Introducció i traducció de Joan Tafalla
Després de la insurrecció del 18 de març en les seves sessions de 22 i 23 de març, l’AIT de París encara dubta sobre l’actitud que ha d’adoptar davant dels esdeveniments. Les intervencions en el debat de Léo Frankel i d’ Aubry, partidaris de participar en les eleccions per a la Comuna aconseguiren decantar l’opinió de l’AIT cap a aquesta opció.
El resultat del debat és aquest brivant manifest redactat durant la nit del 23 al 24, el Consell Federal de les Seccions de París de l’AIT i difós al dia següent [1].
Manifest de l’AIT
Treballadors,
Una llarga sèrie de contratemps, una catàstrofe que sembla conduir a la completa ruïna del nostre país, tal és el balanç de la situació creada a França pels governs que la dominaven.
Hem perdut les qualitats necessàries per recuperar-nos d’aquest enviliment? Estem degenerats fins al punt de suportar amb resignació el despotisme hipòcrita d’aquells que ens han lliurat a l’estranger i de trobar energia tan sols per fer immediata la nostra ruïna per la guerra civil?
Els darrers esdeveniments han demostrat la força del poble de París; estem convençuts que una entesa fraternal demostrarà de seguit la seva saviesa.
El principi d’autoritat és, a partir d’ara, impotent per a restablir l’ordre al carrer, per a fer renéixer el treball dins del taller, i aquesta impotència és la seva negació.
La insolidaritat dels interessos ha creat la ruïna general, ha engendrat la guerra social: és a la llibertat, a la igualtat, a la solidaritat, a qui cal demanar que s’asseguri l’ordre sobre bases noves, i que es reorganitzi el treball que és la seva primera base.
Treballadors,
La revolució comunal afirma aquests principis i descarta qualsevol causa de conflicte en el futur. Dubtareu en donar-li la vostra sanció definitiva?
La independència del municipi[2] és la promesa d’un contracte quines clàusules lliurement debatudes posaran fi a l’antagonisme de classe i garantiran la igualtat social.
Vam exigir l’emancipació dels treballadors i la delegació municipal n’és la garantia, perquè proporcionarà a cada ciutadà els mitjans per defensar els seus drets, controlar eficaçment els actes dels seus agents responsables de la gestió dels seus interessos i determinar l’aplicació gradual de les reformes socials.
L’autonomia de cada municipi elimina qualsevol caràcter opressiu de les seves demandes i afirma la República en la seva màxima expressió.
Treballadors,
Hem lluitat i hem après a patir pel nostre principi d’igualtat. Ara no podem recular quan podem ajudar a posar la primera pedra de l’edifici social.
Què demanem?
L’organització del crèdit, del canvi, de l’associació, per tal d’assegurar al treballador el valor integral del seu treball.
Educació gratuïta, laica i integral.
El dret de reunió i d’associació, llibertat absoluta de premsa i la del ciutadà.
L’organització des del punt de vista municipal dels serveis policials, de la força armada, de la higiene, de les estadístiques, etc.
Ens van deixar enganyar pels nostres governants que ens tenien atrapats en el seu joc. Per la seva banda, ells acariciaven i reprimien les faccions l’antagonisme de les quals assegurava la seva existència.
Avui el poble de París ja és clarivident i es nega a fer el paper d’infant dirigit pel preceptor. A les eleccions municipals, que son producte d’un moviment del qual ell mateix és autor, recordarà que el principi que presideix l’organització d’un grup o d’una associació, és el mateix que ha de governar tota la societat. De la mateixa manera que rebutjaria qualsevol administració o president imposat per un poder sorgit de fora del seu si, farà retrocedir qualsevol alcalde i qualsevol prefecte imposat per un govern estranger a les seves aspiracions.
El poble afirmarà el seu dret superior votar una assemblea que ha de seguir sent sobirana a la seva ciutat i a constituir com li convingui la seva representació municipal, sense pretendre imposar-lo a les altres.
Estem convençuts que el proper diumenge 26 de març el poble de París considerarà un honor votar per la Comuna.
Notes
[1] Extret de Jacques Rougerie, Paris Libre 1871, París, Éditions du Seuil, 2004, pp. 129-130; primera edició: 1971.
[2] Commune, en francès significa municipi.
