A principis de setmana es va fer pública la convocatòria d’un acte que no podem passar per alt. El divendres 11 de febrer, a l’Espai l’Assemblea de la seu de CCOO de la Via Laietana, Comunistes de Catalunya celebrarà un debat que amb el títol “Construir Repúbliques”. L’acte es planteja, per tant, com una oportunitat per compartir visions i experiències per a la construcció de noves repúbliques, en plural, com a projecte per a la majoria treballadora del país i com a element central per a la ruptura del règim del 78. Per fer-ho, es comptarà amb la presència d’Oskar Matute, diputat al Congreso de los Diputados per EH Bildu, Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona i portaveu de Guanyem Catalunya, Ana Miranda, eurodiputada del BNG, i Hector Sánchez, secretari general de Comunistes.
Aturem la guerra
Les i els comunistes veiem amb molta preocupació l’escalada bèl·lica en el conflicte entre Rússia, per una banda, Ucraïna, Estats Units i Unió Europea per una altra. Tal com contextualitzava el comunicat de la Secretaria de Relacions Internacionals de Comunistes de Catalunya en un comunicat fa uns dies: “El motiu de tota aquesta escalada seria el continuat suport militar i logístic cap a l’estat ucraïnès, el qual ja ha demostrat la seva animositat cap a la Federació Russa en repetides ocasions. Per altra banda, hi ha el moviment de tropes russes prop de la frontera amb Ucraïna, i la manifestació per part de Rússia que el fet que Ucraïna entri a l’OTAN vulnera totes les línies vermelles i suposa un risc per a la seva seguretat.” [1] En aquest escenari és necessari constatar que Rússia ha realitzat els moviments per aprofitar que els EUA i els seus súbdits europeus es troben en un moment de debilitat i de reculada en la seva hegemonia internacional. Tanmateix, això no es produeix des d’una posició de força sinó des d’un acorralament per part de l’OTAN, organització al servei dels interessos més genuïns de l’imperialisme.
Davant de tot això, el govern espanyol ha demostrat una vegada la plena submissió als interessos bèl·lics dels EUA i l’OTAN, amb l’enviament d’una fragata al Mar Negre, la mobilització de tropes a Lituània, i la voluntat submisa de desplegar més recursos militars si és necessari. A més, el gobierno està replicant l’argumentari atlantista de forma totalment acrítica, en el marc de l’escalada retòrica a què s’han sumat els mitjans de comunicació amb un llenguatge i un missatge propis de la Guerra Freda. Davant de tot això, en línia al comunicat esmentat anteriorment, les comunistes tenim el deure de condemnar la política servil del govern espanyol, exigir una desescalada urgent de la retòrica de guerra i la retirada dels recursos espanyols, així com, constatem que l’expansió de l’OTAN i la pròpia existència són un perill per la pau i que l’escalada bèl·lica només afavoreix els interessos del complex industrial-militar nord-americà. La societat catalana té molt arrelats els valors de la Pau i ho ha demostrat repetides vegades, per això és tan important que es torni a teixir el moviment per la pau.
També aquesta setmana passada hem vist com tornava la democràcia a Hondures, després de 12 anys d’una dictadura estretament relacionada amb el narcotràfic. Així, Hondures se suma a la llista de països progressistes d’Amèrica Llatina, actualment sent aquests majoritaris en el continent. Tot i això, la dreta hondurenya no ha trigat a reaccionar i reorganitzar-se. Van aconseguir que fins a 20 parlamentaris de la bancada progressista es passessin de bàndol, modificant els resultats de les urnes. D’aquesta manera el govern de Xiomara Castro haurà de lidiar amb parlament hostil que ben segur no li posarà les coses gens fàcils.
Lluita obrera
Hem encetat l’any amb l’acord aconseguit pels treballadors de la neteja de Salt, que ha posat fi a 22 dies de vaga, o amb la vaga i el posterior acord dels amarradors del Port de Barcelona. El resultat d’aquestes o les actuals mobilitzacions en el sector de l’acció social i el tercer sector per unes condicions dignes o la convocatòria de vaga indefinida a COVERIGHT a Martorelles ens demostren que la mobilització i la lluita situen al sindicalisme i a la classe treballadora en situació d’obtenir avenços.
No podem deixar de parlar de l’ocorregut al Congrés dels Diputats amb la votació de la Reforma Laboral, que suposa un avenç important, però no compleix amb els compromisos electorals d’UP. Tot plegat és conseqüència de traslladar-la a la resta de forces de la majoria d’investidura en uns termes que desincentiven la lluita política i social per aconseguir millores. Ha arribat l’hora de deixar de plantejar les propostes com a fets consumats sense tenir en compte la majoria de la investidura, però també és moment perquè els diferents actors siguin conscients de la possible dicotomia entre millorar la realitat diària de la classe treballadora, aturar l’extrema dreta i la ruptura amb el règim del 78. Cal que tots plegats siguem seriosos per buscar equilibris entre aquests tres objectius bàsics, ja que si els interpretem com a forces centrífugues estarem fent un mal servei a la nostra classe.
La qualitat democràtica és sempre la gran damnificada
Amb relació a la necessitat d’assumpció de responsabilitats per part dels actors socials i polítics, especialment en la lluita contra l’extrema dreta, i tal com ja plantejàvem al darrer monogràfic d’anàlisi dels dos anys de govern de PSOE i UP, la qualitat democràtica a l’Estat fa molt temps que està patint un retrocés, exacerbat també per les pràctiques i els teòrics internacionals. El clima electoral a Castella i Lleó el pròxim cap de setmana ha enrarit i ensopit el debat des de principis d’any, amb la interminable mentida i polèmica sobre les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, i l’existència de macrogranjes a l’Estat. Això ens han portat a viure “l’assalt al Capitoli” patri, una imatge encara més lamentable que la succeïda fa ja un any als Estats Units i animada per Donald Trump, en el qual la patronal agroalimentària, ben mudada amb els seus fachalecos, va irrompre al ple del consistori de Lorca per evitar una moció per limitar l’existència d’aquestes infraestructures.
Però no només de noves formes de limitació del debat públic s’ha viscut durant el mes de gener, i és que la repressió de l’Estat contra el moviment sobiranista i independentista català continua. L’ofensiva judicial no s’atura, i ja ha trobat data per citar a declarar la companya Eulàlia Reguant, així com per treure de la mesa del Parlament i del seu escó a Pau Juvillà. Però Pau, Eulàlia, tingueu una cosa clara: no esteu sols, ens trobareu al vostre costat; tota la força! Com també és un greu atac als drets socials i democràtics més bàsics la detenció, per part dels Mossos d’Esquadra, de quatre activistes pel dret a la habitatge digne per haver fet front a un desnonament al barri del Poble-sec de Barcelona fa 8 mesos.
Notes
[1] Font: Comunistes de Catalunya sobre l’escalada bèl·lica a Ucraïna (http://bloc.comunistes.cat/2022/01/comunistes-de-catalunya-sobre-lescalada.html)
