfrica Subsahariana no mereixen articles a la premsa liberal; perquè de moment no amenacen la “culta Europa” ni l’Amèrica del Nord. Aquestes persones no existeixen com una urgència per al Primer Món, sinó que són carn de canó per al tràfic de persones, la prostitució, el narcotràfic i altres activitats criminals molt lucratives; incloent-hi algunes ONG’s que veuen “l’ajuda humanitària” com un pastís del que fer negoci.
Per als mitjans corproatius, el perill imminent està en la caravana que en aquests dies travessa Mèxic en direcció dels EUA i que procedeix d’Hondures, encara que al seu pas s’han sumat milers de persones d’altres nacionalitats de la regió.
Aquesta caravana no pot generar cap negoci possible i a l’Oncle Sam no li interessa; per això, ha decidit incentivar la por, l’odi i el rebuig. Aquesta caravana tindrà com a “benvinguda a la terra de la llibertat” una trinxera de filferros amb pues i canons preparats per a disparar.
Des de finals del segle XIX, els EUA ha intervingut de moltes maneres en la vida de l’Amèrica Llatina; però principalment per mantenir a la regió com el seu pati del darrera i com a font de recursos naturals. Han explotat, robat i espoliat de recursos i de drets als pobles de la regió. Sense oblidar, que han sotmès a les poblacions a un constant devessall de manipulacions mediàtiques, amb l’objectiu de mantenir-les confoses i aterrides, com a manses ovelles, i garantir així la presència i l’acció de les empreses transnacionals ianquis.
Els EUA han facilitat la implementació de dictadures per mitjà de cops d’estat, intervencions militars, creació de mecanismes de repressió i, també, per l’assassinat selectiu de líders polítics i socials. Tot això, propiciat per mecanismes regionals i nacionals que mantenen una permanent crisi econòmica a la regió, afavoreixen i atien l’esclat de protestes socials vandàliques i tot tipus d’activitats il·lícites i criminals. Aquests flagels són fonts de contradiccions internes de les estructures estatals, que es veuen despullades de mecanismes legals efectius, i que al seu torn deixen esquerdes per a que òrgans de repressió desarticulin les estructures socials que lluiten per detenir la degeneració econòmica, política i social d’aquestes nacions.
La premsa capitalista ajuda amb les seves editorials a crear estats d’opinió, tant dins com fora d’Amèrica Llatina, on s’accepta com alguna cosa real la “igualtat de possibilitats”, així com percebre les inversions d’empreses imperialistes i la possibilitat de “creació d’ocupació”, sense importar que s’utilitzin a milers de persones com a mà d’obra barata i el sòl dels seus països com a fonts de recursos naturals. La premsa acompanya a fortificar la ideologia de l’espoli com un fet natural. Així es condiciona i crea un rebuig social rotund cap a les persones que provenen de països que han estat espoliats, a les que es desproveeix del dret a buscar la prosperitat. I ho fan, precisament, aquells països que s’han aprofitat de l’espoli i l’explotació.
Els EUA i la UE sembla que només es dóna refugi a aquells migrants que fugen de la justícia dels pobles: torturadors i assassins que van ser útils a l’imperialisme. Es rebutja, en canvi, als innocents, famolencs i necessitats que fugen de dictadures o guerres, ambdues imposades pels interessos de les potències occidentals.
Hi ha una migració, minoritària, convenientment servil als interessos imperialistes, que es tractada de forma privilegiada i rebuda a braços oberts en nom de la multiculturalitat. N’hi ha una altra, la majoritària, composta per milions de nenes, nens, dones i homes que seran condemnats a sofrir o, que de plantar desafiaments, serà rebuda amb murs reforçats amb pues i canons.
Gustavo de la Torre
