Reproduïm el discurs de l’Elisenda Belenguer, historiadora i biògrafa autoritzada, íntima amiga i camarada de la Neus Català, pronunciat en el recent comiat d’aquesta gran lluitadora comunista i antifeixista.
Neus,
els últims temps, quan et venia a visitar a la residència d’Els Guiamets, em plantava davant teu, quasi per sorpresa, i et deia a l’orella: “Sóc l’Elisenda!”.
Aleshores, i molt especialment, l’últim dia que et vaig veure, em miraves fixament, em reconeixies i t’esforçaves a fer-me un somriure. El que més m’impressionava era com deies que sí amb el cap, com volent dir: “Ja et conec, ja!” i en la profunditat de la teva mirada, endevinava, com en aquells instants, ens passava a totes dues pel cap, els bonics moments que hem passat juntes: els nostres dinars setmanals al teu pis de Rubí, els milers de “bolos” que vam fer juntes quan t’acompanyava a les xerrades i actes de memòria històrica, els viatges, sortides i excursions, les estades al teu estimat poble d’Els Guiamets, i les trobades i festes amb els camarades del partit, on resultaves ser l’ànima de la festa.
Totes dues sabem el que arribaríem a pagar per poder reviure aquells moments íntims i que continuessin per sempre. Podria inclús pensar que t’he conegut massa tard, però que bé Neus, ens hem conegut, ens hem gaudit! Hem estat a temps!
Tu, un dia em vas dir: “Qui m’hagués dit a mi que a la meva edat faria una amiga de la teva edat!”, jo et dic el mateix: “Jo tampoc hauria imaginat mai que a la meva edat, faria una tan bona amiga de la teva edat, i a sobre tan moderna de pensament i progressista!”.
Gràcies Neus! Només em surten paraules d’agraïment per tot el que he après de tu i amb tu! Com a historiadora no cal ni que ho digui! Gràcies per ensenyar-me que la vida cal prendre-se-la amb fermesa però per sobre de tot amb alegria. I també gràcies per fer-me entendre que de les desgràcies que passen al món, no se’n pot responsabilitzar un sol, sinó que del que es tracta és d’estar unides i lluitar per defensar una idea!
Gràcies per haver-me proporcionat també l’amistat dels teus fills i la de moltes persones properes i no tan properes que t’han envoltat. Fa uns dies, algú em comentava, que tu eres eterna, que semblava que tu no et podies morir mai, sabíem tots que desgraciadament arribaria aquest fatídic dia, però et puc assegurar (que si depèn de mi, i de totes les persones que hi ha en aquesta sala, així com de totes aquelles que no han pogut venir però que ens han enviat milers de missatges de condol i comiat, et puc assegurar que la teva memòria sí que serà eterna.
Fixa’t que la teva persona, cada cop més, aconsegueix agrupar a persones de tota mena d’ideologies, això sí, sempre es tracta de gent demòcrata i antifeixista com tu. Et prometo que seguirem cantant totes aquelles cançons revolucionàries que tant t’agradava cantar amb l’esperança que algun dia es puguin complir els teus somnis i ideals de pau, llibertat, tolerància i justícia social.
Neus, SALUT I REPÚBLICA!
Vull acabar amb un crit de l’última cançó que em vas cantar apassionadament, quasi l’últim dia que ens vam veure, fa tres diumenges, d’aquella bella cançó italiana: “bandiera rossa la trionferà, evviva il socialismo e la libertà!”
Elisenda Belenguer
L’Elisenda Belenguer va escriure la primera biografia de la Neus Català, “Memòria i Lluita” i, com a historiadora, ha impulsat, juntament amb Comunistes de Catalunya, el partit de la Neus, el web www.neuscatala.cat.
