Montserrat Roig és una autora imprescindible de la literatura catalana contemporània, tant en la seva vessant de novel·lista com en la de periodista. La seva obra és la d’una escriptora compromesa. És la fotografia d’un país i un moment històric, enquadrada en una perspectiva d’esquerres, democràtica i feminista, amb un filtre impregnat de dos components: la tendresa i l’anhel transformador. Nascuda el 1946, a l’Eixample, filla de la petita burgesia barcelonina, creix i arriba a la joventut i a l’edat adulta en un moment en què aquesta s’uneix a la lluita antifranquista (ella, per exemple, milità al PSUC durant la dictadura i la transició); els seus personatges desenvolupen aquesta visió. Montserrat Roig va morir l’any 1991, a l’edat de 45 anys, fruït d’una malaltia.
A continuació trobareu quatre llibres, disponibles en línia a eBiblio, i un conjunt d’entrevistes a personatges (enllaçades més avall) imprescindibles per entendre l’autora, el seu moment històric i els reptes que es plantejava la societat, molts d’ells encara vigents.
El temps de les cireres
Segurament, és l’obra més coneguda de Roig. Guardonada amb el premi Sant Jordi i publicada el 1977, la novel·la narra el retorn de Natàlia Miralpeix a la Barcelona del tard franquisme després d’haver viscut dotze anys fora del país. El títol (que ens evoca el poema homònim de Jean-Baptiste Clément, lligat a la comuna de París i a la persecució d’un temps breu, just i feliç) sens dubte ens porta a la grisor de la dictadura en contrast amb els anhels d’una societat que empenyia cap a la democràcia i la ruptura amb el règim. En aquest context, Roig retrata una família de la petita burgesia barcelonina, en certa decadència, amb detall i profunditat, així com la relació amb la ciutat i el moment que els envolta.
L’hora violeta
Aquesta novel·la forma part de la mateixa saga que El temps de les cireres, iniciada l’any 1972 amb Ramona, adéu i culminada per aquesta obra el 1980. La trilogia relata la vida de tres generacions de dones i l’evolució de les famílies Miralpeix-Claret i Ventura, contextualitzades en la Barcelona de l’època. L’hora violeta destaca per descriure amb maduresa elements ja clau en el pensament de Roig, com és el feminisme o la memòria històrica dels exiliats republicans.
Els catalans als camps nazis
En forma d’un llibre gruixut, entre l’assaig i el periodisme, que hauria de ser lectura obligada per a totes, Roig descriu el millor i el pitjor de la humanitat. Després d’un treball de documentació a través d’entrevistes a supervivents dels camps nazis i d’una llarga investigació, Els catalans als camps nazis explica, a través del testimoni dels supervivents, com milers d’exiliats catalans i espanyols, homes i dones republicanes, van acabar en els camps d’extermini nazis, n’explica el patiment però també l’autoorganització, per exemple, a través de grups d’afinitat política, per sobreviure o per sabotejar al nazi-feixisme.
A tall d’exemple d’allò que podeu trobar en aquesta obra, val la pena escoltar l’àudio de l’entrevista al supervivent manresà Joaquim Amat Piniella, realitzada el 1973 com a preparació del llibre, o bé la conferència sobre Amat Piniella, pronunciada el 1974 després de la mort del resistent antifeixista.
Personatges
En la seva faceta periodística en l’àmbit televisiu destaca el programa Personatges, on va realitzar més de quaranta entrevistes biogràfiques a persones destacades durant els anys 1977 i 1978. A l’Arxiu de TVE Catalunya podem trobar més de 40 entrevistes en obert, algunes de tan destacades com les realitzades a Neus Català, Ovidi Montllor, Maria Aurèlia Capmany o Pierre Vilar. Comptar amb aquest espai de reflexió pausada, representatiu d’un país i d’un moment històric, és una joia que no podem deixar escapar, més encara en un temps, com l’actual, en què tot passa tan de pressa.
L’agulla daurada
Per acabar, és molt recomanable llegir L’agulla daurada, un reportatge periodístic i d’anàlisi històrica fruit d’un viatge a Leningrad l’any 1980, convidada per Edicions Progrés de Moscou. Aquest llibre, que va rebre el Premi Nacional de Literatura Catalana, a més de mostrar-nos el cruent setge que va patir la ciutat a través d’entrevistes a supervivents, és també un llibre de viatges amb un indubtable punt personal.
Redacció
