Aquest dissabte és ja la manifestació de “Prou Racisme”, al mig matí al Passeig de Gràcia de Barcelona. L’àrea d’Antifeixisme de Comunistes de Catalunya hem contribuït a escalfar motors a través de la publicació de la sèrie d’articles ideats des de l’àrea a partir d’un recull de fets rellevants, vinculats a l’extrema dreta, i emmarcats en diferents blocs temàtics.
Aquesta sèrie ha comptat amb 6 blocs temàtics, en els quals han col·laborat i hi hem entrevistat a Adelina Escandell, Alba Blanco, Arnau Piqué, Maria Dantas i Pere Fernàndez.
El sisè bloc, que avui us presentem, ens parla del Pacte Nacional per la Llengua amb perspectiva social, de gènere, democràtica i antiracista.
El Pla Nacional per la Llengua es contextualitza en una situació de retrocés percentual en l’ús social del català. La judicialització de la política també ha arribat a la política educativa, que continua disposant de consens social. Alhora, estem escoltant, també en mitjans públics, una culpabilització a la immigració, així com del professorat en el cas de l’ús del català a l’escola. De tot plegat parlem amb l’Adelina Escandell.
La proposta i idea-força d’immersió lingüística va néixer a Santa Coloma de Gramenet, reivindicada per les classes treballadores i populars de la ciutat, en gran majoria castellans-parlants. Cal considerar l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana com a un dret fonamental?
Quan parlem del català, crec que hem de partir de la premissa que aprendre’l és un dret de la ciutadania. I si es considera un dret, implica que és obligació dels poders públics crear situacions i posar mitjans (humans i materials) perquè aquest dret sigui efectiu.
Existeixen i tenen divulgació els condicionants socials de la salut. Existeixen també condicionants socials en l’ús de la llengua?
Malauradament, sí. Per una banda, perquè com que hi ha molta precarietat laboral i no es compleixen altres drets bàsics (com el dret a l’habitatge), les persones tenen moltes altres preocupacions més bàsiques que dedicar-se a aprendre una llengua. I per altra, hi ha pocs llocs on la puguin aprendre: pocs centres d’educació de persones adultes, ocupats, bàsicament per la gent que es vol treure el graduat, per exemple. L’ensenyament del català s’ha deixat en mans privades: Plataforma per la Llengua, voluntariats…
Les polítiques públiques de promoció de la llengua catalana tenen prou en compte aquests condicionants socials?
No, això no és així. Perquè si bé a l’educació formal s’assegura, per les persones adultes es fa molt difícil l’accés a l’aprenentatge del català.
Són molt interessant les experiències vinculades als centres d’educació infantil i primària on les mares (que no anirien a altres llocs) s’apunten. És important que l’ensenyament de la llengua es vinculi a entendre el sistema educatiu: festes populars, funcionament d’AFAs, comprensió de la manera d’ensenyar i aprendre, de les avaluacions i informes…
També fa falta que conèixer el català tingui prestigi social perquè aquest element fa “venir ganes d’aprendre’l”.
Per fomentar l’ús del català per part de població migrant adulta cal garantir el seu accés als béns bàsics i a una vida digna?
Rotundament, sí. No es pot estudiar si la preocupació és com sobreviure. Cal generar oportunitats (regularització per totes, no precarització, reducció de la temporalitat,…
Més enllà de la promoció del català a l’escola, són la desjudicialització i la retallada enèrgica en el finançament públic a l’escola concertada (DesConcertem) les claus per trencar amb la segregació escolar classista i racista?
El problema de la judicialització és molt greu, no només respecte al tema de la llengua, sinó en general. En el tema de la llengua frega l’absurd. Des de quan un tribunal ha de decidir qüestions pedagògiques?
Per la cohesió social, sí que caldria suprimir els concerts, però alerta, perquè en les concertades de barri també hi va una població immigrada que pot satisfer les quotes i que s’hi sent més còmode en el sistema educatiu: ensenyament més clàssic, molt d’ordre (aparent), feines a casa (que connecta amb les seves pròpies experiències)…
Cal que el Pacte Nacional per la llengua incorpori les visions socials, de gènere, antifeixistes i antiracistes?
Rotundament, sí. Cal que el Pacte Nacional per la llengua incorpori les visions socials, de gènere, antifeixistes i antiracistes
Treballar pels drets de les persones que viuen als barris: regularitzacions, drets laborals, dret a l’habitatge, dret a la salut… impulsar els valors de la república catalana van en el sentit d’apostar per la llengua. I també contra el feixisme.
Quan parlem de llengua, és molt fàcil deixar-se endur per les emocions. Cal parlar-ne sempre com a dret de les persones.
