Quan va debutar a Internet el 2004, Facebook semblava una innovació revolucionària. Era una forma per a que milions de persones es relacionessin entre elles a partir d’una plataforma central virtual. Suposava la comunicació lliure a l’abast dels dits. No obstant això, a mesura que han sortit més notícies en els darrers dies sobre la megaempresa tecnològica, veiem que res era lliure o revolucionari des d’un inici.
Ara es pot veure de forma més clara que nosaltres, els usuaris de Facebook, som realment els productes de la companyia, venuts al més alt postor de l’àmbit de la publicitat, i estem a disposició de la mercè d’un algoritme que incita l’odi humà en nom del cada cop més alt “engagement“. Si hem de jutjar les evidències filtrades recentment, al Facebook no li importes ni tu, ni la teva àvia ni els teus vídeos de gats. I, a sobre, la seva influència en alça i el seu monopoli de poder suposa un perill real per la democràcia i per la nostra societat en conjunt.
A principis del mes, la científica de dades Frances Haugen va aparèixer en l’àmbit públic com a informadora privilegiada sobre Facebook. Havia treballat prèviament en la companyia i va compartir un munt de documents interns, oferint força entrevistes durant les passades setmanes, explicant que quan hi ha conflicte entre els interessos de la companyia i del públic, el gegant de les xarxes socials sempre triarà segons els seus propis interessos.
En una entrevista a “60 minuts”, Haugen va declarar: “Facebook, una i una altra vegada, ha demostrat que tria els beneficis per sobre de la seguretat“. També va afegir: “No crec que estiguin disposats a invertir en el que cal invertir per fer que Facebook no sigui perillós“.
Algunes de les coses més importants comentades per Haugen inclouen la decisió de dissoldre una unitat d’integritat cívica, de la qual ella en formava part, i el seu fracàs a l’hora de posar salvaguardes contra la desinformació, després que el president Joe Biden derrotés l’expresident Donald Trump a les eleccions de 2020. Haugen creu que això, juntament amb l’engreixament no regulat de grups perillosos a Facebook, va ajudar a provocar la insurrecció del 6 de gener al Capitoli dels Estats Units.
En una audiència al Senat sobre els nens i les xarxes socials, Haugen va declarar: “L’empresa amaga intencionadament informació vital del públic, del govern dels Estats Units i dels governs de tot el món. Els documents que he proporcionat al Congrés demostren que Facebook ha enganyat repetidament al públic, segons el que revela la seva pròpia recerca sobre la seguretat dels nens, l’eficàcia dels seus sistemes d’intel·ligència artificials i el seu paper en la difusió de missatges divisius i extrems.“
Les paraules de la científica de dades són explosives, però si parem esment a la cronologia dels esdeveniments, quan es tracta de Facebook, sabem que aquest comportament s’ha anat acumulant des de fa temps, i això s’ha donat de forma simultània a l’augment del valor de mercat de l’empresa, de gairebé bilions de dòlars.
Segueix la pista dels diners
Potser no necessites treure la teva targeta de crèdit o de dèbit cada vegada que entres a Facebook, però aquesta xarxa social ve, definitivament, amb un preu. El més obvi i immediat és la teva atenció i privacitat, però la forma en la qual la companyia obté els seus grans beneficis és a través dels ingressos publicitaris. Està clar que aquest no és un nou model tecnològic, ja que les televisions i els diaris el porten duent a terme des de fa molt de temps. Però Facebook -així com altres companyies tecnològiques, com Google- tenen un mitjà, a través dels seus algoritmes, per controlar quan i com els usuaris troben i interaccionen amb els anuncis.
L’algoritme de Facebook és un conjunt de càlculs que la companyia utilitza per decidir què veus a la seva plataforma. Les publicacions a la cronologia, siguin dels teus amics o dels grups als quals pertanys a Facebook, no són cronològics ni apareixen de forma íntegra perquè la companyia, basada en les seves observacions i registres del teu comportament, et posen davant allò que creu que farà que interaccionis més. Com més temps estàs a la plataforma, més temps té Facebook per ensenyar-te anuncis.
