Daniela González López
Coordinadora Internacional de l’Observatori de Drets Humans dels Pobles
Preguntada pel paper del moviment de dones a Mèxic i a Oaxaca haig de dir que la participació i el lideratge de la dona en les lluites transformadores dels pobles han estat fonamentals per al desenvolupament i avanç de la humanitat. El moviment de dones a Mèxic ha estat històric, present sempre de manera contundent en les lluites d’Independència, en la Revolució Mexicana, La Reforma, i en les lluites actuals.
Així, l’any 1995 va néixer el Comitè de Defensa dels Drets de la Dona (CODEM), com una organització popular, integrada per dones de 23 comunitats indígenes dels pobles triquis i mixtecos de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, preocupades per la situació en què vivim, de discriminació, marginació, pobresa i abandonament. Érem mestres, mestresses de casa, pageses, professionals i estudiants, majoritàriament indígenes.
Algunes de les fites més importants assolides a partir del nostre treball han estat: la presa de consciència del valor que com a dones indígenes tenim; la comprensió de la capacitat que tenim per a organitzar-nos per a resoldre els nostres problemes; el coneixement i defensa dels nostres drets humans com a dones indígenes i, també, el reconeixement en les nostres comunitats de la capacitat que com a dones tenim per a ocupar càrrecs d’elecció popular, com “Agentas Municipales”, qüestió que estava vetada per a nosaltres. La presa de consciència de la fortalesa que ens dóna estar unides com a dones indígenes de diferents pobles i sectors socials.
Des de la fundació del CODEM hem vingut desenvolupant tallers, cursos de capacitació i assessories dels drets humans de dones i la infantesa, i sobre les violències que sofrim com a dones indígenes. En els últims anys el nostre treball s’ha estès a comunitats d’altres pobles originaris a les regions de la Costa, Mixteca, Valles Centrales, Sierra Sud i Cuenca del Papaloapan.
I és per tot això que les dones del Comitè de Defensa dels Drets de la Dona, de manera conscient, decidim participar contundentment en la lluita per aconseguir un Oaxaca sense repressió, amb justícia social, equitat econòmica i de gènere. Un Oaxaca on es valori la vida i el treball de les dones i es respectin les seves opinions, així com la seva voluntat per a triar als seus governants.
El paper protagonista de les dones en la lluita de 2006
El 14 de juny del 2006, a la Ciutat d’Oaxaca el govern estatal encapçalat per Ulisses Ruiz Ortiz, va dur a terme el fallit desallotjament en contra de l’acampada popular-magisterial, utilitzant als seus cossos policials i repressius. Les dones oaxaquenyes, entre elles les integrants del CODEM, seguint per tradició la nostra participació política, sortirem als carrers a protestar. D’aquesta manera, les dones oaxaqueñas vam ser presents en el període més culminant de la lluita del poble d’Oaxaca durant el 2006, que ha estat un dels moviments més importants en les lluites d’esquerra a nivell mundial.
És així com ens vam concentrar en prendre una determinació que donés impuls a la lluita de l’Assemblea Popular dels Pobles d’Oaxaca (APPO). Ens vam atrevir a fer operaratiu un dels acords ja presos en diverses assemblees, el qual cap sector, ni grup, va tenir la capacitat de concretar, que va ser la presa del Canal 9 de televisió estatal al servei del govern.
Un dels antecedents més importants del moviment de dones el 2006 a Oaxaca, va ser la presa de la secretària de finances el 27 de juliol. El vàrem realitzar companys i companyes del Comitè de Defensa dels Drets de la Dona i altres organitzacions integrants de la Coordinadora Oaxaquenya Magonista Popular Antineoliberal (COMPA), en conjunt amb companys i companyes de diferents colònies populars que ja es trobaven participant en el moviment.
Vam aconseguir una coordinació sòlida i activa de dones i homes que estàvem resguardant la secretària de finances. Vam definir una assemblea diària de coordinació que es duia a terme a les set del vespre, amb la participació de membres de les colònies, mestres i mestres, estudiants, mestresses de casa, entre altres sectors. En aquest espai, diàriament escoltàvem Radio Universidad i llegíem les notes que el periòdic Noticias escrivia sobre el moviment, utilitzàvem un micròfon perquè totes i tots estiguéssim assabentats del que esdevenia. És a dir, aquí vam construir una nova forma de convivència col·lectiva, cultura popular, una nova forma d’organització, aquest espai va ser un bastió fonamental del desenvolupament del Poder Popular en l’estat d’Oaxaca i Mèxic.
