*Giörgy Lukács (Budapest, 1885-1971).
Lenin, la coherència del seu pensament. (1924), cap. 1.
El materialisme històric és la teoria de la revolució proletària. I ho és perquè la seva essència és la síntesi conceptual d’aquest ésser social al qual es deu la producció del proletariat i que determina l’ésser sencer d’aquest; ho és perquè el proletariat que lluita pel seu alliberament troba en ell la més clara autoconsciència.
La grandesa d’un pensador proletari, d’un representant del materialisme històric, es mesura, en conseqüència, per l’amplitud i profunditat de la seva penetració en aquests problemes. Es mesura, així mateix, per la intensitat amb què és capaç de percebre adequadament, més enllà dels fenòmens de la societat burgesa, aquestes tendències de la revolució proletària que en ells i per mitjà d’ells van elaborant-se fins a adquirir un ésser eficaç i una clara consciència. D’acord amb aquest criteri, Lenin és, sens dubte, el pensador més gran que, des de Marx, ha produït el moviment obrer revolucionari.
Els oportunistes, ja que no poden ocultar o simplement trivialitzar la seva importància davant el món, tenen a bé dir que Lenin ha estat un gran polític rus, però que per a arribar a líder del proletariat mundial li ha faltat el necessari coneixement de la diferència existent entre Rússia i els països capitalistes avançat; que ha fet extensibles de manera gens crítica -i aquesta hauria de ser la seva gran limitació des d’una perspectiva històrica- els problemes i solucions de la realitat russa a la generalitat, intentant la seva aplicació al món sencer.
Obliden -i és alguna cosa que avui s’oblida amb raó- que aquest mateix retret li va ser fet a Marx en el seu temps. Es deia que Marx havia convertit, de manera gens crítica, les seves observacions entorn de la vida econòmica anglesa i a les fàbriques angleses en lleis generals de l’evolució social; les observacions podien ser, quant a tals, d’allò més justes, no obstant això, com a lleis generals, no podien deixar de resultar necessàriament falses.
Actualment no és ja de cap manera necessari refutar detingudament aquest error, ni posar-se a evidenciar que Marx, en realitat, mai “va generalitzar” experiències aïllades, limitades en el temps i en l’espai. Marx va albirar, per contra, tant històricament com teòricament -i d’acord amb el mètode de treball dels autèntics genis històrics i polítics- en el macrocosmos de la fàbrica anglesa, en els seus supòsits bàsics, condicions i conseqüències d’ordre social, en les tendències històriques conduents al seu sorgiment i en les quals feien problemàtica la seva existència el macrocosmos del capitalisme en la totalitat de les seves dimensions.
[…]
Lenin mai va generalitzar -com tampoc ho va fer Marx- experiències locals privatives de Rússia, limitades en el temps o en l’espai. Amb la mirada del geni va saber percebre, per contra, en el lloc i en el moment dels seus primers efectes, el problema fonamental de la nostra època: la imminència de la revolució. I tots els fenòmens, tant russos com internacionals, els va comprendre i va fer intel·ligibles a partir d’aquesta perspectiva, la perspectiva de l’actualitat de la revolució.
L’actualitat de la revolució: aquest és el pensament fonamental de Lenin i el punt, al mateix temps, que de manera decisiva li vincula a Marx. Perquè el materialisme històric, com a expressió conceptual de la lluita del proletariat pel seu alliberament, no podia ser captat i formulat teòricament sinó en el moment històric en què per la seva actualitat pràctica havia accedit al primer pla de la història. En un moment en el qual, per citar les paraules mateixes de Marx, en la misèria del proletariat no es mostra únicament la misèria quant a tal, sinó el seu aspecte revolucionari “cridat a enderrocar la vella societat”.
