Sabies que inversors i empreses estrangeres en el sector energètic poden demandar als Estats quan consideren que han vulnerat les seves expectatives de benefici? I que tot això passa sota un sistema d’arbitratge paral·lel, a l’ombra dels sistemes jurídics nacionals?
El Tractat de la Carta de l’Energia (TCE) és l’instrument que ho fa possible. Es tracta d’un acord internacional de protecció d’inversions gestat a la dècada dels 90, després de la caiguda del mur de Berlín, amb el suposat objectiu de garantir el subministrament energètic dels antics països de la Unió Soviètica cap a Europa Occidental. Actualment, s’aplica a 53 països d’Europa, Àsia Central i Japó, a més de la Unió Europea en conjunt. Únic en el sector energètic, el TCE es regeix pel mecanisme conegut com a ISDS, per les seves sigles en anglès, de resolució de controvèrsies inversor-Estat. Aquest mecanisme permet que els inversors estrangers puguin posar demandes contra els Estats on han invertit si consideren que aquests darrers han infringit alguna de les clàusules del Tractat. Aquestes demandes no es resolen per la via jurídica nacional, sinó que el veredicte l’emeten tribunals privats formats per tres àrbitres que cobren sumes milionàries i que, en la majoria dels casos, es decanten a favor de l’inversor.
Tot plegat posa bastons a les rodes a la posada en marxa de polítiques transformadores en diferents àmbits. Vegem-ho.
El TCE alenteix l’acció climàtica i frena la transició energètica justa
Així, les inversions estrangeres en el sector energètic estan protegides sota el TCE. Donada la història d’aquest sector, són les inversions en combustibles fòssils les que més se’n beneficien. A la pràctica, això significa que inversors en carbó, petroli i gas poden fer ús del tractat per endarrerir el seu abandonament. És a dir, que l’aprovació de mesures per frenar l’escalfament global i avançar en la transició energètica pot desembocar en demandes sota el TCE, com ja ha passat als Països Baixos o Itàlia. En el primer cas, les companyies alemanyes RWE [1] i Uniper [2] han iniciat processos d’arbitratge sota l’empara del TCE contra l’estat holandès, en què reclamen un total de 2,4 milions d’euros en compensació pel tancament de dues centrals tèrmiques de carbó abans del previst. El govern de Països Baixos va aprovar una llei per eliminar tota la producció energètica a partir de carbó l’any 2030, que li pot sortir molt cara. En el cas d’Itàlia [3], el país s’enfronta a una demanda de l’empresa britànica Rockhopper, que va interposar una demanda en veure denegat un procés d’exploració petrolífera al Mar Adriàtic.
El problema és que l’existència de casos com aquests fa que, molts cops, la simple amenaça de demanda per part d’un inversor sigui suficient per tenir un efecte dissuasiu sobre els Estats. És a dir, que moltes lleis es queden al calaix per evitar litigis futurs. De fet, les grans empreses no s’estan de recordar als Estats que, en qualsevol moment, els poden demandar. Un cas així va tenir lloc a França, en què l’ambició de la llei Hulot, que volia posar fi a l’extracció de combustibles fòssils en territori francès el 2040, va ser severament rebaixada després que el govern rebés amenaces de l’empresa canadenca Vermilion [4].
Per tot plegat, el TCE té un impacte negatiu directe en la transició energètica i en les polítiques per limitar l’increment de la temperatura planetària a 1,5 º. Tot i això, aquest tractat es manté a l’ombra: sense anar més lluny, el TCE no va ser objecte de debat en les negociacions de la COP26 [5]. Tanmateix, els països que en són membres van assistir-hi i, en alguns casos com la UE, fins i tot van reclamar una major ambició [6] climàtica – cosa que es contradiu amb la seva reticència a abandonar el TCE.
Però això no és tot. A banda de les polítiques climàtiques, el TCE també obstaculitza mesures per pal·liar desigualtats socials.