La marxa de dones
D’aquesta manera, en una de tantes reunions, sorgeix la proposta d’impulsar el primer d’agost de 2006, una gran marxa de dones. Per a això, ens repartírem les tasques que cadascuna havia de desenvolupar. Primer una àmplia difusió, utilitzant la ràdio que en aquest moment era Radio Universidad (ràdio que les i els joves oaxaquenys van posar al servei del poble, mostrant amb això la força i la importància de la comunicació popular). Es preparen espots, elaborem cartells i volants, fent la convocatòria a tots els sectors de dones a nivell estatal, amb la petició que totes portessin la seva paella o la seva cullera, per a anar protestant de manera conjunta per tota la repressió viscuda.
El matí de l’1 d’agost de 2006, al voltant de 20.000 dones oaxaquenyes ens reunirem a la font de les Siete Regiones. Érem mares, esposes, filles, àvies, treballadores, mestresses de casa, venedores, mestres, pageses, indígenes, estudiants i nenes, veníem dels barris i pobles d’Oaxaca, de les organitzacions socials, de les Comunitats Eclesials de Base, del magisteri, de les acampades. Vam portar olles, paelles, tapes, cassons, pales, corrons i cullerots. Una formidable marxa de dones del poble, amb el suport de l’APPO, baixava des de la font de les Siete Regiones, al sòcol de la ciutat. En el trajecte ens vam aturar davant un hotel, on el govern estatal en l’exili treballa a vegades, i després davant les seus del Poder Judicial i la Secretaria de Turisme, per a demandar la sortida del governador.
En aquest històric primer d’agost més que veus i consignes, es va deixar escoltar el repic d’un cassolada contra la repressió governamental i la fi d’un govern.
Les dones en la presa dels mitjans de comunicació
Després de caminar tres quilòmetres, ens vam aturar breument en el sòcol de la ciutat d’Oaxaca. Posteriorment, agafàrem autobusos urbans i ens vam dirigir a les instal·lacions de la televisió i la ràdio de l’estat, i les vam ocupar pacíficament. A la tarda, nosaltres, conjuntament amb els nostres companys, ja estàvem operant la ràdio governamental, en el 96.6 de freqüència, amb el nom de “La Radio Cacerola”. A dos quarts de vuit del vespre, pel Canal 9 de televisió, un grup de dones ens dirigirem al poble d’Oaxaca per primera vegada, dient tota la veritat del que passava en el gran moviment popular d’Oaxaca, sintetitzat en l’Assemblea Popular dels Pobles d’Oaxaca.
Des d’1 d’agost fins al 21 d’agost del 2006, en el Canal 9 de televisió, abans oficial, vam transmetre diàriament una programació política–cultural–popular. Les dones el vam posar al servei dels pobles d’Oaxaca, que cada dia venien a fer les seves denúncies, presentacions artístiques i culturals. Tot el que s’acordava en les llargues Assemblees de l‘APPO era retransmès, sempre amb la presència del poble d’Oaxaca, que mai ens va deixar soles. No obstant això, el 21 d’agost un grup de paramilitars atacaren les instal·lacions del Canal 9, i les antenes del Cerro del Fortín, per la qual cosa el moviment va decidir prendre 12 radiodifusores comercials per a poder continuar transmetent els esdeveniments que estaven passant. Afortunadament a cap ens van assassinar i continuem avançant.
L’evolució del moviment de dones
Hem continuat participant en els espais de construcció col·lectiva com a dones oaxaquenyes, en els àmbits estatal, nacional i internacional, com l’Observatori de Drets Humans dels Pobles que és un organisme internacional, que sorgeix en el 2016 i hem estat part important del seu origen, ja que recull en gran manera, l’experiència de la lluita històrica del 2006, que va encapçalar l’Assemblea Popular dels Pobles d’Oaxaca.
Actualment amb dones feministes de l’Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guatemala, Mèxic, Panamà, Perú, Uruguai, Veneçuela, Wallpamu (Territori Maputxe), Palestina, Espanya, els Estats Units i Suïssa vam organitzar les Jornades Internacionals de Dones en temps de COVID “Contra el Patriarcat – Construint Solidaritat”. Es van realitzar l’1 i 2 d’agost i 17 i 18 d’octubre de 2020. I en la nostra Declaració expressem el següent:
“Intentem posar en pràctica aquest feminisme arrelat en la descolonització de les ments, els cossos i els territoris, en l’antiracisme. Celebrem i participem humilment dels avanços que en els últims anys el moviment feminista ha aconseguit mundialment, en la construcció quotidiana en els nostres territoris que ens salva, que ens troba, que neix de totes les nostres necessitats. Una construcció col·lectiva que sorgeix de sabers ancestrals, de les nostres mares, àvies… transcendint les fronteres imposades per a abraçar a les nostres germanes, profundament internacionalista i alhora plurinacional.
