Poques setmanes abans de la manifestació “Prou Racisme”, al mig matí del dissabte 19 de març al Passeig de Gràcia de Barcelona, l’àrea d’Antifeixisme de Comunistes de Catalunya volem contribuir a escalfar motors a través de la publicació d’una sèrie d’articles ideats des de l’àrea. A partir d’un recull de fets rellevants, vinculats a l’extrema dreta, tractem d’analitzar-los tot formulant preguntes, emmarcades en diferents blocs temàtics i analitzats per diferents persones, tot i que encara continuem rebent aportacions a altres blocs temàtics i a nous perfils.
Aquesta sèrie compta amb 6 blocs temàtics avui dia, en els quals han col·laborat i hi hem entrevistat a Adelina Escandell, Alba Blanco, Arnau Piqué, Maria Dantas i Pere Fernàndez.
En aquest segon bloc, ens fixem en com pels carrers de diferents ciutats de Catalunya, està circulant un autobús contractat per VOX que porta a tota la carrosseria imprès el lema “Con VOX estarías en un barrio seguro”. Si considerem que l’extrema dreta de VOX té forts recursos i capacitat d’anàlisi, prospectiva i planificació mil·limetrada d’accions.
Per analitzar l’extrema dreta al món local, parlem amb l’Alba Blanco.
A Badalona coneixeu bé que significa una alcaldia i un govern municipal de l’extrema dreta racista…
Tothom recorda, i molt més enllà de Badalona, la campanya “limpiemos Badalona” de l’Albiol a les eleccions 2011, on va guanyar-les basant-se en un discurs d’odi cap als immigrants i les persones més pobres de la ciutat. Aquest va ser el punt de partida del desacomplexament de l’extrema dreta a la ciutat.
L’Albiolisme ha estat “la casa comuna” de l’extrema dreta badalonina?
A Badalona l’extrema dreta hi ha estat sota l’aixopluc de l’Albiol des de fa molts anys. Aquestes darrere selecciones estatals han estat les primeres on VOX ha irromput amb força principalment als barris més depauperats, i és curiós comprovar com en el triangle més pobre de Badalona, que està ubicat al barri de Sant Roc, entre el carrer primavera i Simancas, Vox va obtenir al voltant del 30% de vots, esdevenint segona força.
VOX pretén ser l’alumne que avantatgi al mestre Albiol, que va guanyar les eleccions municipals a Badalona, amb un discurs racista i “securitari”?
Antiimigració i “securitarisme” son denominador comú del PP i de VOX. A Badalona, no veig possible que VOX atregui anteriors votants del PP. És més, crec que VOX a Badalona no trauran representació municipal el 2023, ja que el vot l’aglutinarà l’Albiol.
Això no implica, en absolut, que VOX renunciï a estar present a la vida local de Badalona. Aprofiten qualsevol possibilitat per fer oportunisme polític amb els seus principis feixistes: odi de gènere, racisme i intolerància. Així doncs, hem tingut presència de les seves carpes a posteriorment al desnonament de la nau del Gorg, ocupada principalment per persones d’origen subsaharià, fent apologia del racisme i el feixisme.
Albiol intentarà endurir, encara més la seva acció i en el seu discurs racista, per deixar sense espai a VOX?
Més enllà del resultat electoral, crec és justament el contrari. A major radicalització d’Albiol, més creixerà el monstre de VOX. És a dir, la presència i creixement de VOX a la ciutat serà proporcional a la radicalització del discurs feixista per part de l’Albiol per les eleccions 2023, semblant a l’estratègia de Casado a les darreres eleccions estatals.
Hi ha una concreció a Badalona, de la capacitat de l’extrema dreta de construir hegemonia, contaminant al conjunt de la política, incloent-hi a forces democràtiques?
A la ciutat, el que trobem és que les forces democràtiques com el PSC i JxCat han comprat el discurs de seguretat de l’extrema dreta (a Badalona personificat en Albiol, com a Partit-Moviment catch-all del conservadorisme/dreta). Així doncs, el PSC després de la moció de censura ha decidit mantenir la brigada Omega, una brigada policial de resposta ràpida creada pel govern de l’Albiol amb objectius polítics (aturar ocupacions, perseguir immigrants, etc.). Amb el manteniment d’aquest model policial es perpetua i legitima el model de seguretat feixista. Aquesta brigada on fa més presència, i propaganda, és als barris més obrers, atès que la finalitat darrera és enfrontar la classe obrera.
Potser els governs municipals d’esquerres anteriors i posteriors a Albiol, van cometre l’error de no donar resposta a la inseguretat, que existia a barris i no va plantejar una política pròpia de seguretat democràtica, des de l’esquerra?
A l’etapa de Guanyem Badalona a l’alcaldia, no. La seguretat va ser un dels temes que més es va treballar durant el mandat de l’alcaldessa Sabater. Però canviar el mainstream és molt difícil. No es pot parlar de seguretat sense parlar de pobresa i vulnerabilitat social. De fet, el lladre més gran que tenim a la ciutat és l’Albiol, que obre off-shores a Belice i té un capital de més d’un milió d’euros havent-se dedicat només a la política. La inseguretat ha existit sempre, però se’n parla quan interessa, molt més que de l’augment dels índex de vulnerabilitat. La gent dels barris obrers punxa el gas? Sí, i té un cost de 300 euros un comptador que només serveix perquè l’empresa et cobri, el normal seria que ho pagues l’empresa subministradora. És a dir, els abusos són constants, però encara comprem el discurs i el paradigma de seguretat restrictiu dels espais conservadors.
Calen xarxes ciutadanes de suport mutu que facin front a situacions extremadament de precarietat i de supervivència?
Aquesta és una discussió eterna, ha de ser la societat civil organitzada o ha de ser l’estat amb els nostres impostos? Doncs ambdós. El problema és que les xarxes de solidaritat, excepte algunes excepcions, no acaben evolucionant cap a reivindicacions polítiques i es queden en l’assistencialisme. La gent més conscienciada acaba marxant o evolucionant cap a altres espais.
Cal combatre la gentrificació i les polítiques de capitalisme salvatge de generació de barris guetos?
Totalment, i a part hauríem d’intentar que els fons Next Generation s’apliquessin en fer decents els barris més vulnerables. A Badalona existeixen carrers a Sant Roc i sobretot a La Salut i Llefià que els habitatges haurien de tirar-se a terra i tornar-se a construir, perquè és impossible sortir de la vulnerabilitat amb aquestes condicions materials. Marx deia que un pensa segons viu: si estàs en un pou, és molt complicat poder pensar en els teus drets socials. A la ciutat existeixen múltiples gestos on els drets de les ciutadanes estan vulnerats, no tenen biblioteques, centres cívics, espais verdes, etc. Calen recursos econòmics i socials per intentar augmentar la cohesió social i reduir els índex de vulnerabilitat.