El TCE blinda els interessos del capital en detriment dels drets de la majoria
També mesures per lluitar contra la pobresa energètica [7] s’han vist frenades pel TCE. A Hongria i Bulgària [8], els intents dels respectius governs per limitar el preu de la llum han donat lloc a nous casos: quan les mesures amenacen les expectatives de benefici de les empreses energètiques, plouen demandes emparades pel TCE. Així, a l’Estat espanyol, podria ser que les amenaces de demanda sota el TCE fossin algunes de les raons per les quals es van introduir canvis entre els RDL 17/2021 i el RDL 23/2021, que rectificaven algunes de les mesures per reduir els “beneficis caiguts del cel” de les empreses energètiques. No ho sabrem mai. En el context actual d’encariment desenfrenat del preu de l’electricitat, resulta preocupant l’existència d’un tractat així.
Els diners per pagar les compensacions surten de les nostres butxaques
Les demandes posades contra els Estats es resolen en tribunals d’arbitratge privats, en un sistema de justícia paral·lel a la justícia nacional i internacional. Així, no sorprèn que la majoria de casos es resolguin a favor de l’inversor i, per tant, en contra dels Estats. Aquests arbitratges perduts surten molt cars. No només pels diners que han de pagar en concepte de compensació, si no que el sou dels àrbitres, el cost de la defensa jurídica i, en molts casos, també els costos derivats de l’arbitratge de la part guanyadora, surten de les arques públiques. És a dir, que part dels pressupostos públics es destina a despeses vinculades al TCE, en lloc d’utilitzar-se per promoure la transició energètica, per exemple.
En el cas de l’Estat Espanyol, ja ha perdut arbitratges pels quals ha de pagar 971 milions d’euros per indemnitzar als inversors en 17 casos perduts. I això no és tot: a aquesta suma cal afegir-hi els costos dels arbitratges, que sumant els honoraris dels àrbitres, les despeses administratives i els pagaments a advocats arriben a uns 68,7 milions [9].
De fet, el cas d’Espanya és ben particular, ja que es tracta del país que més demandes ha rebut sota el TCE: un total de 50 de les 142 conegudes avui dia. De les 23 que ja s’han resolt, 19 han estat a favor de l’inversor. És a dir, que en la gran majoria de casos, l’Estat i, de retruc, la ciutadania, hi surten perdent.
El TCE i les renovables a l’Estat espanyol
A l’Estat espanyol, totes les demandes sota el TCE es deuen a les retallades als generosos subsidis a les energies renovables del govern del PP el 2013 i 2014. Tanmateix, això no significa que el Tractat sigui un suport a la transició energètica justa. Segons un estudi recent, la meitat dels demandants, en el cas espanyol, són inversors vinculats al sector dels combustibles fòssils; de fet, el 89% són fons d’inversió especulatius. A més, moltes no són empreses reals, sinó societats pantalla amb seu a l’estranger que permeten a inversors espanyols demandar sota el TCE.
Com que el TCE només protegeix a les inversions suposadament estrangeres, les pimes i empresaris locals (sense capacitat d’establir filials a l’estranger) no van poder exigir compensació per la retirada dels subsidis a les renovables tot i que estaven igualment afectats. Per tal d’impulsar una transició energètica justa, no es pot pretendre aplicar el mateix model d’oligopoli energètic que ens ha abocat a l’emergència climàtica. Cal incentivar la descentralització de la producció energètica, l’autoconsum i les inversions del petit empresarial local. I això no és possible amb el TCE.
Un tractat antiquat i obsolet
Davant les fortes crítiques de la societat civil, el 2020 va començar un procés amb el suposat objectiu de modernitzar el TCE. Aquest procés ha estat marcat per la manca de transparència i no ha aconseguit arribar a cap acord. Des de l’inici s’han celebrat 10 rondes de negociacions sense avenços en cap direcció, i està previst que tinguin lloc almenys tres rondes més en els pròxims mesos.
