Aquest 1 de Maig, la mobilització treballadora, sindical i social, la realitzem pocs dies després de les eleccions generals avançades (#28A #VaDeLllibertat), alhora emmarcades dins el cicle electoral que va de les passades eleccions avançades andaluses a les futures eleccions catalanes.
Les eleccions generals del #28A han estat eleccions de gran participació, mobilització electoral. De les dretes, com ho fan sempre, i de les esquerres. El resultat de les eleccions andaluses, fruit d’una baixa participació, sembla haver disparat les alarmes i la participació a les urnes de la gent d’esquerres i progressista.
El trifatxito no té majoria per governar. I la base militant del PSOE, a la nit del recompte electoral, cridava al seu candidat “amb Rivera, no” i “no passaran!”.
Efectivament, de les urnes del #28A no surt pas guanyadora una majoria rupturista amb el règim del 78, però si surt guanyadora la mateixa majoria, plural, democràtica i republicana que va fer fora a Rajoy, a la moció de censura. Aquesta majoria plural no ha votat a l’IBEX-35, ni a la seva coalició de govern que desitja, PSOE-C’s. Ara és moment de mobilitzar socialment a aquesta majoria, plural, democràtica i republicana.
Però, amb compte, sense els vots de Catalunya i Euskalherria, el trifatxito, sí que tindria majoria al Congrés i formaria govern.
#A28 El trifachito triunfaría en el Estado sin Euskal Herria ni Catalunya https://t.co/PZnKwqa8JT @zalduariz Sin ambas naciones, la suma de PP, Ciudadanos y Vox hubiese superado a la de PSOE y Podemos. pic.twitter.com/l609gLYkAD
— naiz: (@naiz_info) 29 de abril de 2019
Tot i que les alarmants prediccions demoscòpiques, que atorgaven a l’extrema dreta de VOX de 30 a 50 escons, no s’han complert, ni el trifatxito suma per constituir nou govern espanyol, seria un greu error relaxar-nos i estar tranquils i tranquil·les.
Com també seria un greu error, en funció d’aquests dos fets –resultat de VOX per sota de les enquestes i no govern tritatxito- considerar que Vox ha sortit derrotat d’aquestes eleccions generals del #28A.
La victòria de VOX no han estat els seus x diputats/des (ara sabem que 24). La victòria de VOX va ser molt abans d’entrar al Parlamento de Andalucia i al Congreso de los Diputados. La veritable victòria de VOX és que ha aconseguit contaminar amb el seu relat i la seva agenda al conjunt de la política. La seva victòria real és haver assolit moure l’eix polític de tot el parlamentarisme espanyol cap a la dreta, que es percep amb més intensitat amb la radicalització de PP i Cs. Però, també contamina al mateix PSOE, que va assumir defensar l’aplicació del 155 (petició en primera instància de l’extrema dreta de VOX, que es manifestava en solitari per demanar el 155 i posteriorment PP i Cs li van comprar la proposta), o assumeix les polítiques migratòries i de seguretat de la UE, idèntiques a l’extrema dreta: el govern Sánchez segresta en port als vaixells de salvament marítim d’Active Open Arms i el PSOE és el partit que va crear els CIE’s, les valles de Ceuta i Melilla i ha deportat a milers de migrants.
“La extrema derecha no necesita gobernar –como hemos visto, ni siquiera estar en el parlamento– para marcar la agenda y que sus políticas sean asumidas por las demás derechas. Se ha visto durante la última década en toda Europa”
Dos conclusiones respecto a la irrupción de VOX:
1) La extrema derecha no necesita gobernar –como hemos visto, ni siquiera estar en el parlamento– para marcar la agenda y que sus políticas sean asumidas por las demás derechas.
Se ha visto durante la última década en toda Europa.— · Hibai Arbide Aza · (@Hibai_) 28 de abril de 2019
Els 24 escons de l’extrema dreta de VOX, els dóna més altaveu, més capacitat de contaminar d’odi la política i la societat, més finançament públic i presència a futurs debats electorals (en aplicació de la LOREG).
Cal, alhora que estar en alerta antifeixista, destacar que, a diferència de l’extrema dreta a diferents països, VOX té baixa penetració electoral a barris obrers, tant a les passades eleccions andaluses, com a les recents eleccions generals #28A. Al contrari, VOX té més percentatge de vot en zones benestants i de major renda per càpita. Les dues ciutats amb més riques de tot l’Estat espanyol, totes dues a la Comunitat de Madrid, van tenir un vot massiu a favor de l’extrema dreta. A la primera ciutat més rica, Pozuelo de Alarcón, VOX va obtenir el 19,8%, i, a la segona ciutat més rica, Majadahonda, va obtenir el 18,8%.
