Tot indica que la pròxima dècada estarà tan plena de canvis com ho va estar el segle que ens precedeix, si no més. Si bé és cert que els camins no estan traçats i la concreció política pot ser diversa, la societat capitalista global actual no romandrà indemne a la crisi ecologico-social ja en marxa. Aquesta crisi té cinc elements centrals que m’agradaria explicar tot seguit, amb l’objectiu de contextualitzar els reptes dels i les comunistes i la classe treballadora en clau ecològica.
Primer, ens trobem en una crisi energètica caracteritzada per l’esgotament dels combustibles fòssils, sumat a una limitació estructural, tècnica i social de les energies renovables per substituir el gran consum global d’energia. Segon, l’anomenat pic de tot (peak everything), l’esgotament dels principals minerals i materials que estan en la base del sistema productiu i alimentari mundial (coure, liti, cobalt, sorra o fosfats entre els més destacats). El tercer element en joc, extremadament urgent i difícil de comprendre en la seva magnitud, és el traspàs dels anomenats “límits de seguretat planetaris”, com ara el canvi climàtic o la biodiversitat. Processos fonamentals per a l’estabilitat del sistema Terra tal com el coneixem avui en dia i que posen en risc l’habitabilitat dels ésser humans i gran part de les espècies existents. Quart element, la degradació ambiental creixent: la contaminació de l’aire, de les fonts d’aigua potable, del sòl i la destrucció de grans ecosistemes. I cinquè, la degradada resiliència de les comunitats humanes, que tot i no ser homogènia ha augmentat molt en el transcurs del procés de mundialització i industrialització (processos productius deslocalitzats, tractats de lliure comerç, xarxes de distribució globals, monocultius alimentaris, dependències energètiques, etc.).
Malgrat que en la història del comunisme i del moviment obrer sobren exemples de consciència ecològica i d’una anàlisi i proposta política que l’ha desenvolupat, els i les comunistes tenim un deute, teòric i pràctic, en l’actualitat. Ens cal integrar aquests processos, dels quals fa dècades que la ciència ens informa, en la nostra anàlisi i la nostra proposta política de forma transversal, nodrint-nos de l’ecologia política, l’economia ecològica, la història medi ambiental, el decreixement o l’ecofeminisme.
Conscients d’això, el proper 29 de maig se celebrarà la primera Conferència Nacional de Medi Ambient de Comunistes de Catalunya. Aquesta sorgeix del mandat del II Congrés del passat setembre de 2020, en què, sota el lema de “Socialisme o col·lapse”, situava el moviment i les reivindicacions feministes i ecologistes com a dos dels principals escenaris de lluita del present i futur immediat. Aquesta tesi neix d’una anàlisi del capitalisme en el moment actual, en el qual, tant l’estructura social, cultural, productiva i reproductiva, com les mateixes bases materials, ecològiques i energètiques sobre les que aquest s’erigeix estan en crisi profunda. Una crisi que és civilitzatòria, múltiple i de gran abast, una crisi que es perllongarà durant les properes dècades. Se’ns es presenta una realitat, present i futura, on la matriu energètica es transformarà i minvarà respecte al volum actual i en la que l’entorn ambiental i climàtic serà més dur per a la vida humana.
El context ambiental, climàtic i energètic (entès aquest últim com a la capacitat i el cost per accedir a fonts d’energia) juguen un paper —de vegades clar i evident i de vegades no tant— en la formació i el esdevenir històric, igual que la pròpia agència humana. Parcs eòlics, lleis sobre el canvi climàtic, plàstics i residus, fons de recuperació, cotxes elèctrics, productes de proximitat, turisme i indústria porcina, sequeres i incendis, atur i precarietat, etc. Tots aquests àmbits o problemes estan lligats a la crisi ecosocial, a la situació del capitalisme i les condicions de vida desiguals de principis del segle XXI. Sense un diagnòstic divers i profund, les respostes polítiques que es construeixin des de l’esquerra i des del comunisme no poden fer més que seguir els camins coneguts i funcionals al capital: tecnolatria, productivisme i cultura del treball, economicisme, escassetat, creixement i etnocentrisme. Una part dels projectes d’esquerres, inclosa en part la tradició en la qual estem inscrits, han begut o beuen d’una crítica al capitalisme i d’una visió de la humanitat i la natura dual i esbiaixada, menystenen determinats aspectes de la realitat social a partir de mites ideològics construïts al llarg dels darrers cinc segles, des de Francis Bacon fins a Elon Musk.
L’Àrea de Medi Ambient, en funcionament regular des de principis del 2020, ha sigut l’encarregada d’elaborar els documents que s’estan portant a debat en el si de la militància de Comunistes de Catalunya. Aquesta els ha elaborat amb dos objectius en ment. Primer, que aquest tinguessin una funció formativa important, posant sobre la taula els diferents elements de la crisi ecosocial i els diferents escenaris concrets en què aquesta impactarà: emergència climàtica, treball, energia, aigua, biodiversitat, producció alimentària, residus, mobilitat i ordenació territorial o migracions. Ser conscients que la humanitat, al segle XX, ha consumit deu vegades l’energia utilitzada durant el mil·lenni anterior, i més que la utilitzada en tota la història de la humanitat; que les respostes no són tècniques sinó socials; que el capital ja no ignora la realitat, sinó que l’abraça, n’assumeix les conseqüències i les reparteix al seu gust; que el creixement s’ha acabat i que això té profundes implicacions per a una economia centrada en els serveis i el turisme com la catalana; que, en definitiva, l’explosió extractiva, violenta, desigual i consumista iniciada després de la II Guerra Mundial té un preu. I que del que es tracta és d’assumir-lo i decidir com es reparteix avui en dia.
A més que articular respostes concretes, els documents també tenen l’objectiu de plantejar algunes preguntes interessants i necessàries: quina funció té el treball i a què donem valor? Com organitzem la producció, què hem de prioritzar i a què li posem límits? Quins fronts són rellevants davant l’actual correlació de forces i el context cultural en què ens trobem? Quin escenari social ens imaginem i desitgem?
L’actualitat mediàtica ens llança a una mirada sobre la realitat que es dispersa, immediata i superficial. Ara un conflicte, una llei, una barbaritat més. No s’acaba el món, no volem ser profetes apocalíptics, n’hi ha prou per a tothom si no es vol tot i es reparteix bé, volem prendre part en les decisions i viure una vida digna, senzilla i plena. La necessitat de pensar utòpicament, construir esperança i anar al moll de l’os de les coses poques vegades havia estat més urgent i significativa.