La interacció es posa per sobre de tota la resta, fins i tot si allò amb què interacciones incita a la violència o a l’odi. Els estudis han mostrat -fins i tot els mateixos estudis de Facebook, si acceptem el que ens explica Haugen- que les publicacions que tenen més interaccions són aquelles que produeixen emocions negatives. L’algoritme no està pensat per discernir entre la “bona” o la “mala” interacció. Així doncs, si els usuaris interactuen amb continguts que despleguen coses com el racisme, el sexisme o altres formes d’intolerància, l’algoritme de Facebook no està programat per dissuadir als usuaris d’interaccionar amb aquest tipus de continguts. Ben al contrari. Si aquests mantenen els usuaris a la plataforma, l’algoritme de Facebook continuarà potenciant-lo pels usuaris.
Tornant al tema principal, pensem en una situació que impliqui a una persona cuidadora i un bebè. Imaginem que aquella persona que cuida està donant-li verí al bebè. Quan se li pregunta sobre això, respon que continua alimentant-lo així perquè, inicialment, el bebè s’amblava que responia favorablement al gust que tenia. El cuidador o la cuidadora sap que és una toxina perillosa, però ignora aquest fet perquè el bebè continuï tornant per aconseguir-ne més. Ell o ella només està preocupat pel fet que el bebè està alimentant-se del seu menjar, no tant pel que el bebè està consumint.
Aquesta analogia desoladora no és llunyana al tracte que dona Facebook. Molts usuaris són ingenus pel que fa al funcionament de la plataforma social, de la qual depenen de forma tan intensa. El verí metafòric, amb el que milions d’usuaris han estat radicalitzats, sumat als possibles perills per la nostra privacitat i seguretat, són el que han creat una empresa perfecta, alimentada pel capitalisme sense control. Això no només afecta les persones que utilitzen la plataforma, sinó també a les institucions que utilitzem per governar la nostra societat, com és el cas dels processos electorals.
Les transgressions de Facebook
Hi ha algunes àrees clau que il·lustren com de problemàtica és la influència de Facebook.
Privacitat i seguretat
Un altre filtració, feta per Christopher Wylie, va exposar com l’empresa britànica de consultoria Cambridge Analytica havia recopilat les dades personals de milions d’usuaris de Facebook sense el seu consentiment. Aquesta empresa, que va recollir informació privada de més de 50 milions de perfils d’usuaris de Facebook, passaria després a perfilar els votants de la campanya presidencial de Donald Trump de 2016, basant-se en la seva activitat de Facebook.
Tot i que Facebook va suspendre el perfil de la Cambridge Analytica de la seva plataforma, l’empresa va sostenir que el que havia fet Analytica no era una violació de dades, ja que els usuaris tècnicament havien consentit -a través de la configuració de la seva privadesa- a permetre la recollida de dades. Per descomptat, molts usuaris mai van ser informats per part de Facebook de què hi havia un entorn de privacitat que havien de canviar per evitar aquesta intrusió.
La multa de 5 milions de dòlars que es va veure obligat a pagar per la Comissió Federal de Comerç era quincalla comparada amb el seu valor net. Les dades de les quals disposa l’empresa, i de la que sembla rebutjar prendre plena responsabilitat, podria haver determinat els resultats de les eleccions nacionals, caient en males mans.
Desinformació
Des de fraus electorals sense base a mentides sobre la pandèmia de la Covid-19, Facebook ha destacat en la difusió de la retòrica perjudicial per a la societat. Segons un estudi dels investigadors de la Universitat de Nova York i la Universitat de Grenoble Alps a França, des d’agost del 2020 al gener de 2021, els mitjans de notícies coneguts per haver publicat informació errònia van tenir sis vegades més comparticions, “m’agrada” i interaccions a la plataforma en comparació a les fonts de notícies considerades més fiables.
Com es va informar el Washington Post, els treballadors de Facebook van refutar l’estudi, al·legant que no aportava una visió completa. No obstant això, Facebook, que sí que està en posició d’oferir aquesta visió completa, es nega a fer-ho. L’empresa ha limitat cada vegada més la quantitat de dades a les quals altres persones poden accedir per saber què passa a dins de la plataforma. Aquest fet es va posar en relleu amb la frustració de l’administració de Biden en el moment en què es va intentar obtenir informació de Facebook sobre la propaganda antivacunes que hi ha al seu web.
