El dimarts 11 de desembre vinent, el Casal de l’Alba organitza un debat amb activistes i analistes de Veneçuela, Nicaragua, Brasil i Equador per abordar la conjuntura actual de l’Amèrica Llatina caracteritzada per l’emergència de governs de dretes alineats als interessos hegemònics dels EUA.
En el que va d’aquesta dècada, l’imperialisme nord-americà ha implementat diversos mecanismes polítics, jurídics i paramilitars amb el propòsit de revertir els processos de canvis iniciats a la regió. Per a aquest objectiu, han implementat un descomunal dispositiu mediàtic, en en qual han combinat els ingents recursos financers i tecnològics de què disposa el capital, per a perfilar i condicionar les voluntats de les majories, actuant com a veritables artilleries mediàtiques contra aquells països que van emprendre projectes emancipadors de transformació social.
Aquesta combinació d’instruments coincideix en les innovadores estratègies implementades per l’imperi per a deposar aquells governs que li resulten hostils als seus propòsits hegemònics. D’una banda la instrumentació de la justícia (lawfare) i la manipulació oberta i massiva per a torçar els fets en funció dels interessos de l’hegemonia imperial (postveritat).
Encara en la nostra memòria perviuen els fets que van conduir al cop d’Estat contra el president Salvador Allende, que va presidir el primer govern socialista a Amèrica electe per la voluntat popular. En el present veiem reeditats els mecanismes colpistes encaminats cap als governs i les forces populars que els donen suport. La Cuba revolucionària representa també un clar exemple de com l’imperi aplica els seus mecanismes per intentar torçar el braç als pobles que es rebel·len en el que consideren el seu “pati del darrere”.
En aquest temps hem estat testimonis de com la combinació política, judicial i mediàtica ha operat per criminalitzar els moviments progressistes i a l’esquerra en particular. En el cas veneçolà l’evidència està a l’abast de tothom. Des de l’arribada al poder per via electoral del president Hugo Rafael Chávez Frías el 1998, fins al present sota la presidència de Nicolás Maduro, l’imperialisme i els seus aliats han assajat diferents mecanismes de guerra asimètrica per revertir el procés bolivarià. Avui Veneçuela, el seu poble i el seu lideratge pateixen un dur bloqueig que pretén revertir dues dècades d’avenços revolucionaris. La Nicaragua sandinista, presidida pel comandant Daniel Ortega viu hores crucials.
En la memòria dels nostres pobles encara ressona el segrest i cop d’Estat en contra del president Manuel Zelaya d’Hondures; al cap de poc l’escomesa va tenir en la mira a Fernando Lugo, president legítim de Paraguai.
En el context de la derrota a les eleccions del 2016 de la llavors presidenta Cristina Fernández a l’Argentina, esperonat aquest procés electoral per una ferotge campanya política i mediàtica que va aconseguir la desmobilització de l’electorat kirchnerista, i un cop aconseguit el propòsit de prendre el poder a les forces populars d’aquest país mitjançant l’elecció de Mauricio Macri, l’objectiu desestabilitzador va tenir com a epicentre Brasil, llavors sota el govern de Dilma Rousseff del Partit dels Treballadors.
La confluència de forces de dretes al Brasil emparada pel monopoli mediàtic encarnat en la Xarxa O Globo i el control del parlament i el “sistema de justícia”, van constituir els ingredients suficients per materialitzar el cop d’Estat en contra de la presidenta Rousseff i privilegiar al llavors vicepresident Michel Témer, com a porter dels interessos del capital al Brasil.
Amb l’elecció de Jair Bolsonaro com a president del Brasil es materialitza la legitimació dels factors més reaccionaris en el control d’aquest espai geopolític i cultural estratègic a favor dels interessos del capital corporatiu transnacional. L’elecció de Bolsonaro representa un significatiu retrocés en les conquestes socials, en matèria educativa, en salut i habitatge aconseguides durant els governs de Lula da Silva i de Dilma Rousseff; a més a més, de la configuració d’una hegemonia governant excloent, xenòfoba i sexista.
L’esquerra llatinoamericana ha de reflexionar sobre aquestes noves estratègies de l’imperialisme i l’ús que fa de tot això. A l’esquerra transformadora d’Europa no li és fàcil contrarestar rumors i informacions malintencionades. El tòpic sobre la dona del Cèsar pot ser una qüestió a tenir en compte, encara que no l’única, i sabem per experiència que la poderosa maquinària mediàtica de les agències d’intel·ligència té recursos de sobres per tergiversar els fets, mentint com ho ha vingut fent . Només recordar les armes de destrucció massiva que van dir que posseïa Hussein, o les milionàries inversions a Síria per desestabilitzar el legítim govern en el manteniment dels “exèrcits lliures” de Síria, o “cascos blancs”, la llista és interminable de provocacions que porten després a intervencions, en nom de la democràcia, la defensa dels drets humans o de la llibertat.
El dimarts 11 de desembre s’ofereix la possibilitat de debatre amb alguns activistes llatinoamericans sobre aquesta conjuntura i reflexionar sobre les innovadores estratègies imperials en contra els processos de canvi, també per reflexionar sobre formes organitzatives i nous horitzons de lluita de les forces populars.
Us convidem a assistir-hi i a aportar la vostra opinió, útil com sempre, al pensament col·lectiu d’aquesta esquerra transformadora.
Cefe Alonso i Samuel H. Carvajal
