Pots descarregar el número d’aquesta setmana en pdf clicant aquí
Quan els companys i companyes de La Realitat-em van demanar fer un article sobre el sistema sanitari de Cuba, el primer que em va venir al cap van ser records meravellosos, sobretot de la infància. Vinc d’una família amb diversos professionals de la salut, a vegades, em tocava esperar que acabés la meva mare la seva jornada per a anar cap a casa i des de llavors la meva vinculació amb l’entorn de la salut.
Intentaré explicar com funciona el Sistema de Salut de Cuba, sense donar massa xifres, però, si donar-vos el significat de tenir dret a la Salut en un país on no importa la quantitat de persones que atenguis sinó l’alt sentit del deure dels professionals de la salut i el seu compromís.
Vaig tenir la sort de néixer a Cuba, plena de gent bella, solidària, alegre i hospitalària. Sóc de la generació on el sistema de salut cubà ja havia començat la segona etapa de consolidació (anys 70), etapa on s’organitzen els protocols per a una assistència pública i gratuïta. Abans del 59, veníem d’una salut privada, amb dret sols per a la classe adinerada. Des de llavors fins a l’actualitat, el govern revolucionari ha establert un sistema que, és un projecte social en si mateix, on garanteix, l’equitat, accessibilitat i universalitat per a tots els ciutadans.
En la meva generació vam créixer admirant al Che i somiant ser com ell. El Che, era metge, internacionalista i humanista. Vivim pensant que l’important no és a quants pots curar, sinó tenir el sentit del deure complert, treballar sense descans per a poder cobrir les necessitats humanes i sense reparar en el temps.
De la Revolució Cubana, n’estic orgullosa de moltes coses, però una de les quals més, és d’un pla ideat per Fidel. Corria l’any 1984, quan el Comandante crea una nova forma de la medicina preventiva, un metge diferent i un especialista nou. Es tractava de la implementació del Programa de metges de família; però d’una manera molt diferent del que aquí coneixem. Aquest programa permetria elevar els indicadors de salut de la població a través d’accions de promoció, prevenció, diagnòstic i tractament oportuns en la comunitat, així com la rehabilitació, incloent-hi els aspectes socials i higienicosanitaris.
En altres paraules, en el nostre barri, al costat de les nostres cases, tindríem un veí més, però no un qualsevol, sinó un veí que ens cuidaria, ens orientaria i sobretot vigilaria amb un amor immens de la nostra salut. I sense pensar-ho molt, van començar a arribar les sorolloses brigades de construcció per a començar a construir per barris, petites cases de dues plantes, en la planta de baix seriosa el consultori del metge de família i en la planta superior hi hauria el seu habitatge. I d’aquesta forma aquest professional de bata blanca seria un veí o veïna, que robaria els nostres cors des del primer dia.
Les històries sobre els metges de famílies, estan plenes d’emoció, d’alegria i de dolor compartit. És aquell professional de la salut, que una vegada a la setmana, et visitaran com a pacient crònic, pregunta com va la família, si la medicació se’t posa bé i, si disposa d’una mica de temps, es pren un cafè compartit al menjador de casa teva. I comptant que les portes del “Consultori del Medico “sempre estan obertes, normalment fins a les 17.00 h de la tarda. I si hi ha alguna urgència, la porta de la seva casa també estan obertes.
Amb els anys i veient l’èxit dels indicadors de salut de la població, es van començar a crear també la ”Infermera de Família”, on els consultoris van créixer una planta més; un habitatge per a la infermera o infermer. Des d’aquest moment, les famílies cubanes, tindrien el seu metge i el seu infermer de família a la cantonada de la seva casa, formant part de les seves vides com un més.
Actualment existeix a Cuba un metge per cada 122 habitants (A Catalunya un professional de la salut cada 1300-1800 habitants) i una infermera per cada 128 habitants. En tot el territori nacional existeixen 11.432 consultoris del Metge i Infermera de la Família i 449 policlínics.
Us explico una mica més…. el metge de família o la infermera de família, quan reben a un veí amb problemes de salut, només deriven a policlínics i hospitals en el cas que no es pugui resoldre dins del consultori. Aquest programa afavoreix amb evidència clara, la disminució dels casos atesos en els serveis d’urgència de policlínics (equivalents als Centres d’Atenció Primària) i hospitals, afavorint el millor seguiment de l’estat de salut dels pacients.
Aquest programa s’estableix a tota l’illa, incloses les zones rurals i fins als racons més inaccessibles, sempre hi haurà un metge de família o un infermer de família. On és habitual trobar-te, bates blanques muntades a cavall per a anar a visitar als seus pacients.
Dins d’aquest programa “Médico de familia”, es fan treballs integradors per als nostres avis i àvies, les infermeres coordinen amb fisioterapeutes del sistema de salut, perquè vagin barri per barri a fer treballs comunitaris com, per exemple, les classes d’exercicis físics per a la tercera edat, gairebé sempre depenent de l’edat del pacient, es fa fins a tres vegades per setmana, utilitzant tots els parcs i zones verdes del barri.
El SSC, també, té previst, en coordinació amb el metge del consultori, un cens anual per domicili, per a saber en quines condicions higienicosanitàries conviuen les famílies i verificar les necessitats de la població. Evitant així epidèmies que puguin sorgir i oferir educacions sanitàries per a evitar-les.
I tot això, amb un bloqueig criminal dels governs dels EUA.
Ana Posada Lee
