Visc a Cuba, estimo el meu poble i defenso la nostra revolució. Sóc metge internacionalista, estic orgullosa de ser-ho, per tant veig la realitat, sóc crítica, perquè comprenc que hi ha moltes coses que hem de millorar i d’altres que haurem de canviar. Però estic formada amb gran influència martiana i José Martí deia que el sol té taques, però dona tanta energia i tanta llum que les persones no veiem les seves taques. Ens va ensenyar a respectar a l’ésser humà, no tots podem pensar igual, però tots tenim el dret de ser escoltats i sobretot que ens tinguin en compte, clar que per aconseguir això hem de guanyar-nos aquest dret.
Pots cridar molt i molt fort, però si els que estan al teu costat criden una altra cosa, per molt alt que ho facis ningú t’entendrà, per això és important la unitat de criteri. I sempre recomano que no sols es critiqui alguna cosa, sinó que hem de ser capaços de proposar solucions. El que sí que tinc molt clar és que no és possible usar la violència per a fer-te escoltar; quan ho fas, l’única cosa que obtens és rebuig, sobretot d’un poble que té moltes persones amb gran nivell cultural i amb molta dignitat.
Fa unes setmanes persones sense escrúpols van cometre accions vandàliques en diferents ciutats del meu país. Em refereixo a trencar vidrieres, robar en botigues, tirar pedres a hospitals de nens, tombar cotxes en ple carrer, a vegades amb companys dins d’aquests, en fi, coses a les quals els cubans no estem acostumats i amb expressions que mostraven un nivell cultural molt baix, destil·lant odi i moltes mentides i el que més em molesta és que no tenen cap mania a reconèixer el seu vincle financer amb institucions governamentals dels Estats Units d’Amèrica del Nord.
Com ja he dit, la revolució cubana no és perfecta ni molt menys, però els únics que tenim dret a resoldre aquests problemes som nosaltres, cap altre país del món té dret a intervenir en els nostres assumptes interns, i alguna d’aquestes persones demanaven la intervenció de potències estrangeres, imaginin-se vostès la reacció del poble. El que encara no entenen és que Cuba és un poble digne i quan algú posa en dubte aquesta dignitat, el poble s’uneix i defensa amb passió la seva sobirania.
Tenim molts problemes d’habitatge, tenim serioses dificultats amb el transport urbà, a sobre amb aquesta pandèmia brutal que patim tots, el govern dels Estats Units ha reforçat més les mesures del bloqueig, que manté sobre el meu país des de fa gairebé 60 anys, per la qual cosa tenim manca de medicaments, per exemple antibiòtics orals, i d’estris necessaris, com les xeringues, i per la persecució financera al fet que som sotmesos no podem adquirir tots els aliments que necessitem. A més, en els últims temps és tota una odissea aconseguir que vaixells estrangers arribin a les nostres costes amb les coses que necessitem, incloent-hi el petroli necessari per a impedir aquestes molestes apagades que sofrim.
Ara algú pot dir-me quina és la preocupació del govern dels Estats Units pel benestar de la meva gent, si sosté aquest bloqueig contra nosaltres?
Sincerament no aconsegueixo entendre-ho.
Malgrat tot això som l’únic país de Llatinoamèrica amb dues vacunes contra la Covid-19, fetes amb molt de sacrifici, però per nosaltres, sense la ingerència de cap empresa farmacològica internacional, la qual cosa ens permet vacunar gratuïtament a tota la nostra població i el que ens possibilita ajudar a altres pobles que ho necessiten. Vull que sàpiga el poble estatunidenc que si necessita la nostra solidaritat, amb molt de gust la hi brindarem. No oblidin que la brigada internacionalista de metges i personal de la salut que ha estat treballant en més de 50 països del món per a ajudar a vèncer aquesta pandèmia porta el nom d’un jove estatunidenc que va lluitar al costat del meu poble contra el domini espanyol. En honor a aquest valent, Henry Reeve, portem la vida i l’amor als més necessitats del món, per això i per molt més em sento orgullosa del meu poble i de la meva revolució socialista.
Una abraçada amb el caliu del poble.