En el marc de la pandèmia de la COVID, l’aïllament a les nostres cases com a única resposta dels Estats ha obligat avui a moltes de nosaltres a conviure amb els nostres agressors, i a molts nens i nenes amb els seus abusadors, exposant-nos a situacions que posen en greu risc la nostra salut i la nostra vida.
Afirmem que, al contrari del que els Estats sostenen en el context de la pandèmia, les nostres lluites feministes són tasques essencials: la lluita contra la violència estatal, contra la violència masclista, contra la fam i la precarització de la vida, pels nostres drets. No podem deixar de sortir als carrers per a pronunciar-nos contra aquestes formes de violència, perquè els nostres feminismes es construeixen en primera línia com diuen les companyes xilenes. Rebutgem les polítiques de control social i de criminalització de la protesta esgrimides pels governs amb l’argument de la pandèmia.
Ens ho va deixar dit una referent essencial de l’internacionalisme feminista: Berta Càceres: «no és fàcil ser dona dirigint processos de resistències. En una societat increïblement patriarcal, les dones estem molt exposades, hem d’enfrontar circumstàncies de molt de risc, campanyes masclistes i misògines”.
Defensores de la vida, dels processos comunitaris, dels territoris/terra i els territoris/cos, les feministes comunitàries i feministes decolonials ens interpel·len a introduir la necessària perspectiva antiracista als fonaments feministes.
Ens identifiquem amb les dones de la sobirania i el poder popular en els processos que s’enfronten a cops d’estat, bloquejos, sancions o agressions des dels centres hegemònics de poder, com les companyes bolivianes guardianes de l’Estat Plurinacional de Bolívia, o en el reconeixement dels enormes esforços de les dones veneçolanes en el procés de resistència bolivariana o de les nostres companyes cubanes exemple universal del lliurament a la defensa de la vida embarcades en projectes mundials pro-salut o alfabetizadors.
Mai oblidem la veu de les dones palestines, les kurdes, les sahrauís en les seves reivindicacions per a superar la situació d’ocupació, de militarització i fragmentació del territori, el tancament i el desplaçament, l’assetjament i els projectes d’anihilació.
Són centenars els exemples de les lluites de les dones indígenes i negres articulant-se per a enfrontar plans de retallades en els programes de salut també reproductiva.
Fa pocs dies Marielle Franco hauria complert 41 anys. Gràcies a Marielle i la seva lluita, el treball per l’apoderament de la dona negra es va multiplicar. Ella ja ha passat a la part de les eternes però al Brasil són milers les Marielle que repliquen el seu exemple.
Acabar amb la impunitat, resoldre els casos d’agressió a persones, comunitats, grups en situacions d’alta vulnerabilitat, donar suport a cada eina i programa que permeti a les companyes defensores, a les familiars de persones desaparegudes, a les violentades i assetjades a rebre justícia amb càstig als culpables, a rebre la reparació obligada i les garanties de no repetició és un dels nostres desvetllaments i focus d’atenció especial, en països com Colòmbia.
Proposem en els nostres territoris: continuar organitzant-nos de manera col·lectiva, a través dels nostres sistemes assemblearis; reprenent la ‘gueza’ i el ‘tequio’, que és el fet de compartir i el treball col·lectiu; la creació d’heroics cossos de ‘topiles’ integrats per dones i homes voluntaris en les nostres comunitats que siguin les i els cuidadors dels nostres territoris; creació dels consells de salut comunitària, que rescatin la nostra medicina tradicional mil·lenària; una educació popular basada en la tendresa i l’amor, contra el racisme; l’economia solidària, reprenent l’agroecologia per a la sembra de milpa en la nostra mare terra que és dadora de vida; la comunicació popular que ens permeti generar una consciència com a pobles.
Creiem important impulsar l’educació popular com una dimensió de la lluita, de la construcció i de la resistència, partint de l’exercici de fer pedagogia allò que ens travessa. No solament indagar entorn del que succeeix en l’actualitat, sinó buscar les seves arrels i causes en el sistema extractivista, patriarcal, capitalista, colonial, que ha portat al planeta a la crisi econòmica social, sanitària, global que avui ens afligeix, que aprofundeix la precarietat de les nostres vides, per a visibilitzar-les i denunciar-les. Devem també recuperar la memòria de les nostres lluites i sistematitzar les estratègies de resistència, prendre consciència que a la violència del sistema hem pogut oposar-li històricament formes de vida comunitàries, solidàries, de cures col·lectives, de sabers arrelats en els nostres territoris i als nostres pobles, que han fet que la resistència s’hagi sostingut a través dels segles. Avui és urgent atendre l’anomenat que ens feia Berta Càceres: “despertem humanitat, ja no hi ha temps”. Avui, nosaltres diem que no volem tornar a aquesta “normalitat” prèvia a la pandèmia, volem destruir-la per a construir un món en el qual totes i tots siguem lliures”.
