Visc al millor dels móns…
Visc al millor dels móns,
no necessito cap barraca.
La terra és el meu llit, el cel és el meu sostre,
el bosc les meves parets, la meva tomba una rasa
i formigues per l’esquena
I em va bé!
M’escalfa el sol, no necessito troncs,
em pot visitar qualsevol!
Només que en aquest, el millor dels móns,
no reparen els sostres i això mortifica,
perquè plou amb freqüència.
Però, em va bé…
I tot és una meravella, segons crec, lloats siguin els déus!
Encara em queda un forat al cinturó.
Podria muntar a cavall,
tan sols que no tinc cavall. Però, em va bé…
Vladímir Vysotski (Moscu, 1938 – Moscu, 1980) Llibre: Vers i cançons (1981)
