Hem passat els dies festius sense operació sortida, ni tornada, amb la preocupació per l’emergència sanitària i social en què ens trobem. De totes maneres, amb una mica de sort, aquestes estones també poden suposar l’oportunitat per dedicar una estona a llegir i a deixar volar la imaginació. Per això et deixem dues recomanacions, dos llibres de poesia, de dues plomes que van fer de les seves paraules en llengua catalana un compromís amb la vida i amb la lluita.
Per moltes no serà cap novetat, però qualsevol excusa és bona per rellegir o per descobrir per primer cop a Maria-Mercè Marçal o Miquel Martí i Pol. Potser a les estanteries de casa teniu obres seves, sinó a la xarxa descobrireu multitud de recursos. Els dos llibres que us recomanem estan disponibles a ebiblio.
I recordeu, com deia Gabriel Celaya, “la poesía es un arma cargada de futuro”.
“Llengua abolida. Poesia completa” Maria-Mercè Marçal
De ben segur que has llegit versos de Maria-Mercè Marçal, potser sense ser-ne conscient, potser en un mural a una paret, serigrafiats en una samarreta o en una pancarta de cartó en una manifestació:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Aquests tres versos conformen el poema Divisa, publicat en el primer llibre de l’autora, Cau de Llunes, (1977), i són la definició de tota la seva obra i la seva figura. Maria Mercè Marçal Serra, nascuda l’any 1952, passà la infància al Pla d’Urgell fins que es traslladà a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica, fet que la porta a exercir de traductora, a més de conrear l’art de la literatura. A nivell de compromís polític, Marçal formà part del PSAN i posteriorment milità a Nacionalistes d’Esquerres, al llarg de la seva vida mantení la implicació en moviments feministes. El 1998, Marçal mor prematurament fruït d’una malaltia.
Els seus poemes estan vinculats a l’experiència personal i col·lectiva de ser dona, publicant diferents reculls de poemes com Bruixa de dol (1979) o La germana, l’estrangera (1985). Entre multitud de poesies, és bonic recordar la idea de sororitat que trobem a Cançó de fer camí:
“Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.”
O, perquè no, la imatge de catarsi i alliberament femení descrita a Vuit de març:
“Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
Al llibre “Llengua abolida. Poesia completa” trobaràs recollida la seva obra poètica i et permetrà endinsar-te en els seus versos.
“Poesia completa” Miquel Martí i Pol
De Martí i Pol se n’ha parlat molt, el poeta del poble en deien. Darrerament han fet fortuna uns versos del seu poema Ara mateix (L’àmbit de tots els àmbits, 1981), lligats a la construcció d’un demà més just com a poble:
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
Martí i Pol neix l’any 1929 a Roda de Ter, a la comarca d’Osona, on a l’edat de 14 anys s’inicia en l’escriptura i també comença a treballar a l’oficina de la fàbrica tèxtil. Amb una obra de caràcter autobiogràfic i de llenguatge planer, marcada per un fort accent social i la reflexió personal a la qual el portà una greu malaltia. A mesura que avancen els anys 70 pateix l’avenç de l’esclerosi múltiple, que l’incapacita, obligant-lo a deixar la feina a la fàbrica. Aquest fet el porta a un augment de la seva producció literària i, a la vegada, marcarà el seu univers. Martí i Pol, persona amb gran consciència de classe fruit de la seva experiència personal, sempre estigué lligat a les reivindicacions catalanistes i milità al PSUC a finals dels anys 70 i principis dels 80.
Entre els seus poemaris podem trobar La fàbrica (1972), on es recull la vida obrera dels anys 50 i 60, et recomanem repassar els versos de Nova oració del parenostre, per arrencar-te un somriure i prendre consciència:
Pare nostre que esteu en el cel,
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa,
amén.
Al llibre “Poesia completa” trobaràs recollida la seva obra, no dubtis a dedicar-li una estona.
Redacció
