Avui, fa 150 anys va començar a París la “República de treballadors i treballadores” a París. Va durar només 72 dies i va acabar el 28 de maig de 1871 amb l’afusellament de 147 comuners en el mur sud del cementiri de Père Lachaise. La Comuna de París va tenir una influència duradora a nivell mundial i va esdevenir el model per a la democràcia consejista i l’autogestió.
Al final de la guerra franc-prussiana de 1870-71 els treballadors i treballadores, artesans i artesanes i petits burgesos van aconseguir per un breu període desbaratar el poder estatal burgès a París i desenvolupar una societat socialista. Des del 18 de març fins al 28 de maig de 1871 es van plantejar totes les qüestions que són encara en l’actualitat objecte de disputa en les esquerres: democràcia o dictadura, consellisme o parlamentarisme, socialisme o capitalisme i rebuig de la influència eclesiàstica i la lluita per la igualtat de gènere.
Construcció d’una república social
Durant la seva existència, la Comuna, entre altres qüestions, va posar en pràctica el dret al treball i a un igual salari, la igualtat dels fills legítims i il·legítims, així com la secularització de l’educació i dels centres sanitaris. A pesar que la Comuna va ser assetjada i atacada per un enorme exèrcit governamental de 170.000 soldats, va poder adoptar en un curt període de temps algunes mesures per a la construcció d’una república social. A elles pertanyen, per exemple, el decret sobre els lloguers des d’octubre de 1870 fins a abril de 1871, així com la confiscació i distribució d’habitatges buits, la introducció de l’escolarització gratuïta, el traspàs de les fàbriques abandonades pels seus propietaris a les societats obreres i la fixació del preu del pa.
La Comuna de París va marcar, en a primavera de 1871 una fita en la senda cap a l’emancipació humana. El govern conservador va respondre amb el setge militar i un despietat atac a la ciutat.
En els combats i les execucions massives que els van seguir entre el 21 i el 28 de maig de 1871 les forces governamentals van matar a unes 30.000 persones i van empresonar a altres 40.000. Els comuners van ser afusellats en l’acte, jutjats per tribunals sumaris o deportats a les colònies.
Per a Marx van ser “assaltants del cel”
Per a Marx els comuners i comuneres van ser “assaltants del cel”, i la Comuna “la forma política finalment descoberta sota la qual pot realitzar-se l’emancipació econòmica del treball”. En el seu text “La guerra civil a França”, publicat només tres dies després de la sagnant supressió de la Comuna, va defensar a la Comuna i va extreure ensenyances de gran abast per a la futura estratègia del moviment obrer. “La Comuna ha demostrat que la classe obrera no pot simplement apoderar-se de la màquina estatal i posar-la al servei dels seus objectius”.
Encerclada i abandonada a la seva sort, el seu fracàs era inevitable. No obstant això, va crear una cosa nova i duradora: una democràcia de consells com a instrument polític revolucionari i alternativa pràctica a l’aparell estatal. En la cerca de camins cap a una societat solidària i socialista, l’examen de les experiències dels comuners de París continua sent, doncs, pertinent.
Jan Korte és màster en ciència política i diputat per Die Linke en el Bundestag.
Font: https://www.linksfraktion.de/themen/nachrichten/detail/der-kurze-fruehling-der-pariser-kommune/
