Adelina Escandell
A El Salvador es van celebrar eleccions a representants en l’assemblea legislativa, consells municipals i el Parlament Centreamericà (PARLACEN) el dia 28 de febrer del 2021. Jo vaig ser-hi convidada com observadora internacional, com a membre d’EUiA a través el PE (Partit de l’Esquerra Europea). La nostra invitació era del Tribunal Suprem Electoral per part del partit FMLN. Una delegació que va ser reduïda perquè dos dels components no van poder viatjar per les restriccions imposades pels EUA de no traspassar el seu espai aeri. Vam quedar Julie Wetterslev de l’Aliança Roig i Verda de Dinamarca i jo mateixa. Al país hi Havia presència de delegacions importants de LIBRE (Hondures), COOPAL (diversos representants de diferents països llatinoamericans), MORENA i PDR (Mèxic) i algunes organitzacions d’Alemanya.
Context
El Salvador és un país d’Amèrica Central ubicat al litoral de l’oceà Pacífic amb una extensió territorial de 21.041 km². L’any 2019 tenia una població estimada en 6 704 121 habitants, sent el país més densament poblat del continent americà. Va patir una guerra civil de dotze anys, que va comportar aproximadament 75 000 vides, fruit de la violència del govern militar (Recordem l’assassinat del bisbe Óscar Arnulfo Romero el 1980). El 16 de gener de 1992, el govern i la guerrilla van signar els acords de pau que van donar lloc a reformes militars, socials i polítiques al país. Des de llavors els dos partits majoritaris, que van protagonitzar la signatura dels acords de pau, van ser FMLM (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional) que agrupa les forces d’esquerres i ARENA, el partit de les dretes s’han anat alternant en la presidència del país i en la majoria en l’assemblea legislativa.
El model neoliberal que regeix, comporta que una petita part de la població obtingui grans beneficis, mentre una immensa majoria senzillament, sobreviu o es situï per sota els llindars de pobresa. Les dates del 2105 situen que 160 multimilionaris concentren el 87 € del PIB del país. Des del 2001 es va adoptar el dòlar com moneda oficial. Un 17.1 % del PIB . El sistema impositiu és fortament regressiu perquè un 65 € dels ingressos provenen dels impostos indirectes (IVA) i el 35 € dels impostos directes. Un 17,1 € del PIB prové de les remeses de les persones que treballen en altres països, especialment EUA.
La situació de pandèmia ha agreujat la situació econòmica de les persones que ja es desenvolupaven en l’economia més informal. Pel carrer, fora dels tapaboques, no diries que hi hagi una situació excepcional; els autobusos van plens de gom a gom, es permet omplir els estadis esportius, mentre els centres educatius fa un any que estan tancats.
Caldria també comentar la relació de l’actual president amb els grups de “maras” que controlen diversos territoris i es dediquen al contraban d’armes i drogues, al tràfic de persones, extorsions…
Resultat de les eleccions
Les eleccions van ser celebrades enmig d’una pandèmia i en un clima de creixent tensió política a causa de la retòrica de l’actual president Nayib Bukele (que ho és des del 3 de febrer de 1919), qui compta amb ni més ni menys que tres partits per a promoure la seva estratègia electoral i política. La participació va ser del voltant de 51% de l’electorat.
Encara que van ser eleccions de representants en tres assemblees, van arribar a ser summament centrats en la figura del president. Bukele i els seus partits van apuntar a aconseguir una majoria qualificada en l’Assemblea Legislativa, i segons els resultats preliminars ho van aconseguir amb al voltant de 65% del vot. Aquesta majoria absoluta els obrirà el pas a reformar la constitució i a nomenar el fiscal general i magistrats per a la Cort Suprema, Cort de Comptes, etc. sense haver de consensuar amb altres partits. El poder de l’actual president, gairebé absolut és preocupant, ja que es pot obrir una situació en el qual cap organisme exercirà ja un control real sobre les seves actuacions i les del seu govern. Podríem dir que s’ha convertit en un dictador escollit a les urnes. Aquesta situació soscava les bases d’un estat democràtic.
