En el film Apenas el sol (Arami Ullón, 2020) veiem el reflexiu Mateo Sobode Chiqueno gravar, amb el seu petit radiocasset, la gent de la seva comunitat. Es tracta d’un grup d’indis Ayoreo que van ser capturats a la selva quan vivien en tribus sense contacte amb l’home blanc. Confinats en missions religioses, van veure com els grans latifundistes desforestaven i acaparaven les seves terres. Al Paraguai, per a goig dels rocabareistes, el segle XVI encara no s’ha acabat.
Evangelitzats en un cristianisme primari que fomenta la resignació en el món terrenal en nom de la salvació en l’altre món i que proscriu l’animisme, aquestes comunitats d’éssers humans desarrelats habiten uns llimbs existencials en un terreny mancat d’aigua i de treball, mentre es mantenen amb la minsa assignació bimensual que els proporciona l’Estat. Habiten una escletxa en la qual la conservació de la seva llengua actua com un bot salvavides.
Mateo Sobode grava els seus. Els pregunta pel present, però també pels records de la vida d’abans. El clima és depressiu. Com si tota la comunitat visqués en un estat de xoc posttraumàtic permanent. La primera conclusió que expressen, contrària a tota idea de progrés lineal, és que vivien millor en la selva que entre els blancs. La segona: que ells ja s’assemblen massa als blancs per a tornar a la selva. El màxim que poden fer, per a escarn dels rocabareistes, és protegir els Ayoreo que encara viuen sense contacte amb l’home blanc perquè no es trobin amb el que els ha passat a ells.
El film em va recordar la novel·la Todo se esfarela (Rinoceronte, 2013) de Chinua Achebe [1]. Ambientada a la Nigèria de finals del s. XIX, també allà es narrava la desintegració de la base material i simbòlica d’una comunitat. I el trauma.
No pretenc equiparar realitats diferents, però hi ha alguna cosa de l’experiència colonitzadora en el sud global que remet a l’experiència modernitzadora del rural del sud d’Europa, especialment a la de casos de nacions sense Estat com la nostra [2]. El que impulsa a Mateo Sobode a gravar les històries dels seus no és tan diferent del que va motivar la recollida de lèxic popular per a conformar el gallec modern o del què motivà la recerca pels llogarets per trobar cançons i músiques del món agrari. Reconstrucció de la dignitat. Pura teràpia col·lectiva. En el nord d’Europa, l’inici del procés va provocar que la teràpia arribés a conformar tota una visió del món: el Romanticisme. Moviment reaccionari? En absolut: necessitat posttraumàtica d’un correctiu dialèctic.
Notes
[1] El títol original de la novel·la és Things Fall Apart, una obra que es va publicar l’any 1958. L’autor de l’article referencia la versió en gallec, també es pot trobar en castellà publicada per l’editorial DEBOLSILLO o per Ediciones del Bronce.
[2] L’autor fa referència a Galícia.
