Doneu-nos un somni
Treballem allà a baix, en les profunditats, com en una mina.
Tenim els ulls plens de pols de carbó. Les nostres mans
s’aferren al pic i al bast mànec del martell.
Doneu-nos un somni lluminós que ens acompanyi com una bona
germana, que estigui al nostre costat en les tenebres, que ens
murmuri paraules vives i que col·loqui la seva fresca mà en els nostres
fronts.
Doneu-nos un somni de sol resplendent a la llunyania, de vent amb
olor a flors i a terra mullada després de la pluja, d’arbres altíssims
que bressolen les seves belles copes, de llars felices, de riures de
nens quan es renten al matí i quan les últimes
pilotes ballen sota les estrelles al capvespre.
Doneu-nos un somni lluminós- i les nostres mans continuaran agarrant
el pic i el bast mànec del martell. Treballem allà a baix, en
les profunditats.
Necessitem un somni. Lluminós.
Artur Lundkvist. (Escania, 1906 – Estocolm, 1991)
Llibre: “Brases” (1928)