Menjant-se la competició
La gran apagada de Facebook que va tenir lloc a principis d’octubre de 2021 potser es va considerar com a massa dramàtica, com si es tractés només de què alguns usuaris s’estaven queixant del fet que no podien accedir als seus vídeos de gatets, però el problema era més greu que això. Aquell va ser el dia en què el món va posar-se en pausa en el moment en què Facebook, junt amb Instagram i Whatsapp, ambdues propietats de Facebook, van caure.
Milions de persones a múltiples països no van poder comunicar-se amb els seus estimats i estimades, o fins i tot no van poder fer funcionar els seus negocis, ja que la plataforma de WhatsApp i la missatgeria de Facebook serveixen com a les principals formes de comunicació en molts països desenvolupats. A diferència del que ens ha fet creure el popular #DeleteFacebook (En català, #EliminaFacebook), no es tracta de, simplement, abandonar la plataforma. Estratègicament, la companyia ha soscavat o adquirit els seus competidors potencials, no deixant-nos altres llocs on anar.
El declivi del periodisme independent
Una causa menys obvia del domini del model empresarial de Facebook és la premsa local i independent. Els diaris i les publicacions, en un temps, se sostenien principalment pels anuncis. Ara, Facebook i Google tenen quasi el 60% de tots els ingressos per publicitat, fet que deixa menys diners per mantenir els diaris locals, les publicacions alternatives i els serveis de notícies de la comunitat.
A l’octubre, totes les plataformes socials de Facebook -Facebook, Instagram i Whatsapp- van caure. Mentre que era un inconvenient per alguns usuaris, per a d’altres era un tall comunicatiu total respecte els seus familiars i consumidors. L’apagada simultània va ser un petit exemple dels perills del monopoli.
Segons un estudi de la Pew Research de 2020, Facebook és la font més freqüent de notícies per a un terç dels nord-americans. Aquesta plataforma va plena d’informació errònia i posseeix un algoritme que controla el que veu cada usuari. Una premsa lliure, compromesa i independent és vital per la salut d’una societat. Les pràctiques de Facebook i la seva dominància sense control posen això en perill.
Què podem fer?
Els monopolis corporatius s’han trencat abans, com es va fer amb les companyies de ferrocarrils, les petrolieres o l’acer. És el moment de trencar la Big Tech. La senadora Elizabeth Warren, que ha estat al davant d’aquest esforç, una vegada va assenyalar com Facebook té “El poder més gran sobre la nostra economia i la nostra democràcia“. Potser això ens sona com una hipèrbole per una plataforma social, però, com s’ha vist gràcies a la informació anterior que hi ha en aquest article, no ho és.
Les companyies com Google, Amazon i Facebook tenen permís per dominar els seus mercats de maneres en què es filtra en tots els àmbits de la vida, tal com la coneixem. Això inclou la informació que se’ns presenta, els productes que decidim comprar i les narratives que donen forma a les perspectives de milions de persones arreu del planeta.
Mentre empreses com Facebook siguin tractades com a noves empreses que no es poden definir correctament, aquestes continuaran evadint la regulació. El que fa Facebook no és nou quan es tracta de la seva pressió per obtenir beneficis. No es tracta d’una espècie d’anomalia en la història que mai s’havia vist abans. No és tampoc una nova eina de comunicació benevolent. Es tracta d’una entitat corporativa, la qual el seu poder creixent l’ha posat en contradicció amb el bé públic.
És perillós. Una crida a la regulació, com pot ser la petició de l’organització Color of Change, és un pas en la bona direcció.
Finalment, és important, també, ser crític amb el sistema capitalista que permet que la informació es pugui comprar i vendre per aconseguir-ne un benefici. La noció perversa del fet que, nosaltres -en forma de la nostra atenció i informació- hauríem d’estar d’acord en convertir-nos en productes que es venen a les companyies, a canvi de formes eficients de comunicació i de connexió humana, hauria de rebutjar-se.
Publicat originalment el 19 d’octubre al People’s World.
