El setembre de 2018 l’actor Jimm Carrey va ser entrevistat en un programa de l’HBO. La polèmica va esclatar quan, discutint amb partidaris dels republicans, va afirmar “hem de dir sí al socialisme, a la paraula i tot, hem de deixar de disculpar-nos per fer-ho”. Amb molta més valentia que moltes estrelles fugaces de la nova política, l’actor canadenc va fer una defensa del socialisme que aquí li comportaria la marginació total, com ha passat amb Willy Toledo.
Evidentment, el socialisme als Estats Units vol dir coses diferents. Per a la majoria del país nord-americà, el socialisme són les polítiques que aquí coneixem com a Estat del Benestar, de les quals hi estem acostumades, encara que en els darrers temps es veuen fortament amenaçades. Aquí, la majoria veu el socialisme com el sistema en el qual es vivia a l’Europa de l’est abans de la caiguda del mur, a la Xina o a Cuba. Tot i les diferències, en totes dues parts de l’Atlàntic el socialisme és demonitzat de la mateixa manera per les grans multinacionals, els grans mitjans de comunicació, i polítics que, siguin del color polític que siguin, continuen en el marc mental de la guerra freda. Per sort, cada vegada és més la gent que veu que amb el sistema capitalista no hi ha possibilitat per al futur.
En un món en el qual l’extrema dreta avança sense aturador, defensant un model reaccionari i ultracapitalista, el socialisme és l’únic que pot donar sentit a una alternativa que els aturi. En un món en el que es desenvolupa una ofensiva brutal contra el dret al treball i els drets laborals més bàsics, el socialisme és l’únic que aporta un horitzó a les lluites a cada centre de treball i a cada sector. En un món en el que es segueix amb el vell esquema d’incrementar l’automatització per reduir plantilles i incrementar la intensitat del treball i els beneficis empresarials, el socialisme és l’única alternativa per posar els avenços tecnològics al servei de la humanitat. En un món en el qual les guerres pel petroli segueixen sent una realitat, el socialisme és l’únic que pot donar sentit a la lluita per la pau. En un món amb data de caducitat per l’emergència climàtica, el socialisme és la veritable salvació de la humanitat.
Ara no és el moment de defensar la reforma, per més ambiciosa que sigui. És el moment de defensar una transformació radical de tot, no només de la política. Cal construir una societat nova, en la que la riquesa estigui en mans de la societat. Una societat en la qual es planifiqui què es produeix i per a què, quines són les necessitats reals de la població en cada moment, i que es faci mitjançant mecanismes democràtics. Una societat en la qual l’esforç i el treball beneficiïn a la societat en el seu conjunt. Una societat que s’ocupi en el seu conjunt de les tasques reproductives, i no condemni al 50% de la població a fer-se’n càrrec en solitari. En resum, hem de dir sí al socialisme i no demanar perdó per fer-ho.
Juanma Rodríguez
