Rosario Cunillera
Article escrit arrel de la publicació del llibre “Con pasado y con futuro”, del camarada Adoni González.
Conèixer a persones com l’Adoni t’obliga amb sincera humilitat a preguntar-te: quants camarades han lluitat tota una vida, amb els anys de sofriment, amb les detencions, les tortures i no han defallit malgrat les dificultats personals i familiars? Tota una vida de lluita en defensa de tantes causes justes, contra tantes injustícies sense buscar el benefici personal però sí el millor per als altres.
Seguint la seva llarga vida podem seguir la història del moviment obrer des del franquisme fins als nostres dies. Com la vida de molts camarades és la història de la dictadura, aquesta història que no està escrita i no s’ensenya en els col·legis, però la història d’Espanya l’han fet i la fan els homes i dones que van lluitar i lluiten. La vida de l’Adoni és un bon exemple d’un temps que ja no existeix, però que no podem oblidar. Enrere queden la clandestinitat, les detencions, les tortures, les reunions, les xerrades, la dedicació als altres i sempre pensant primer en el Partit.
No puc deixar de recordar quan va ser el secretari d’una cèl·lula de Barcelona, que funcionava entre “camarades-amics” que l’apreciàvem, i se li va demanar que deixés la responsabilitat per a anar a Badalona que es trobava en condicions difícils. Crec que s’ho va pensar una mica, però se’n va anar. En cada manifestació que ens trobàvem ens ho donava a entendre, però la disciplina de partit va prevaler.
Com diu Joan Tafalla en el pròleg del llibre “Con pasado y con futuro”, l’Adoni és un activista que vol posar en pràctica la teoria que tant ha estudiat i que sempre ha procurat ensenyar als companys i camarades. La seva vida és la vida de tants joves del franquisme que no van voler deixar-se portar per la inèrcia de la dictadura i que van buscar sortir d’aquesta Espanya grisa.
Detingut 7 vegades, brutalment torturat, ha seguit sempre en la lluita. A partir del treball en les comissions de solidaritat amb els presos dels anys 60/70, l’Adoni és un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme que lluita sense descans per a la memòria històrica. Quan sorgeix el 15M ens tornem a trobar en els iaioflautes, al carrer, fent un treball de despertar consciència en gent gran a base d’accions llampec però impactants, com el dia que entrem en la Borsa de Barcelona i que “vam vèncer” als mossos que ens volien identificar.
Tots i totes hem conegut camarades exemplars i avui hem de procurar que totes aquestes vides invisibilitzades siguin donades a conèixer. Per això és una gran notícia saber que tenim el llibre de la vida de l’Adoni a la nostra disposició. És la vida d’un camarada exemplar, no ens en queden tants, per això la frase de Bertolt Brecht em sembla escrita per a ell: “….Sepan que además de los líderes, había otros y otras que también estuvieron allí. Aquellos “nadie” de los que muchas biografías se han olvidado “.
