Per començar, ens agradaria analitzar el context del conflicte amb els amarradors del Port, que va protagonitzar moltes notícies fa només una setmanes i va rebre múltiples mostres de solidaritat. Així, comencem pel principi: de qui és propietat el Port de Barcelona? Com es gestiona? Per entendre’ns: qui hi havia assegut a l’altra banda de la taula de negociació amb els sindicats?
El Port de Barcelona és un port d’interès general de l’Estat. Es troba gestionat per l’Autoritat Portuària de Barcelona, que és un organisme públic integrat dins de l’ens públic empresarial Puertos del Estado. Existeixen més Autoritat Portuàries arreu de Catalunya i de l’Estat Espanyol, entre d’altres: Tarragona, València, Cadis, A Coruña i moltes més.
No obstant s’ha d’entendre que, el col·lectiu d’amarradors, no són pròpiament empleats de l’Autoritat Portuària de Barcelona. El servei prestat pels amarradors es troba externalitzat i es presta, actualment, per part d’una empresa totalment privada anomenada Amarres de Barcelona S.L, que és producte de la fusió de tres empreses que prestaven amb anterioritat el mateix servei.
D’aquesta manera, a l’altra banda de la taula de negociació teníem tant a representants de l’Autoritat Portuària de Barcelona, com a representants de l’empresa Amarres de Barcelona S.L.
Seguint amb el context, una cosa que moltes vegades els mitjans semblen poc interessats a desenvolupar massa és els motius que porten als treballadors i treballadores a mobilitzar-se, probablement per evitar que s’hi empatitzi i que les mostres de solidaritat siguin amb encara més fonament. Quines van ser les reivindicacions que van portar a convocar a una vaga? Quines condicions laborals tenien els amarradors?
Primer de tot s’ha de contextualitzar un element: com deia, el serveis dels amarradors es prestava per part de tres empreses. Aquestes empreses, però, pertanyien a un mateix grup empresarial. Entre les tres plantilles, tot i formar part del mateix grup, existien diferents condicions salarials i beneficis socials.
Arriba un moment en que aquestes tres empreses comuniquen a les seves plantilles que s’encaminen a un procés de fusió i integració en la nova Amarres de Barcelona S.L. En aquest context, les representacions legals de les persones treballadores de les tres plantilles, decideixen coordinar la seva activitat sindical i exigir, bàsicament: equiparació salarial però a totes les persones treballadores, revaloritzacions salarial, una dotació i organització dels torns de treball adequada per a poder assumir els serveis adequadament i amb seguretat.
La majoria d’aquestes reivindicacions eren històriques del col·lectiu.
Entrem ja de ple, coneixent els motius que van portar a la vaga, a parlar de la vaga en si mateixa: quant temps ha durat, aquesta vaga? Com s’ha organitzat el conflicte?
La vaga es va convocar de forma indefinida i va durar 3 dies. Al tercer dia de vaga es van reiniciar les negociacions amb l’empresa. I dic reiniciar perquè les negociacions ja es produïen desde el mes de novembre de 2021, però la posició immobilista de l’empresa va portar a una convocatòria de vaga el día 17 de 2022.
El conflicte es va organitzar, bàsicament, sobre la base d’una coordinació molt estreta entre les representacions legals de les persones treballadores de les 3 empreses integrades a Amarres de Barcelona S.L, que van portar terme una política d’unitat d’acció en el conflicte. Aquesta representació organitzava assemblees de treballadors per decidir sobre la conclusió o no dels possibles acords que es posaven a sobre la taula.
Ens sembla molt interessant poder conèixer a fons l’organització i el procediment que se segueix en aquests casos: quantes assemblees de treballadors s’han convocat? De quina manera es prenen les decisions?
Es van organitzar almenys 3 assemblees de treballadors. En aquestes assemblees les decisions es prenen per majoria dels assistents.