Per descomptat que també llavors era necessària la mirada impertorbable del geni per a albirar l’actualitat de la revolució proletària. Perquè a l'”home” mitjà la revolució proletària només li resulta visible quan les masses obreres es troben ja lluitant en les barricades. (…) Perquè als ulls del marxista vulgar els fonaments de la societat burgesa són tan inamovibles, que fins i tot en els moments de la seva commoció més evident no desitja una altra cosa que el retorn de la situació “normal” no veient en les seves crisis sinó episodis passatgers i considerant la lluita, fins i tot en tals períodes, com el no-res raonable rebel·lió d’uns quants irresponsables contra el, malgrat tot, invencible capitalisme.
[…]
En el materialisme històric figura, doncs, com a condició prèvia -ja en la teoria- l’actualitat històric-universal de la revolució proletària. En aquest sentit, com a fonament objectiu de tota l’època i com a clau per al seu enteniment, constitueix el nucli de la doctrina marxista. No obstant això, malgrat la restricció, imposada pel taxatiu repudi de totes les il·lusions no fundades i la condemnació severa de totes les temptatives de putsch, la interpretació oportunista s’aferra, atenent especialment els detalls, als anomenats errors de les previsions de Marx, amb la finalitat d’extirpar de manera total i radical la revolució, per mitjà d’aquesta marrada, de l’edifici general del marxisme. I en això els defensors “ortodoxos” de Marx es troben a mig camí amb els seus “crítics”. Kautsky replica a Bernstein que la decisió sobre la dictadura del proletariat és assumpte que cal abandonar al futur (a un futur molt llunyà, per descomptat).
Lenin ha restaurat en aquest punt la puresa de la teoria marxista. I l’ha captat, precisament en el que a això concerneix, de manera més clara i concreta. No és que hagi intentat corregir d’una manera o un altre a Marx. S’ha limitat a introduir en la teoria -arran de la mort de Marx- la marxa viva del procés històric. La qual cosa significa que l’actualitat de la revolució proletària no és ja únicament un horitzó històric-universal estesa per sobre de la classe obrera que pugna per alliberar-se, sinó que la revolució s’ha convertit en el problema crucial del moviment obrer.
[…]
L’actualitat de la revolució determina el to fonamental de tota una època. Tan sols la relació de les accions aïllades amb aquest punt central, que únicament pot ser trobat mitjançant l’anàlisi exacta del conjunt històric-social, fa que aquestes accions aïllades siguin revolucionàries o contrarevolucionàries. Com a actualitat de la revolució cal entendre doncs: l’estudi de tots i cadascun dels problemes particulars del moment en la seva concreta relació amb la totalitat històric-social; la seva consideració com a moments de l’alliberament del proletariat.
L’enriquiment que, en aquest sentit, el marxisme deu a Lenin, consisteix simple- ment -simplement!- en la vinculació íntima, evident i carregada de conseqüències de les accions individuals a la destinació global, a la destinació revolucionària de tota la classe obrera. Significa simplement que tot problema actual s’ha convertit, alhora, en un problema fonamental de la revolució.
Amb el desenvolupament del capitalisme la revolució proletària s’ha convertit en el problema del dia. Lenin no ha estat l’únic a preveure la imminència d’aquesta revolució. De totes maneres, no sols es distingeix pel seu valor, abnegació i el seu lliurament de tots aquells que en el moment en què la revolució proletària, l’actualitat de la qual havien pregonat ells mateixos en el pla teòric, entrava en la seva fase pràctica van preferir fugir covardament, sinó també per la seva claredat teòrica dels millors, més lúcids i heroics d’entre els revolucionaris contemporanis. (…) No els va anar possible convertir aquest exacte coneixement seu en el fil conductor indiscutible d’exacte en la perspectiva històric mundial, tots els problemes del dia, tant dels polítics com dels econòmics, dels teòrics com dels tàctics, dels concernents a l’agitació com dels relacionats amb l’organització.
Lenin va ser l’únic a consumar aquest pas cap a la concreció del marxisme, un marxisme actualment convertit en una cosa eminentment pràctica. Per aquest motiu -en el pla històric-mundial- hagi estat l’únic teòric comparable a Marx que fins avui ha produït la lluita del proletariat pel seu alliberament.