Evidentment, les eleccions han representat un gran cop per al FMLN, ja que ha quedat en una posició residual, passant de 22 diputades i diputats a tenir-ne només entre 3 i 5. També han perdut moltes i nombroses municipalitats.
El context de les eleccions
Si bé Nayib Bukele es va presentar per a les eleccions presidencials en el 2019 amb el partit GANA, per a aquestes eleccions el multimilionari Bukele i el seu cercle pròxim havien creat un nou partit anomenat Noves Idees, al qual van finançar massivament mitjançant fons estatals (segons l’organització d’Acció Ciutadana, Noves Idees, el principal partit del Partit del president, en aquestes eleccions va gastar quasi 9 milions de dòlars en propaganda, que representa el 71% del total invertit per tots els altres partits i candidats). El paisatge salvadorenc estava replet de pancartes i banderoles blau cel (el color dels partits del president) de gran escala suggerint a la població votar en les eleccions per ‘candidats que col·laboraven amb Nayib’.
Fa uns mesos, a l’hora d’inscriure els seus candidats a diputats, els partidaris de Noves Idees van encerclar el Tribunal Suprem Electoral (TSE), posant cadenats a les portes per a evitar la sortida dels magistrats i treballadors del Tribunal per tal que fossin inscrits tots els seus candidats. Així van obligar el Tribunal a inscriure els seus candidats sense que tinguessin possibilitat de fer la deguda revisió dels candidats, entre els quals varis han estat assenyalats per tenir processos judicials oberts en contra seva o estan assenyalats com a contractistes del govern.
El setge al Tribunal és una mostra més de la tendència antiinstitucional del president Bukele, qui ha demostrat contínuament el seu menyspreu per ‘els vells sistemes’, alguna cosa que el va portar fins i tot a ocupar militarment el Congrés el 9 de febrer del 2020, per a forçar als diputats a votar per un préstec que ell volia assegurar del Banc Mundial. Que no li agradi la democràcia i la llei també ho ha demostrat a negar-se a lliurar informació deguda sobre el finançament del seu partit segons la llei.
A més Bukele arremet contínuament en contra dels partits tradicionals, als quals anomena ‘els de sempre’ (sobretot ARENA i el FMLN), als quals acusa de ser corruptes i elitistes, mentre que en canvi es presenta a si mateix i al seu nou partit com la solució de tots els problemes al país, per la qual cosa no necessiten ser restringits per lleis i institucions estatals. En aquest sentit, des de la perspectiva dels integrants del FMLN, el president té poca estima per la llarga i àrdua lluita per establir i construir una democràcia al Salvador. El president ha causat indignació en anomenar al procés de pau que va seguir 12 anys de guerra civil sagnant, ‘res més que una farsa’.
El conflicte va créixer quan, en començar oficialment la campanya electoral, el 31 de gener 2021, van ser assassinats dos membres del FMLN quan tornaven d’una activitat en suport al seu candidat per a alcalde a San Salvador. Altres tres persones van ser ferides en l’atac, quan un agent de la Unitat de Protecció de Persones Importants va obrir foc al seu vehicle. Mentre que tant organitzacions nacionals i internacionals van condemnar els assassinats, el president va sortir al·legant en un tuit que havia estat un acte-atac planificat pel mateix FMLN per a atreure atenció en la campanya electoral.
La fiscalia no va estar d’acord i van obrir processos d’investigació contra tres persones, totes treballadores des del Ministeri de Salut. El sospitós principal va ser Diego Alvarado, el Policia que segons testimonis del crim va obrir foc contra el vehicle dels membres de l’FMLN. El 25 de febrer, el dia abans de començar la nostra delegació, es va donar la notícia que el policia Alvarado havia mort a l’hospital, suposadament per les seves ferides, però sense que es mostrés el seu cos a ningú i abans que pogués ser qüestionat més sobre el perquè (o per qui?) havia disparat aquest dia.