Aquesta actual baixa penetració electoral a barris obrers, no està garantida al futur. Ben al contrari, requereix d’estar alerta, d’unitat i de lluita. Però, és una dada força important, perquè, a diferència de les dretes liberal-demòcrata i cristiano-demòcrata de la postguerra europea, el feixisme no només no reconeix al moviment obrer com a interlocutor (perquè a la burgesia i la seva representació política els interessava jugar al pacte social – de bescanvi pau social per benestar social-), sinó que cerca la seva aniquilació, com a moviment organitzat.
Insistim molt que la victòria de VOX no són els seus escons, sinó la seva capacitat de contaminar, amb discurs d’odi, el conjunt de la política. Però, amb compte, VOX no només han aconseguit contaminar relat i agenda política, també ha assolit marcar l’agenda judicial, exercint d’acusació particular al judici de l’1 d’octubre. I en aliança amb la continuïtat de la influència franquista a l’aparell judicial i altres aparells de l’Estat.
Hem manifestat en moltes ocasions que el #JudiciFarsa de l’1 d’octubre és un avís a futurs/es navegants per mars de lluita, rebel·lia i desobediència civil en defensa de la dignitat, la democràcia, els drets, les llibertats, la igualtat i la justícia.
Que les classes dominants vulguin donar aquest avís a navegants, fa pensar que han considerat possible la pèrdua de control de l’escenari sorgit de la transacció. Pacte transaccional que signaren pensant que si, com a classe dominant, controlava els ressorts profunds de l’Estat, els anhels de llibertat dels pobles i de les classes treballadores, no amenaçarien seriosament el seu domini.
Des del laboratori aznarista de la FAES, progenitora del tritatxito, cada cop s’ha anat fent més explícit el programa de màxims de la dreta espanyola. Una combinació dels somnis de la gran patronal (acomiadament lliure i gratuït, plans privats de pensions, relacions laborals individualitzades, destitució del dret laboral).
https://www.eldiario.es/economia/programa-economico-Vox-realidad_0_891361447.html
https://diario16.com/el-programa-economico-de-vox-da-miedo/
https://cadenaser.com/ser/2019/04/12/politica/1555057375_924155.html
http://www.expansion.com/economia/2019/04/05/5ca7b280e5fdea0b4b8b45fd.html
Del recentralisme uninacional-imperial-de reconquesta. De l’imperialisme (de la participació del govern Aznar a l’aliança de les Açores per a la Guerra d’Iraq-, al suport a colpistes a Amèrica Llatina) al neocentralisme uninacional (155, repressió a l’exercici d’autodeterminació, liquidació de les autonomies, atac a la comunitat educativa catalana i a la immersió lingüística).
En una etapa de post-pacte social (europeu de postguerra), amb una prevista nova fase de recessió econòmica a la tardor de 2019 i amb l’avís de les classes dominants a futurs/es navegants (#JudiciFarsa de l’1 d’octubre), la pregunta és: l’Estat i l’oligarquia es preparen per a l’eventualitat d’uns pròxims temps convulsos?
En aquesta eventualitat, l’Estat i l’oligarquia respondrien amb més repressió, amb més limitació de democràcia, drets i llibertats. Una involució que ens aproparia a una dictaBlanda, un model molt proper i fronterer a un neofeixisme de segle XXI.
No ho perdem de vista, en un escenari d’involució dictaBlanda, VOX seria una eina molt útil a l’Estat i a les classes dominants.
Fem memòria: crisi del 29 – sorgiment del feixisme. El feixisme va sorgir com a resultat de la crisi del sistema capitalista, i amb la tasca d’enterrar al moviment obrer i al comunisme.
I, donat que tenim i fem memòria, al feixisme no se l’ignora. Al feixisme, se’l combat i se’l derrota. I només ho podem fer d’una forma: amb més i més fort moviment unitari, plural, pacífic i de masses. Amb més UNITAT i amb més LLUITA.
Pere Fernàndez i Armengot
Responsable de l’Àrea Contra el Feixisme i el Racisme de Comunistes de Catalunya
