Albert Blasco
Després de setmanes on el nom de Guillem Agulló ha tornat a sonar pels mitjans de comunicació del nostre país, tenia molt clar que el primer article que feia per la col·laboració entre la revista Maig i el setmanari de La Realitat havia de ser sobre aquest jove antifeixista valencià, assassinat per un grup de neonazis la primavera de 1993. Per molt que bufe el vent, no s’apaguen les estreles. Així fa la tornada de la cançó de Xavi Sarrià amb en Pep Botifarra, la banda sonora de la pel·lícula La Mort de Guillem. Per molt que uns feixistes li llevessin la vida al Guillem Agulló, la seva lluita no s’apaga.
L’any passat es va presentar la campanya La Lluita Continua que vol reivindicar la memòria de Guillem Agulló i promoure la lluita contra els moviments feixistes i d’extrema dreta. A més de conferències, un curtmetratge, concerts (que no s’han celebrat per la covid-19), la campanya ha engegat la pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet a través de micromecenatge i el llibre Guillem de la Núria Cadenes. Arran de tot això, la figura de Guillem Agulló ha tornat als mitjans de comunicació i als seus pares, en Guillem i la Carme, els hem pogut veure i escoltar en diferents entrevistes. Parafrasejant a Miquel Ramos, periodista i ex membre del grup musical valencià Obrint Pas, els pares de Guillem Agulló són els pares de tota una generació. La Carme i en Guillem transmeten una convicció i un orgull tan potents que no te’n pots estar d’emocionar-te quan els escoltes. Els van trencar el cor i l’ànima, i així i tot mantenen els seus ideals intactes. Al meu fill el van matar per voler un món millor, deia en Guillem Agulló. Nosaltres tenim un fill mort que viurà per sempre, sentenciava la Carme Salvador. Són la viva imatge d’una lluita que continua.
Tot i que a hores d’ara tothom haurà vist la pel·lícula (o l’hauria d’haver vist), una mica d’història mai va malament. Guillem Agulló i Salvador tenia 18 anys i era de la vila valenciana de Burjassot. Antifeixista, independentista i d’esquerres, militava a l’organització Maulets i al moviment SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice). L’11 d’abril de 1993 en Guillem era a Montanejos (Alt Millars, Castelló) d’acampada amb uns amics durant les vacances de Setmana Santa. Uns joves feixistes van assaltar en Guillem Agulló aquella matinada a crits de Sieg Heil i Viva España. L’apunyalaren al cor i marxaren cantant l’himne falangista Cara al sol.
La família i organitzacions d’esquerres i independentistes van denunciar que el motiu de l’assassinat era polític. El crim fou considerat una ‘’baralla entre xavals’’ per part de la justícia i des dels mitjans del País Valencià es va criminalitzar a Guillem Agulló. La família va rebre amenaces de grups d’extrema dreta durant anys. És més, durant el rodatge de la pel·lícula van aparèixer pintades neonazis a la casa on gravaven. Pedro Cuevas, l’únic condemnat per l’assassinat, va complir 4 anys de presó i anys més tard es presentà a unes llistes electorals del partit ultradretà Alianza Nacional.
L’assassinat de Guillem Agulló va marcar a tota una generació que lluitava contra la impunitat de l’extrema dreta al País Valencià i per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Aquest crim també influí decisivament a la generació més jove del moment en la seva presa de consciència política. Jo sóc d’aquella generació que essent un nen veia per tot arreu la pintada “Guillem Agulló Ni Oblit Ni Perdó”. Hem crescut coneixent el seu nom i la seva història. Per a tots els que formem part de la causa de l’alliberament nacional i social del país, en Guillem és una figura de lluita i el seu crim és la representació més extrema del sistema del règim del ‘78 i de la impunitat de la ultradreta a l’Estat espanyol. Agulló està tan interioritzat en el nostre imaginari col·lectiu que sense adonar-me’n escric ‘‘en Guillem’’ com si fos un conegut de tota la vida.
Guillem Agulló és el símbol de la lluita contra el feixisme, de la lluita per la sobirania del nostre país i per l’emancipació del poble. Milers i milers de persones continuen i han fet seva aquesta lluita. La cançó de Xavi Sarrià diu: el batec immortal de milers de Guillems. Això és el que són totes aquestes persones, això és el que som.
Guillem Agulló, Ni Oblit Ni Perdó.
