Carlos del Barrio, responsable de polítiques sectorials i sostenibilitat de CCOO
El passat 23 de Setembre el Tribunal Suprem va determinar que els treballadors i treballadores de repartiment a domicili ‘riders’ són falsos autònoms. Aquesta sentència es dona després que el passat estiu el Govern de l’estat obrís un procediment de llei per regular la realitat de les persones que reparteixen a domicili, sigui en moto, cotxe o bicicleta.
El conflicte del repartiment a domicili no és exclusivament un conflicte jurídic o de legalitat, i sobretot no és un problema exclusiu de les persones repartidores a les quals les seves empreses, en un intent de desdibuixar la relació laboral, anomenen riders. La seva situació no és diferent del que pateixen algunes dones que treballen a les cures i reben la feina a través d’una plataforma digital com Cuideo, Clintu o Cronoshare i tampoc és diferent del conflicte que més de 23.000 treballadores han mantingut amb el lobby de les falses cooperatives en el sector carni i que, gràcies a la lluita del sindicalisme de la mà de les CCOO, ha acabat amb la laboralització de tots aquests falsos autònoms. Per tant cal que el Govern de l’estat ataqui el problema dels falsos autònoms en el marc del procés normatiu que té obert i compleixi , per tant, amb el que estableix la recomanació 198 de l’OIT.
Tot i que encara no es coneix el contingut concret del text del projecte de llei que proposarà finalment el Ministeri de Treball i el Govern, des de CCOO hem volgut situar algunes reflexions sobre l’orientació que hauria de prendre aquesta iniciativa. Ho fem des de la convicció que és necessària una regulació del procés de la digitalització i l’aparició de nous models de negoci – plataformes digitals – amb la fi última de conjugar transformació tecnològica, treball decent i benestar social.
Regular exclusivament la situació del repartiment a domicili operat per plataformes no és la millor solució per diversos motius. En primer lloc, perquè és excessivament limitat i deixaria fora a moltíssimes persones que avui treballen com a falsos autònoms, que ho fan en situacions molt precàries i que no reparteixen res. En segon lloc, perquè obrir una reforma del text de l’Estatut dels Treballadors i no aprofitar per adaptar-lo a les noves realitats del treball i a la realitat productiva del segle XXI és perdre una oportunitat per avançar en una línia reguladora que identifiqui més clarament el que en dret del treball s’anomena com indicis de laboralitat, indicis com la dependència, alientitat, subordinació. Cal revisar efectivament si el mitjà de producció és la bicicleta o l’algoritme que organitza les tasques, qui té la propietat de la marca, qui es queda el coneixement generat (know how) o el llistat de clients. Tots aquests elements són elements que ens permetrien acabar amb la situació que es dona amb els falsos autònoms en el repartiment, però també en altres sectors i treballs que no s’executen en l’àmbit de l’economia de plataforma.
Aquestes mesures, que són similars a les que ja s’han posat en marxa en l’estat de Califòrnia als Estats Units, ens donen elements per combatre el nou model de capitalisme com és el del treball de plataforma. Un capitalisme que aprofita els canvis que porten associats la digitalització i les noves realitats del treball per intentar redefinir i afeblir els perímetres de la relació laboral, eliminant per tant, els drets individuals i col·lectius com la negociació col·lectiva i la protecció social, en un clar intent de fer més rendible els seus models de negoci i fent assimilable la jornada laboral amb el temps efectiu de treball.
No hi ha dubte que ens trobem en una etapa de disputa per la redefinició del perímetre de la relació salarial entre aquells que aspiren a restringir l’àmbit d’aplicació del Dret del Treball aprofundint en el procés de (re)mercantilització del treball i externalització dels riscos cap als treballadors i la societat en el seu conjunt, i els qui anhelem expandir les fronteres de la relació salarial amb l’objectiu d’incloure a les velles i també a les noves realitats vinculades al fenomen fraudulent dels falsos autònoms per a així protegir a un conjunt major de treballadors, els quals continuen estant subordinats al poder de direcció i control de les empreses, per molt que el vulguin ocultar. Més enllà dels riders, per a CCOO la resposta ha de ser al frau dels falsos autònoms.