Una vegada més, els conflictes laborals demostren la importància d’estar organitzats i organitzades. Quin paper juguen els sindicats en aquestes lluites? Quants sindicats van intervenir en la resolució d’aquest conflicte concret? Per què és tan important el paper de mediació?
Els sindicats serveixen com a eina vertebradora del conflicte. S’ha d’entendre que, normalment, aquesta mena de negociacions són enfrontades per part de representants legals de les persones treballadors, implicats sindicalment, que ja fa temps que defensen els drets dels seus companys en altres situacions o reclamacions.
Per norma general, aquestes persones han rebut formació sindical i de coneixements laborals bàsics que els ajuda a assumir la situació. Aquesta tasca és diària i transcendeix al propi conflicte, és a dir, el valor principal del sindicat és l’organització diària d’estructures de representació que, precisament en aquests moments, assumeixen la defensa dels seus companys.
A banda d’aquesta tasca diària, que en la meva opinió és la principal i que, com dic, no comença ni acaba amb un conflicte concret, sinó que té a veure amb l’extensió d’estructures de representació de les persones treballadores, el sindicat aporta en aquesta mena de conflictes recursos de les seves estructures centrals, bàsicament suport tècnic i logístic.
En aquest conflicte van intervenir tres sindicats. A més de les Comissions Obreres, sindicat al qual jo pertanyo, van intervenir el sindicat USTP i la CGT.
Pel que fa al paper de la mediació, que en aquest cas va ser assumida pel Departament de Treball, en aquesta mena de conflictes acostuma a servir de vàlvula d’escapament per rebaixar d’alguna forma la tensió i intentar que, almenys, les parts s’escoltin recíprocament en un ambient una mica més assossegat, per dir d’alguna forma.
Si parlem d’aquests processos de negociació, les persones que treballeu als sindicats jugueu un paper imprescindible. Com definiries o com explicaries en què consisteix la teva feina?
Jo sóc responsable de l’Àrea d’Acció Sindical, Negociació i Assessorament Col·lectiu de la Federació de Serveis a la Ciutadania de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. La nostra Federació té més de 30.000 persones treballadores afiliades. Des d’aquesta Àrea, donem assessorament a sindicalistes i a persones treballadores de diversos sectors productius organitzats a la Federació. Entre aquests sectors es troba el Sector del Mar, on estan organitzats els amarradors afiliats a Comissions Obreres.
Assessorem en tota mena de conflictes laborals i sindicals: ERTO’s, acomiadaments col·lectius, processos de subrogació empresarial, negociació d’acords d’empresa i convenis col·lectius, processos de modificació de condicions de feina, denúncies d’il·legalitats enfront de la Inspecció de Treball i un llarg etc.
Per últim, no podem entendre la lluita obrera com quelcom aïllat, sempre interconnectat amb el conjunt de la classe obrera. Creus que és extrapolable la lluita dels amarradors del Port de Barcelona a altres àmbits geogràfics o, fins i tot, a altres àmbits laborals?
Sempre. La lluita de qualsevol col·lectiu de persones treballadores és sempre extrapolable. Òbviament, amb les particularitats pròpies de cada situació, però, al cap i a la fi, subjau un element que és transversal a qualsevol persona treballadora: el conflicte entre capital i treball.
Quan anem a un conflicte sindical, normalment, anem en essència a un procés de disputa de la plusvàlua o del dret a la salut en la feina front l’interès empresarial de restringir al màxim el cost del factor treball, increment en tot el possible la seva rendibilitat econòmica.
Partint d’aquesta base, el que els amarradors van fer va ser aprofitar un context d’unitat entre totes les plantilles, en el moment de la seva unificació en una sola empresa, per disputar a l’empresa una sèrie de reclamacions laborals que ja venien de lluny.
Aquesta lluita, que no és res més que l’exemple de què l’organització, la vaga i la unitat d’acció serveixen per enfrontar el capital i guanyar drets, serà sempre extrapolable a qualsevol col·lectiu de persones treballadores que pateixin una situació de vulneració de drets o de precarietat en general.
