La societat viu aquest moments amb inquietuds i pors, també amb desconfiança, però a la vegada, amb il·lusió en els seus somnis. Els grups organitzats i persones sensibilitzades acostumem a unir-nos -de tant en tant- en objectius molt concrets i al seu torn, aspectes d’interès i amplitud delicadament general. Tenim l’exemple de Marea Blanca com a espai unificador entre professionals i pacients; també persones que formen part en partits polítics o sindicats. Centrem la mirada i forces en les retallades del personal sanitari; dels molts tancaments de plantes senceres dels hospitals públics (i amb això, l’acomiadament de moltíssims professionals sanitaris); ens esforcem a defensar i denunciar les privatitzacions dels serveis públics; la vergonya de veure augmentar les llistes d’espera i l’explotació dels i les treballadores sanitàries per falta de recursos, i un llarg etc.
Sí, la nostra lluita és la defensa d’una sanitat pública universal de qualitat i òbviament gratuïta. Però, saben quina és la major i pitjor pandèmia actual? La pobresa.
Ara estem entenent i acceptant la realitat deficitària del sistema sanitari (a causa de les privatitzacions i externalitzacions), aplaudim als qui la van defensar i continuem defensant-la. Ara les veïnes i veïns comprenen la necessitat de tenir una Sanitat Pública Universal i de Qualitat. Totes som conscients de les megaestructures construïdes amb la finalitat de formar part del sistema sanitari, però al final privatitzat o externalitzat. Totes sabem que els hospitals existeixen i són reals, però totes obviem l’arrel del problema. Si no resolem i solucionem la desigualtat (la misèria i la pobresa) establerta per aquells que pensen que les persones majors són una nosa i una despesa inútil, estarem destinats a la pèrdues dels nostres sers estimats més vulnerables.
Des de la meva humil opinió i reflexió, el mecanisme i solució al problema central es diu “renda bàsica universal incondicional i individual”. És mes, penso i considero que serà la lluita que unificarà al poble, i ara mateix, ha de ser l’eina unificadora de les ja organitzades. Com a activista, en aquest cas, dels moviments i col·lectius en defensa de la Sanitat, reconec que solem centrar les forces en punts concrets i ens bolquem al màxim en això, però al seu torn, obviem aspectes rellevants i importants que també influeixen en la lluita.
Tant Marea Blanca, la PAH, Mariola en Moviment, Marea Bàsica i punts de tants uns altres, tenim la responsabilitat d’acostar l’espatlla, unificar espais i intercanviar experiències. És possible pensar de mil maneres, però les ments han d’estar constantment obertes i receptives. La proximitat comunitària i la sensibilització popular diària està transformant al poble. SÍ. És el símptoma a la reciprocitat i empatia. És una eina creadora d’enllaços i vincles comunitaris.
L’emergència donada per la situació que estem afrontant totes amb el Coronavirus fa inqüestionable la necessitat de la Renda Bàsica. Ningú pot posar en dubte que la pandèmia actual encara no ha arribat al seu punt àlgid. Cal englobar la pobresa des d’una perspectiva de salut social i la immediatesa per a la seva solució passa per la Renda Bàsica Universal Individual i Incondicional, encara que, sent conscients de la realitat actual, la proposta sorgida per la Marea Bàsica Estatal és l’aplicació d’una renda bàsica de quarantena.
Com he comentat anteriorment, estem vivint un present del qual únicament visibilitzem un petit píxel de tot un paisatge molt complex. Solament la punta de l’Iceberg. Els Hospitals públics i, en concret el Personal Sanitari, estem vivint el present molt intensament, emanant tranquil·litat i relluint la nostra vocació per sobre de la professionalitat.
No sé quina és la definició clara de Caos ara mateix, però soc conscient de la inspiració que el poble està transmetent a aquelles persones que en el seu moment es negaven a veure possible la unió popular i ara comencen a sentir-se part fonamental de la transformació veïnal com a peça individual d’un gran trencaclosques. S’estén pels balcons la sinergia col·lectiva. Es construeix la inclinació comunitària i les diferents experiències tornen a compartir-se. És de pensar que tot el que ens està succeint i el confinament en les llars, obre l’oportunitat i canals a l’organització de base.
Tot això ens ha enxampat en un context on les persones a penes coneixien a les seves veïnes i veïns. És massa gran aquest repte venint d’una gestió distorsionada i d’espoli constant pel despotisme i el neoliberalisme imperant. Han venut part de la nostra salut. No és d’estranyar-se, doncs, de la crua realitat que s’està vivint. Sofrim i afrontem els dèficits imposats per les polítiques neoliberals i observem atònits l’acumulació de poder en mans de pocs. Ara que necessitem estar al 100% en salut, per fi ens aplaudeixen als qui sempre la vam defensar. És necessària la màxima prioritat a revertir tot el mal fet a la Sanitat Publica, en particular. La sanitat pública està molt tocada, minvada, envaïda per mans privades, cal avançar cap a un sistema de salut 100% pública, i implementar la Renda Bàsica de Quarantena.
