Comunicat de la reunió del Comitè Central del 18 d’abril de 2020
El Comitè Central de Comunistes de Catalunya s’ha reunit de forma telemàtica avui, amb l’assistència d’una setantena de persones (70% de l’òrgan), per analitzar la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19, així com les propostes del partit per a sortir de la situació amb una classe treballadora en millor situació que la de 2008. L’element clau de l’anàlisi és que la pandèmia ha qüestionat de forma global el capitalisme com a sistema, i la seva incapacitat per donar resposta a les necessitats de la població. S’evidencia que el capitalisme posa per davant els beneficis d’una minoria, front la vida i la salut de la majoria de la població mundial. El socialisme, doncs, esdevé una alternativa que es situa en primera línia, i que cal concretar per al nostre país.
Així doncs, s’han analitzat els esdeveniments i les corrents de fons a nivell internacional, espanyol i català. En síntesi, s’ha observat el xoc geopolític que s’està donant entre Xina i EEUU, i com la crisi està afectant a tots dos països. Pel que fa al primer, és la primera vegada que cau el seu PIB en 40 anys, i pel que fa al segon, està patint una crisi sanitària i econòmica de grans dimensions, amb milions de llocs de treball destruïts, i amb una crisi política de final inesperat. Aquesta crisi, a més, està demostrant la fortalesa del socialisme, front la debilitat i desorientació del capitalisme. Cuba i Vietnam són exemples de bona gestió, no només a la interna, sinó per la seva aportació a la lluita mundial contra el nou coronavirus, tot i les seves limitades capacitats. També, en el cas de Xina, s’ha demostrat com el control públic de l’economia, també de la privada, garanteix que es puguin implementar mesures de confinament més estrictes, que han resultat més efectives contra la pandèmia.
De la mateixa manera, s’està donant una batalla entre les diferents grans empreses internacionals, i una concentració i centralització dels mercats, sobretot en sectors estratègics com l’alimentació. A la vegada, s’observa un creixement de l’economia de plataforma, en el que cada vegada més seran grans empreses matriu les que controlaran gran part de l’economia, evolucionant l’economia cap a una major dependència cap a aquestes multinacionals. Un altre aspecte a destacar és l’especulació que s’està donant en bens bàsics, així com s’està mostrant les fortes limitacions dels serveis públics com a conseqüència de les polítiques neoliberals de les darreres dècades.
Davant d’aquesta situació, l’alternativa comunista passa per un programa sobiranista i d’esquerres, que ha de posar els sectors estratègics al servei del poble treballador i implementar una organització planificada de l’activitat econòmica, amb l’objectiu de construir una economia i una societat justa i sostenible. Per una altra banda, és prioritari enfortir els serveis públics, com per exemple la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran i dependent, així com valoritzar i repartir els treballs de cura. Aquestes mesures ajudarien a la creació de llocs de treball, i han d’anar acompanyats d’una renda bàsica. Més enllà de les propostes de fons, també cal donar una resposta a la situació d’emergència social, de carestia i falta total d’ingressos que està tenint molta gent. En aquest sentit, es valora que les mesures que ha pres el govern són encara insuficients, i que la recentralització de les competències en la gestió de la crisi s’ha demostrat com a ineficient, com a conseqüència de la falta de planificació.
Aquesta crisi també està sent un punt d’inflexió per a la Unió Europea. L’arquitectura institucional i econòmica europea impedeix que els estats membre puguin fer front a aquesta situació de forma sobirana, pel que l’aportació de fons per part de la UE resulta imprescindibles per a que els països més afectats per la pandèmia puguin aplicar un programa de mesures socials i econòmiques més agressives per garantir la salut de la majoria treballadora, així com els seus drets socials i laboral. De l’actuació de les institucions europees dependrà, a més, la seva existència tal com les coneixem. D’aquesta actuació dependran, a més, la capacitat de l’Estat i Catalunya per realitzar uns pressupostos que s’ajustin a les obligacions del moment. Per una altra banda, no podem oblidar l’error estratègic que van representar els Pactes de la Moncloa per al moviment comunista, i la fractura que van acabar produint en aquest. És per això que Comunistes de Catalunya es situa en contra d’aquest tipus d’operació, i defensa que es formuli un acord econòmic i social, que agrupi la majoria de la investidura del govern de l’Estat, i representi un canvi de rumb que superi les dècades de polítiques neoliberals i implementi un paquet de mesures socials ambiciós.
Per una altra banda, la pandèmia ha ajornat sense data encara prevista les eleccions al Parlament de Catalunya. Al marge de quan es convoquin, el país necessita una nova majoria de govern, liderada pel sobiranisme d’esquerres, que apliqui una nova agenda de recuperació de drets socials i laborals, seguint la línia de les propostes que es plantejaven anteriorment. Això s’ha de materialitzar amb un canvi en el lideratge del país, i en funció d’això el Partit debatrà la concreció electoral en els propers mesos.
Finalment, Comunistes de Catalunya debatrà l’alternativa comunista en el II Congrés, que es celebrà enguany quan les condicions sanitàries ho permetin. Per aquesta cita hi haurà un debat previ a la base, que s’adaptarà a la situació de confinament, sobre el socialisme que volem construir en l’actualitat, com a única alternativa front el col·lapse econòmic, social i ambiental que porta el capitalisme, i que s’està accelerant amb la pandèmia del nou coronavirus. És per això que el lema d’aquest congrés serà “Socialisme o col·lapse”, que vol ser una actualització del vell lema “Socialisme o barbàrie” i la síntesi del plantejament de la nova etapa que vol emprendre el Partit, posant de relleu la necessitat d’un partit comunista de i per als nostres temps.
