Traducció de La Realitat de l’entrevista realitzada pel Col·lectiu Lucha de Pases.
Els clubs de futbol popular autogestionats estan obtenint un cert auge en el futbol espanyol en els últims temps, com a alternativa al futbol negoci. Aquests clubs es defineixen pel seu caràcter assembleari, horitzontal i democràtic, cada soci és un vot i es prenen decisions sobre tots els aspectes, des dels fitxatges fins als patrocinis. També es caracteritzen per la seva connexió amb el territori i les classes populars, en molts casos es tracta de clubs de barri que ajuden a construir comunitat.
Els exemples són múltiples i diversos: Ceares, Unionistas, Ourense, Orihuela, Independiente de Vallecas, Ciudad de Murcia, Xerez, Rosal de Oviedo. Tots tenen en comú que representen un esport des de baix, fent front a l’esport mercantilitzat, són propietat dels seus socis, no de constructores, bancs o immobiliàries.
Entrevistem dos representants de dos clubs que s’identifiquen amb aquest model. Íñigo Arza de l’Unión Club Ceares i Nacho Suárez de l’Unionistas de Salamanca.
L’Unión Club Ceares, fundat en 1946, pertany a un humil barri de Xixón. El 2011, un grup de socis, va proposar recuperar el club per al barri i reivindicar el futbol com a esport popular i social per al que van introduir la idea de «un soci, un vot» segons la qual totes les decisions rellevants es prendrien a partir d’aquest moment segons el que es voto a l’assemblea. Militen a Tercera Divisió, on comptabilitzen 500 socis, xifra molt meritòria per a un club de barri d’una ciutat que compta amb un històric equip amb milers de seguidors, l’Sporting de Gijón.
Íñigo, per a vosaltres que és un club de futbol popular? Què representa aquest model?
En el nostre cas, veiem el futbol d’una manera molt tradicional. Entenem que és un grup de persones que els agrada molt practicar, veure futbol o participar en alguna de les tasquesque hi ha entorn d’aquest esport i es reuneixen per a decidir com dur-lo a terme. I ho fan de la forma més lògica, cada persona és un vot i s’aprova el que decideix la majoria. En el nostre cas, el club es va fundar fa 75 anys i reivindiquem molt aquesta tradició, sumat també a qüestions més actuals, com que aquesta participació es dugui a terme en el dia a dia, que no es limiti a votar cada 4 anys la junta directiva o cada any els pressupostos.
A això s’uneix la implantació en el barri, la col·laboració per a millorar la vida dels teus veïns, aprofitant el potencial del futbol, fent campanyes inclusives contra qualsevol forma de discriminació. Jo crec que això és el que fa que a nosaltres se’ns inclogui dins d’aquest corrent que existeix actualment que és el futbol popular.
Quines iniciatives socials feu en el vostre territori?
Tenim iniciatives enfocades fonamentalment al nostre barri. Per exemple, participem en recollides de joguines i aliments. Organitzem el futbol com a activitat extraescolar en diversos col·legis de la zona. També tenim altres iniciatives menys típiques, per exemple, un grup de sòcies desenvolupa un club de lectura feminista, un altre grup de socis el Ceares Sound club, enfocat en la música. Col·laborem molt amb col·lectius socials del barri, com per exemple, el Comitè antisida, que són bons amics nostres i col·laborem amb tota mena de campanyes contra l’homofòbia o el racisme. Són campanyes que llança la mateixa FIFA i que nosaltres secundem amb més entusiasme. No deixen de ser campanyes oficials que haurien de fer seves tots els Clubs.
Penseu que un altre futbol és possible? Quin paper hi tenen els clubs de futbol popular?
El futbol popular té una tasca, predicar amb el seu exemple. Aconseguir que el nostre model sigui majoritari, que tinguem èxit amb el nostre model, és a dir que econòmicament sigui viable, que no generem un deute que ens faci desaparèixer com ha passat amb Clubs històrics. I, d’altra banda, tenir un cert èxit esportiu sent fidels a tot això, que pugui fer que altres clubs es fixin en nosaltres i optin per la nostra via.
