Més val aixecar-se
a Luis Rogelio Nogueres
Si no pots dormir aixeca’t i navega.
Si encara no saps morir segueix aprenent a estimar.
La matinada no tanca teu món: fora hi ha
estrelles,
hospitals, enormes maquinàries que no dormen.
A fora estan la teva sopa, el magatzem que nodreix
teus sentits,
el vent de la teva ciutat. Aixeca’t i encén
les turbines de la teva ànima, no et cansis de caminar
per tot arreu, anota les últimes immundícies
que li van quedar a la teva terra, ja que tot es transforma
i ja no tindràs ulls per l’horror abolit.
Aixeca’t i multiplica les finestres, escup
a la cara
dels incrèduls: per a ells tota verdor no és més
que rovell.
Dispara la teva llengua de vencedor, no només esperis
la taula tranquil·la
mentre en altres llocs del món xisclen
els assassins.
Si no pots somiar colpeja els baguls polsosos.
Si encara no saps viure no ensenyis a viure en va.
Tritura la realitat, trenca’t les sabates auscultant
els carrers,
no donis almoines. Aixeca’t i ajuda al món
a despertar.
Fayad Jamis (Zacatecas, 1930 – l’Havana, 1988)
Del llibre “Vaig obrir la reixa de ferro”, 1973
