Molts partits, de moltes tendències i de molts països, organitzen la seva festa anual amb un dinar, mítings, es troba la seva militància, debat, xerra, passa l’estona, confraternitzen. Cap ni una és com la que organitzen els partits comunistes. La festa d’un partit comunista no és només la trobada anual d’un partit polític, va molt més enllà. No és com els festivals de música que inunden les cartelleres a l’estiu. És molt més. No ho és perquè la naturalesa d’aquests esdeveniments és singular i irrepetible. La festa d’un partit comunista no és només un acte, uns concerts, un dinar. És un altre paradigma. És el món que volem construir, és la materialització d’una idea centenària.
Les festes dels partits comunistes venen de molt lluny. Tenen el seu origen en els aplecs del moviment obrer arreu del món, en els que es trobaven al camp o als parcs per tenir un moment de camaraderia, per celebrar la lluita, debatre, i passar-ho bé en família. Per una altra banda, la primera festa d’aquest tipus, és a dir, la primera que es va anunciar com a tal, fou l’any 1930 a París. Allà es va celebrar la primera Festa de l’Humanité, el diari del Partit Comunista Francès. Dècades després vindrien les de Portugal i Espanya, just després de caure les dictadures feixistes, amb l’emblemàtica Festa de Treball del PSUC, i després la Festa d’Avant del PCC.
La festa d’un partit comunista no està construïda per empreses o productores d’esdeveniments, sinó pel treball voluntari de la seva militància. A diferència dels macrofestivals, el treball voluntari no és un sacrifici per accedir a un recinte tancat i amb entrades desorbitades, sinó l’aportació lliure d’aquelles persones que decideixen entregar la seva força i les seves idees per a que tothom gaudeixi d’un moment de retrobament, de cultura, d’entreteniment i de reflexió. És una aportació que comporta la satisfacció individual i col·lectiva d’una riquesa que no és acaparada per una elit, sinó repartida entre totes les persones que participen a la festa. L’objectiu d’una festa comunista no és l’obtenció de beneficis per a repartir dividends o guanys, ni simplement la mera confraternització i cohesió interna del partit. La festa d’un partit comunista és la materialització de l’aliança de les forces del treball i la cultura per oferir a tothom que vulgui participar una experiència de camaraderia, aprenentatge i diversió fora de les lògiques del capital.