Actualment els Clubs de més èxit tenen un enfocament molt mercantil, molt empresarial. La nostra idea és visibilitzar aquest enfocament de futbol popular, demostrar que aquest és l’enfocament més positiu perquè posa en el centre als aficionats principalment, però també als futbolistes, a la comunitat que envolta al club, als nostres barris. Que utilitza el potencial del futbol per a millorar el nostre entorn i això sense renunciar a qüestions que sembla que són més exclusives del futbol més mercantil com professionalitzar els clubs, crear llocs d’ocupació, tenir èxit esportiu, ascendir de categoria fins on pugui cadascun, predicar amb l’exemple i convèncer a uns altres que aquesta és l’alternativa més sana per a l’esport en general i per a la societat.
Unionistas de Salamanca és un cas amb algunes diferències respecte al Ceares, i un dels exemples de club d’accionariat popular més reeixit esportivament. Neix el 2013, d’una plataforma de socis de la recentment desapareguda Unió Esportiva Salamanca, que decideix recuperar el llegat d’aquest històric club. Gestionat de manera assembleària per 3.000 socis, cada decisió, des dels comptes anuals fins al color de l’equipament o el disseny de l’escut, es discuteix en assemblea. Està a 2B disputant la possibilitat d’ascendir a Segona, després d’haver superat en la classificació a històrics com el Deportivo de La Corunya.
Nacho, què us fa diferents?
Ens fa diferents que nosaltres som els propis amos del nostre club. Nosaltres prenem les decisions importants, com, per exemple, vetar el patrocini de les cases d’apostes, fiscalitzar la gestió econòmica de la directiva any a any i votem també el model de samarretes. Però més enllà de poder decidir, també podem construir i crear. Si algú té una idea o ganes d’ajudar, pot posar-se en contacte amb algú que estigui dins per a dur a terme aquesta idea. Són projectes comunitaris, que es tiren endavant entre tots, és l’esforç de tota la massa social el que ens fa al final tenir èxit esportiu.
Què és un club de futbol popular?
Un club de futbol popular és bàsicament una tornada als orígens d’aquest esport. Quan els aficionats s’unien per a tirar endavant un projecte comú. En els nostres cas seguim endavant amb el principi d’un soci, un vot. Nosaltres som aficionats, no som grans inversors, l’única cosa que ens mou és l’amor als colors i el record a la Unión Deportiva Salamanca que va desaparèixer el 2013 i a la qual des de llavors rendim record i homenatge en forma d’equip de futbol.
En el nostre equip, el grup de treball està format per voluntaris,ningú cobra. El benefici econòmic és una cosa que no entra dins dels nostres objectius.
Quines iniciatives socials i culturals té el vostre club?
Pel que fa a les iniciatives socials i culturals, les gestionem totes des de l’àrea social del club, que no descansa en tota la temporada. Tenim convenis de col·laboració amb institucions, com les Universitats de la ciutat i diversos instituts. Hem organitzat diverses edicions del nostre certamen de relats esportius. Som membres de la plataforma Common Goal. Donem l’1 per cent de la nostra taquilla per a la realització de projectes sociocomunitaris. A més col·laborem sempre en les jornades Fare d’antiracisme. El mes de novembre el dediquem en exclusiva a la recaptació de fons per a la recerca del càncer testicular i de pròstata. Al llarg de l’any podem acabar col·laborant amb una vintena d’ONG, fundacions i associacions locals. Últimament hem enviat un carregament de material a la Federació Sahrauí de futbol perquè els nois i noies que estan en els campaments de refugiats puguin practicar el seu esport favorit. I, per descomptat, estem contínuament oberts a tota petició d’ajuda i col·laboració mútua amb qualsevol institució de la zona.
Quin paper tenen els clubs de futbol popular?
El paper que té aquest tipus de clubs és demostrar que una altra gestió és possible. El futbol és de la gent encara que últimament ens hàgim acostumat al fet que el poder de decisió solament el tingui una persona, la figura del president. A més, en institucions tan carregades de sentiment com són els clubs de futbol. Ens hem acostumat a veure aquest esport com un lloc de consumisme mentre que aquestes iniciatives populars ens estan demostrant que amb una gestió transparent, democràtica, participativa, popular, som igualment competitius que els clubs que ens envolten. Per tant crec que som un bon exemple per a demostrar que un altre futbol és possible.
