Àrea d’Educació de Comunistes de Catalunya
El Departament d’Educació ho ha tornat a fer: ha donat l’esquena, de nou, a la comunitat educativa, així com als representants legals d’aquesta en l’àmbit educatiu i del lleure. L’enèsim i temerari cop de volant del Departament ha provocat un alt grau de rebuig per part de tots els sindicats i associacions de famílies: CCOO, CGT, UGT, USTEC-STEs, FaPaC, Bressol Indignades,… han emès, totes elles, comunicats rebutjant categòricament el pla de reobertura de centres. El conseller Bargalló ha obviat tota forma de diàleg possible -i no parlem de la negociació!- amb la comunitat educativa. I ha confirmat allò que ja temíem: que pel poder polític, l’educació no és més que un instrument al servei d’uns interessos que res tenen a veure amb el bé comú, ni amb el sentit comú.
Bargalló va presentar la seva proposta el passat 21 de maig. En aquest Pla de reobertura de centres en fase 2 hi rauen, paradoxalment, alguns elements que, si bé amb pinzellades lleugeres, ens indiquen cap a on està anant l’educació pública a Catalunya. I si diem paradoxalment és perquè considerem que un pla de reobertura com aquest hauria de contemplar una sèrie d’accions, recomanacions i respostes fermes -materials- que donessin capacitat als centres per abraçar progressivament el difícil retorn als espais escolars de socialització i aprenentatge; i no pas una reafirmació de les principals mancances sistèmiques de l’educació pública al nostre país. Una paradoxa, tant calamitosa com reveladora, que cal capgirar.
El pla és, en essència, un despropòsit, i així ho han valorat tots els sindicats i associacions de famílies. Per començar, el pla de reobertura fa plenament responsable als equips directius de la posada en marxa del retorn de l’alumnat a les escoles, tot fent bandera de la llargament criticada autonomia de centres. I ho fa sense donar directrius clares: només recomanacions, sense assegurar ni l’homogeneïtzació ni la racionalització dels recursos. I tot ha d’estar preparat en poques setmanes, ja que el pla contempla l’assistència voluntària -sense entrar en més detall, cosa que ens preocupa- de l’alumnat de bressol i primària i l’alumnat en cursos que han de promocionar de cicle, amb ràtios reduïdes de 13 (primària) o 15 alumnes (4t d’ESO, 2n de Batxillerat, FP).
D’altra banda, no es contempla cap partida pressupostària especial per donar resposta a la situació de crisi escolar que estem vivint fruit de la pandèmia. Ras i curt, els centres han d’organitzar la tornada sense més recursos que els que ja tenien abans del tancament al març, és a dir, molt pocs. Ni recursos per contractar més professionals, ni recursos per habilitar nous espais, ni recursos per dur a terme un pla d’atenció sociosanitària coherent amb el moment que estem vivint. Tampoc estableix un programa d’acció assumible d’atenció a les desigualtats, tant socioeconòmiques com d’aprenentatge, generades arran del tancament de les escoles a causa del confinament de la població.
Estem davant d’un pla que, tot ambicionant el retorn a una certa normalitat escolar a partir de la fase 2, ens presenta una escola cada cop més desatesa, que competeix amb la resta d’escoles a través de l’autonomia de centres; ens afirma una escola infrafinançada amb moltes dificultats per donar resposta material als reptes actuals i de futur; ens limita a una escola segregada, incapaç d’atendre la diversitat i d’ampliar els seus horitzons d’equitat. Una escola que no volem, ni en temps de crisi ni mai.
Aquestes contradiccions, però, tenen resposta. Des de l’Àrea d’Educació de Comunistes de Catalunya volem aportar el nostre esforç al debat generat al voltant del pla de reobertura de centres, partint de la defensa ferma de l’educació pública i del seu paper emancipador per la societat d’avui i de demà.
Considerem necessari que les escoles tornin a obrir les seves portes, però només si es fa en condicions de seguretat per a tots els col·lectius afectats: professionals, alumnat i famílies. Aquestes condicions de reobertura han de tenir en compte múltiples factors que han d’estar validats per les autoritats sociosanitàries corresponents, pels representants de treballadors i treballadores i d’estudiants i per les associacions de mares i pares. Cada cicle educatiu, des del Bressol al Batxillerat requereix unes mesures específiques, que s’han de contemplar de manera detallada en el pla de reobertura de centres.
Hem de posar l’Educació pública, així com la resta de serveis públics, en el centre del debat col·lectiu i de l’opinió pública. Critiquem la manca d’interès en el debat educatiu per part de l’administració i de la major part de l’opinió pública, filtrada pels grans mitjans de comunicació, que han prioritzat el debat sobre la reobertura d’altres sectors. Aquesta manca d’interès afegida a la manca de diàleg sectorial ha propiciat un debat inexistent i ha permès l’aterratge sobtat d’un pla de reobertura irresponsable. L’Educació no és possible sense diàleg en cap dels seus nivells.
És necessari ampliar i planificar amb cura els recursos escolars per tal que puguin donar respostes reals a problemes reals. Rebutgem la manera com el Departament ha defugit de la seva responsabilitat a l’hora de planificar la reobertura dels centres educatius. Ha fet responsables als equips directius, sense dotar les escoles de més recursos ni oferir directrius clares. La política de “salvi’s qui pugui al cost més baix possible” és un símptoma greu de deriva i d’irresponsabilitat. De la mateixa manera que ens hem adonat que per salvar la vida necessitem una sanitat pública ben dotada, per salvar la societat, en aquesta crisi, necessitem una Educació pública ben dotada i planificada.
Cal posar en valor el diàleg i la negociació entre l’administració i els membres de la comunitat educativa a l’hora de protegir i seguir construint l’Educació pública. La crisi escolar actual ha evidenciat la manca de diàleg. És inadmissible que, davant de la situació de crisi pandèmica actual, el Departament d’Educació hagi optat pel silenci i la unilateralitat. Sindicats, associacions i totes les altres organitzacions i col·lectius que conformen la comunitat educativa han de poder participar en el disseny de plans educatius de qualsevol mena, però en especial en moments de crisi com l’actual.
Un pla de reobertura eficaç i desitjable ha de tenir en compte les desigualtats generades pel sistema i la virulència de les seves conseqüències, en particular en temps de crisi. Posem sobre la taula la necessitat d’encetar un debat al voltant de les cures i de polítiques de conciliació familiar, no emprès per l’administració per manca de voluntat política i per la subordinació d’aquesta al món empresarial.
Insistim en la urgència de dur a terme totes les mesures que proposem, ja que el tancament de les escoles sine die pot suposar un greu problema de salut pública i de menysteniment dels drets dels infants. Cal revisar les mesures aplicades als infants d’acord amb l’evidència científica que s’ha anat acumulant. Exigim que, des de ja, es comenci a organitzar materialment la tornada per garantir una obertura total al setembre. La manca de planificació i d’interès per part del Departament en garantir la reobertura de les escoles en condicions sociosanitàries òptimes ha anul·lat el paper igualitari de l’escola durant 6 mesos: si el Departament d’Educació no fa un gir radical a la seva política, en poden ser molts més.
