Que Fidel digués el juny de 1965, amb motiu de la graduació de 90 metges que “Hem de preparar-nos a complir els nostres deures amb els altres pobles, sense la qual cosa el nostre concepte de la solidaritat humana quedaria emmarcat en l’esfera minúscula de les nostres fronteres nacionals i dels nostres interessos nacionals”, i que ahir (17 de març) el canceller cubà, Bruno Rodríguez, hagi cridat a la cooperació internacional per a fer front a la crisi mundial provocada per la pandèmia del coronavirus, no és una coincidència casuística sinó la conseqüència del projecte polític del socialisme cubà. De fet, la solidaritat internacionalista és un dels valors fonamentals a tot ordre o sistema socialista.
Mentre uns ens envien el millor que tenen, el altres… pic.twitter.com/DFFMYG0i4Y
— Jordi López * (@Jordi_logo) March 18, 2020
“Reforcem l’atenció de la salut, la solidaritat i la cooperació internacional. Aquest és el camí”, són les paraules amb les quals assenyalava exactament el ministre de relacions exteriors cubà la seva petició al món i a la mateixa nació. Justament, unes hores abans, Cuba va anunciar la recepció d’un creuer britànic (notícia que es va fer viral al món), per al qual ja estaven preparades les brigades de metges que s’encarregaran d’atendre els casos positius de Covid-19. Aquesta decisió confirma la premissa i el compromís de la revolució cubana per la salut com un dret humà fonamental. El mateix Miguel Díaz-Canel, president de la República, va anunciar públicament a Twitter que “Cuba rebrà i brindarà atenció a viatgers amb coronavirus del creuer britànic MS Braemar. Som coherents amb la nostra convicció de solidaritat amb la humanitat”.
I de fet, així ha estat sempre. Moltes i reconegudes són les missions de metges cubans i cubanes pel món en dècades, i que aquests dies, sens dubte, segueixen a l’altura de les circumstàncies des del primer moment, amb l’enviament de contingents i subministraments de fàrmacs desenvolupats pel Centre cubà d’Enginyeria Genètica i Biotecnologia (CIGB), entre ells l’Interferó Alfa 2B, que s’ha fet famós per la seva efectivitat en els tractaments aplicats a la Xina. I és que realment la seva eficàcia en l’enfortiment del sistema immunològic davant l’atac del virus ha provocat la seva demanda per part d’altres països on el Covid-19 està ocasionant greus danys, com és el cas d’Itàlia.
Tant el fàrmac com les brigades de professionals de la salut estan sent requerits per la comunitat internacional. De fet, avui mateix sortirà una brigada de metges cap a Nicaragua a demanda del seu govern. Les autoritats de BioCubaFarma, per veu d’Eduardo Martínez, president del grup estatal de medicaments, van especificar divendres passat, 13 de març, que 15 països d’Amèrica Llatina, Europa, Àfrica i Àsia ja han sol·licitat a Cuba informació o subministrament de l’Interferó Alfa 2B. I tot això enmig de l’estat d’emergència en la qual es troba Cuba, que fins ahir comptava amb cinc casos de coronavirus. Tres turistes italians, dels quals, un senyor de 61 anys és en estat crític per antecedents d’asma bronquial, encara que de moment es troba estable; dos cubans, un d’ells un home de 63 anys, procedent d’Espanya, que havia tornat al país el passat 8 de març, als quals se sumen dos casos nous a les darreres 24 h. Tots els nous casos són lleus i evolucionen favorablement.
Encara que no s’han ofert xifres concretes sobre la producció o les reserves nacionals d’Interferó, el director del CIGB, Eulogio Pimentel, va assegurar que el país compta amb un “inventari com per a tractar a tots els infectats que van ocórrer a la Xina” després de produir-se el brot. A més, els directius de BioCubaFarma asseguren que, malgrat la crònica situació de desproveïment a Cuba, atribuïda en part al bloqueig dels EUA, estan garantits per a la població els 22 medicaments que es considera podrien ajudar a tractar el coronavirus d’una forma o altra.
Cuba ha estat un dels últims països d’Amèrica i el Carib a reportar la presència de la infecció al seu territori, encara que des de fa dies les autoritats del país han advertit la possibilitat de la seva entrada i han reforçat les mesures de vigilància i control per a enfrontar la malaltia. Entre aquestes mesures destaca la vigilància dels viatgers procedents dels països de major risc (la Xina, el Japó, l’Iran, Itàlia, Corea del Sud, França, Alemanya, Espanya i els Estats Units), als qui es controla la temperatura i es monitora el seu estat de salut durant la seva estada al país. Mesures gràcies a les quals s’han detectat els casos esmentats.
Adel Pereira