Les propostes objecte de debat no inclouen retirar la protecció als combustibles fòssils [10], cosa imprescindible per alinear el tractat amb els objectius climàtics de l’Acord de París. A més, la modernització, fins ara, tampoc contempla l’eliminació del controvertit mecanisme ISDS, que remet la resolució de casos en tribunals d’arbitratge privat eludint els sistemes jurídics nacionals. És un mecanisme molt perillós pels Estats, com a reconegut [11] la mateixa UE. Per tant, si un tractat “modernitzat” continua protegint els combustibles fòssils amb el mecanisme ISDS, aquesta modernització és una cortina de fum.
Dir adéu al tractat
Com hem vist, el TCE és un fre per la transició ecosocial justa. Les mesures contra l’emergència climàtica i la pobresa energètica es veuen obstaculitzades per la vigència d’aquest tractat. El procés de modernització del tractat és lent i està abocat al fracàs. L’única via plausible, per tant, és l’abandonament del TCE. Aquesta opció té el suport ampli de la societat civil [12] i també de part de la comunitat científica [13].
Retirar-se del TCE implicaria, a efectes pràctics, que les inversions realitzades a partir de la data de sortida deixessin d’estar sota la seva empara. Ara bé, el Tractat conté una clàusula zombie, que estableix que les inversions fetes abans d’aquesta data seguirien protegides durant 20 anys més. És a dir, que poden aparèixer noves demandes durant aquest període tot i haver-ne sortit. La sortida pot fer-se de manera unilateral, com ja va fer Itàlia el 2015 [14], o de manera conjunta amb la Unió Europea. Si bé la sortida conjunta seria l’opció més desitjable, ja que permetria eliminar la clàusula zombie, el procés per assolir-la comporta negociacions lentes que n’endarrerien la data. Cal que l’Estat Espanyol prengui iniciativa; o bé fent pressió per la sortida conjunta o emprenent la via de la sortida unilateral com ja va fer Itàlia. Sigui com sigui el que està clar és que és millor sortir-ne avui, que demà. El rellotge no s’atura…
Notes
[1] Font: https://www.elsaltodiario.com/cambio-climatico/energetica-alemana-rwe-exige-holanda-1400-millones-abandono-carbon
[2] Font: https://www.euractiv.com/section/energy/news/energy-charter-treaty-strikes-again-as-uniper-sues-netherlands-over-coal-phase-out/
[3] Font: https://10isdsstories.org/cases/case9/
[4] Font: https://10isdsstories.org/cases/case5/
[5] Font: https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53455/el-tratado-de-la-carta-de-la-energia-el-elefante-del-que-nadie-habla-en-la-cop26/
[6] Font: https://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-ue-pide-mas-ambicion-porque-punto-partida-cop26-no-bueno-20211028145510.html
[7] Font: https://www.elsaltodiario.com/acuerdos-comerciales/lo-que-esconde-tras-precio-luz
[8] Font: https://www.elsaltodiario.com/energia/tce-cuando-tratado-no-permite-baje-factura-de-la-luz
[9] Font: https://www.tni.org/files/publication-downloads/tni_del_sueno_solar_de_espana_online.pdf
[10] Font: https://www.elsaltodiario.com/acuerdos-comerciales/ocho-razones-modernizacion-tratado-carta-energia-fracasar
[11] Font: https://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2017/july/tradoc_155684.pdf
[12] Font: https://www.ecologistasenaccion.org/175311/ultimatum-a-los-gobiernos-para-la-salida-del-tratado-de-la-carta-de-la-energia-no-mas-tarde-de-la-cop26/
[13] Font: https://www.ecologistasenaccion.org/157994/la-comunidad-cientifica-pide-a-los-gobiernos-de-la-ue-que-abandonen-el-tratado-sobre-la-carta-de-la-energia/
[14] Font: https://globalarbitrationnews.com/italy-withdraws-from-energy-charter-treaty-20150507/