Març de 2020, els governs europeus comencen a decretar confinaments per fer front a l’expansió a la Covid-19, un virus que s’ha propagat arreu del món fins a convertir-se en una pandèmia mundial. Els confinaments aturen tota l’activitat laboral i productiva a excepció de les anomenades feines essencials. A Espanya i la resta de la Unió Europea les multinacionals de la indústria tanquen les seves plantes malgrat les reticències inicials i des de les administracions s’aproven una sèrie de mesures per pal·liar l’impacte de la crisi com la utilització generalitzada dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a les empreses afectades.
És en aquest context quan els principals fabricants del sector de l’automòbil decideixen cancel·lar les seves comandes de components a les empreses auxiliars. Un d’aquests components necessaris per a la indústria de l’automoció són els semiconductors, uns microprocessadors fabricats essencialment per dos països asiàtics que concentren prop del 83% del mercat mundial: Taiwan i Corea del Sud. Doncs bé, coincidint amb el confinament les empreses van deixar de fer comandes de semiconductors als fabricants d’Àsia donat que havien aturat la seva producció i que per tant no calia seguir rebent els microxips en una indústria que treballa mitjançant la filosofia organitzativa i productiva del “Just in time”, és a dir, rebre els components segons necessitats diàries i garantint només un estoc mínim.
Aquesta estratègia empresarial de “viure al dia” va ser un greu error de càlcul i esdevé en l’origen del col·lapse a escala mundial en la fabricació de semiconductors. Perquè quan els confinaments es van anar moderant i l’economia es recuperava les empreses van tornar a fer comandes de semiconductors. Però què va passar? Doncs que els fabricants asiàtics no van poder assumir de cop tota la demanda. Una demanda que era molt superior a la oferta. En termes productius es va crear un coll d’ampolla que va provocar la manca de semiconductors per a la indústria. Una crisi que, segons les darreres previsions, es perllongarà fins al 2023 quan l’oferta torni a sobrepassar la demanda.
Val a dir que l’error no és adjudicable únicament al sector de l’automoció. De fet, aquesta indústria només representa el 10% de comandes de semiconductors en l’àmbit global. Altres sectors com els de la telefonia mòbil, la informàtica, els electrodomèstics o les videoconsoles són els principals clients dels fabricants de microxips. Això sí, els semiconductors són actualment un component imprescindible per a la indústria de l’automòbil. Avui dia cada cotxe de nova generació està integrat per uns 3.000 microxips. És així de senzill, si no hi ha semiconductors no surten cotxes de les cadenes de muntatge. O dit d’una altra manera, si no arriben uns components que es fabriquen a Àsia s’atura el món i una empresa ubicada a Catalunya com Seat presenta un ERTO per enviar a casa a més de 11.000 treballadors i treballadores. És la fàbrica global en el context d’una economia cada cop més dependent de la tecnologia i amb unes repercussions que arriben a qualsevol indret del planeta i de les nostres llars. En aquest sentit no seria massa desgavellat imaginar una família catalana resident, per exemple a Sant Boi de Llobregat, amb un fill que no troba a les botigues la nova PlayStation 5, amb una filla que porta setmanes esperant el seu mòbil iPhone 13 i amb uns pares que treballen a la Seat i que estan tots dos d’ERTO. Doncs les tres situacions tenen el mateix origen: la manca d’uns microxips que es fabriquen a l’altra punta de món.
La direcció de Seat i la majoria sindical del comitè d’empresa van arribar a un acord el passat 22 de setembre per la acceptació d’un ERTO amb vigència entre el 27 de setembre de 2021 i el 30 de juny de 2022. El pla social consensuat exclou de l’expedient als majors de 55 anys així com als treballadors amb menys d’un any d’antiguitat que no han generat el dret a percebre la prestació de l’atur. Al mateix temps, els treballadors afectats cobraran un complement que els garantirà arribar al 93% del seu salari durant les setmanes que estiguin en situació d’ERTO. L’afectació serà de caràcter rotatiu a tots el centres de Seat i oscil·larà diàriament entre 482 i 1276 treballadors i treballadores. Recordem que aquest és el tercer ERTO que presenta Seat des de març de 2020, un primer a causa del confinament i els dos següents (gener i setembre de 2021) per la falta de subministrament dels semiconductors.
El món s’ha convertit en una fàbrica global i l’economia moderna es regeix per les seves pròpies teories del caos. Però en aquest cas l’efecte papallona és degut a un petit circuit integrat que està provocant veritables huracans en l’economia europea i mundial. S’estima que en 2020 els ingressos pels fabricants de semiconductors van ser d’uns 390.000 milions d’euros. Per això la fabricació d’aquests components representa un esglaó més en la guerra comercial i geopolítica entre Xina i els Estats Units. I per ara aquesta guerra econòmica l’està guanyant el gegant asiàtic. Mentrestant, la Unió Europea, totalment despenjada en aquest mercat, és un simple observador des de la barrera. I darrera d’aquesta barrera els governs es limiten, una vegada més, a socialitzar les pèrdues de les multinacionals i a recórrer a les arques públiques per garantir el manteniment dels llocs de treball. Aquest seria, sems dubte, un altre debat; el paper de les administracions, dels governs i de la mateixa esquerra política davant d’una realitat permanentment canviant en la contradicció capital-treball. I molt em temo que és una realitat que se’ns escapa.
