Joan Pascual
La recent notícia de que el pràcticament ex president dels Estats Units Donald Trump, va haver de ser dissuadit d’iniciar una ofensiva militar contra l’Iran a pocs dies del final del seu mandat s’ajusta perfectament a l’exercici de predicció i futurologia que a mitjans del 2019 proposava Years and Years (que fantasajeo a traduir com Anys i Panys). Donant el tret de sortida a la seva premisa narrativa en un suposat any 2025, a les acaballes d’un segon mandat Republicà, on un capritxós Donald Trump es dona el gust de llençar un míssil nuclear sobre una illa artificial xinesa, desencadenant un conflicte internacional pocs dies abans d’abandonar la Casa Blanca.
Fa relativament poc, cosa d’un any i mig (tot i que ara sembla que faci una eternitat), vaig assistir a una reunió familiar amb una part de la família que no veia des de la primera comunió. Realment va ser com descobrir a un grup de persones completament aliè a mi. En aquests casos es crea una situació curiosa: són la teva família, el tracte és proper, però al mateix temps són uns complets desconeguts. En aquests termes i al llarg de les 6 hores que van transcórrer de trobada, entre el pastís de marisc, el llom amb suc i els “copazos” de vi, em va donar temps de fer-me una idea extremadament estereotipada de com eren aquelles persones: qui era un complet “maxirulo” i no fotia brot a casa, qui era un “magufo” conspiranoic seguidor d’InfoWars, qui podria tenir un amant, qui votaria a l’extrema dreta a les pròximes eleccions o amb qui em faria una cervesa en un context posterior. Evidentment aquesta és una activitat infantil i prejudiciosa que fa poca o cap honra a les autèntiques i complexes personalitats de cadascun dels comensals, però és que així és Years and Years, una miniserie de 6 capítols, produïda per HBO que presenta a una família britànica, constituïda d’individus extremadament estereotópics als quals força a coexistit en una realitat socioeconòmica convulsa i canviant, tot especulant com s’anirà desenvolupant la Història del Regne Unit (i del món) al llarg de les properes dècades.
Amb clares influències d’obres com Black Mirror o la literatura distòpica de postguerres, la sèrie està plagada de Brexit, de populismes neo feixistes, de precarietat laboral, de crisis migratòries, de construcció d’identitats, de nacionalismes i algun drama romàntic. Però com diu la dita, qui molt abasta, poc estreny i si per alguna cosa es caracteritza l’obra és per la irregularitat. La forma en què s’apropa a alguns d’aquests temes és superficial i desencertada però en d’altres brilla amb una sensibilitat genuïna i és capaç de retratar amb destresa situacions socials que no havia tingut el gust de veure en cap altre producte cultural mainstream.
La crítica a la vaguetat amb la qual estan escrits els personatges, tot i necessària és possiblement una condició inevitable quan es pretén donar el mateix protagonisme als esdeveniments històrics com als protagonistes que els viuen. Al final del dia, aquests no són més que titelles sotmesos a la voluntat d’un context social que els força a afrontar una sèrie de tensions i contradiccions que els superen per tot arreu i, acostumats a l’estructura narrativa del viatge de l’heroi, Years and Years se sent molt més realista a l’hora de presentar a l’individu com un ent superflu a l’hora d’entendre i afrontar les dificultats catedralícies que se li venen a sobre. Fent especial èmfasi en entendre l’avenç de la Història des d’un prisma completament social.
La proposta de Years and Years, lluny de ser perfecta, es presenta com lleugera i “disfrutona”, amb la no poc ambiciosa pretensió de fer volar la imaginació des d’un punt de vista analític. I aquest exercici de mirar a través de la bola de cristall no sembla mal recurs per fer-nos companyia durant unes quantes vesprades, en un hivern de pandèmia que difícilment haguessin pogut imaginar els guionistes més passats de voltes d’aquesta sèrie.