Durant la pandèmia els fons municipals van ser limitats mentre des de la figura presidencial es donaven ajudes de diversa mena a la població més necessitada. També es van retallar l’aportació econòmica al Tribunal Suprem Electoral que era qui havia d’organitzar la jornada electoral.
Jornada electoral
El diumenge 28, dia de les eleccions, a les cinc del matí vam anar al municipi de Mexicanos, proper a Sant Salvador, a l’escola Perú, per observar la composició de les Juntes Receptores de Vots (JRV).
A la porta hi havia una forta tensió perquè militants de Noves Idees (el partit del president) que no estaven degudament acreditats, volien entrar per formar part de les juntes i funcionar com a vigilants. Al·legaven que havien participat en la capacitació de TSE (Tribunal Suprem Electoral), però que el TSE no els havia acreditat. Havien fet tweets denunciant aquest fet i estaven sent agressius i denunciant en vídeos que compartien a les xarxes ‘orquestració’ de part de les autoritats electorals. A nosaltres ens va semblar que el que pretenien, a més de formar part de la vigilància de les JRV, era enrarir l’ambient i crear un motiu per si els resultats no els eren prou favorables, denunciar frau. A la fi, quan les taules es van formar, se’ls va permetre l’accés al recinte com a vigilants, i així es va calmar l’ambient. La votació va començar una hora més tard.
A la tarda, després d’haver estat a quatre altres centres electorals, vam acudir a Nejapa, un municipi proper a Sant Salvador on anàvem a observar la fi de la jornada. Tranquil·litat absoluta i bon ambient en totes les JRV. Es va seguir el protocol establert per tancar el centre (a les cinc de la tarda) i començar l’escrutini.
A part del conflicte matiner observat a l’escola de Perú en Mexicans, en tots els centres es respirava gran tranquil·litat, tant entre les persones que acudien a votar com entre les que componien la JRV i els diversos vigilants.
A la tarda, el president va donar una roda de premsa amb contingut polític que està expressament prohibit en el dia de les eleccions en el codi electoral. El TSE obrirà un expedient, però que només comportarà una sanció econòmica.
El procés electoral és d’una gran complexitat, per als votants i també per als membres de la JRV, sobretot en un procés on es van celebrar tres eleccions en una i pel fet que aquest any, se’ls va sumar les mesures de prevenció de la pandèmia. Si bé es regulava l’entrada als centres i en les diverses aules on s’havia de votar, calia utilitzar tapaboques, es prenia la temperatura o s’administrava gel, en les cues les persones que esperaven no sempre guardaven la distància de seguretat i no sempre es portaven els tapaboques de manera correcta ni entre les persones que anaven a votar ni entre els mateixos vigilants que representaven els partits.
El sistema de votació és molt complex: vot per bandera (partit), marcant els candidats que un vol de la llista o creuats entre diferents llistes – i això provoca que el recompte sigui molt lent. El recompte va començar per la votació al congrés; després el PARLACEN; finalment la dels municipis. En algunes taules, aquests recomptes van acabar al voltant de les 10:30 de la nit, i només llavors començava la translació de les dades al suport informàtic. En alguns centres electorals el recompte va acabar a primera hora del dilluns.
Algunes reflexions
La primera que se m’acut és com pot ser que una persona immensament rica, que manifesta el menyspreu cap a les institucions democràtiques sedueix la població, la majoria molt pobre. I aquesta reflexió que feia allà, em portava també al nostre país. Serà que la gent que s’anomena d’esquerres no dóna resposta a les necessitats de la població? Però, respectant les normes del sistema capitalista, es pot donar resposta?
Fa pensar les conseqüències que aquest resultat comportarà pel mateix país i pels països del voltant. I també per la gent defensora dels Drets Humans. La tarda electoral, el germà del president va fer un tuit en què escrivia que les persones de l’oposició s’anessin buscant asil en altres països.
Publicat originalment al butlletí de la Fundació l’Alternativa del 15 de març
