Com parlem de racisme amb persones petites? Com afrontem aquest tema amb adolescents? Tot sovint, encarar aquesta mena de temàtiques és un problema, perquè una part de la comunitat educativa s’omple la boca de discursos de llagrimeta i després no té un discurs antiracista de debò. Per això és important donar veu a les persones que en poden parlar en primera persona, que al final, són les que tenen més autoritat per fer-ho. I potser no és només una qüestió d’autoritat, sinó de qui és capaç de fer-nos empatitzar més amb la història en qüestió.
Però anem a pams: aquest és un llibre rellevant. És un llibre que està escrit a quatre mans entre una persona migrant i un amic, que han fet un esforç per explicar de la manera més planera del món com arribar a Europa pot arribar a ser un infern.
Aquesta és la història d’un nen que no vol migrar. Que té la seva vida al seu país, però que es troba travessant mig continent buscant el seu germà. És una història de por, de racisme dins i fora de l’Àfrica i precisament per això aquest és un llibre imprescindible. Perquè tal com estan les coses i tal com veiem cada vegada més a prop de casa nostra l’extrema dreta hem de fer el que estigui a les nostres mans per rebatre el feixisme i el racisme.
Aquest és un llibre sobre la por, sobre la vergonya, sobre tot allò que passa quan ens veiem empesos a fugir de casa nostra. Crec que una de les coses més importants i que donen més força al llibre és el pes que hi té l’oralitat, aquesta sensació que ens l’estan explicant més que no pas que l’estiguem llegint.
Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia han publicat la història de l’Ibrahima escrita a mitges i és una història molt valenta. Que sí, que està pensada per adults, però que personalment crec que s’hauria de llegir a tots els instituts i l’haurien de llegir tots aquells qui tenen persones joves o petites a càrrec seu per entendre què vol dir i què implica el racisme i el feixisme.
I per això crec que com a antifeixistes i antiracistes hem de tenir-lo de llibre de capçalera.